Batalla del riu Cefís
De Viquipèdia
| Batalla del riu Cefís | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Companyia Catalana d'Orient | |||||||||||||||||
| Data | 13 de març del 1311 | ||||||||||||||||
| Localitat | |||||||||||||||||
| Resultat | Decisiva victòria catalana | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
En la batalla del riu Cefís l’exèrcit dels almogàvers, en l'expedició de la Companyia Catalana d'Orient, s’enfrontaren a les tropes franques que defensaven els seus dominis a Grècia.
[edita] La batalla
Els almogàvers, en nombre clarament inferior, van estudiar les possibilitats que oferia el terreny i van decidir desviar el curs del riu Cefís una mica més amunt del llac Copais. Tot llaurant les pastures per permetre el pas de l'aigua, van aconseguir inundar la plana que s’estenia al seu davant. Es tractà d'una estratègia similar a la de la batalla de Marató, en la qual els atenencs van sembrar d'obstacles la plana per frenar la cavalleria persa. Per als almogàvers, però, no hi hauria cap retirada possible, ja que quedaren atrapats entre el llac Copais, el riu Cefís i l’enemic franc.
Quan aquests van aparèixer a l’horitzó i en posició de batalla, la superioritat franca semblava tan clara i imponent que els únics aliats dels catalans, els turcoples (soldats turcs de religió cristiana), van fugir en desbandada. Això va fer que la superioritat dels francs fos encara més manifesta.
Amb aquesta desigualtat de forces començà la batalla. Els francesos llencaren la primera càrrega, però de mica en mica el llot els anà frenant fins a quedar immobilitzats. Immediatament els francs llencaren una segona càrrega de cavalleria, corrent la mateixa sort que l’anterior. Els almogàvers van abraonar-se sobre un enemic indefens, immoblitzat en el fang i el pes de les armadures, al que no els va resultar difícil d'exterminar. Mentre la infanteria almogàver eliminava metòdicament i un per un tots els prohoms i cavallers més influents del regne de França la cavalleria es llençava sobre la infanteria francesa en retirada ajudats pels turcs, que en veure la derrota franca van tornar al socors de la infanteria catalana.
[edita] Conseqüències
Amb aquesta batalla els catalans havien conquerit l’Atenes per al rei de Sicilia, qui va nomenar el seu fill Manfred de Sicília i d'Anjou com a duc i Bernat Estanyol com a nou capità, reforçant el seu prestigi en terres gregues, eliminant una part important de la noblesa francesa. Aquesta victòria inesperada dels almogàvers va fer que durant un segle onegessin les quatre barres sobre l’acròpolis d’Atenes.
