Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

L'Alguer - Viquip??dia

L'Alguer

De Viquip??dia

L'Alguer
Alghero/L'Alguer
Escut de L'Alguer
(En detall)
Localitzaci??

Localitzaci?? de l'Alguer respecte de Sardenya

Municipi de Sardenya (It??lia)
Vista dels murs de L'Alguer.
Vista dels murs de L'Alguer.
Estat
??? Regi??
??? Prov??ncia
It??lia
Sardenya
Prov??ncia de S??sser
Gentilici Alguer??s, algueresa
Predom. ling. Catal??
Superf??cie 224,43 km??
Altitud 7 m
Poblaci?? (2006)
  ??? Densitat
42.289 hab.
188,43 hab/km??
Coordenades 40?? 33??? N, 08?? 19??? ECoordenades: 40?? 33??? N, 08?? 19??? E
Dist??ncies 28 km de S??sser
186 km de C??ller
379 km de Roma
523 km de Barcelona
Sistema pol??tic
Nuclis
??? S??ndic:

8
Marco Tedde (Forza Italia)
Codi postal 07041
Festa major Sant Miquel (29 de setembre)
Web

L'Alguer (en itali??: Alghero, en sard: S'Aligh??ra) ??s una ciutat de parla catalana situada a Sardenya (It??lia), al nord-oest de l'illa, a la prov??ncia de S??sser.

Taula de continguts

[edita] Cultura i llengua

L'Alguer t?? una poblaci?? de 40.391 habitants (2006), entre els que destaquen hist??ricament els de parla catalana, italiana i sarda. La poblaci?? de la ciutat va ser substitu??da per colons catalans de Barcelona (ciutat amb qu?? est?? germanada) despr??s d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoni??s. A finals de 1354, la poblaci?? queda molt redu??da per la fam, despr??s de mig any de setge, i els resistents algueresos s??n expulsats o esclavitzats.

??s per aix?? que fins fa relativament poc la llengua majorit??ria de la ciutat era el catal??, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, per??, la immigraci?? de gent de parla sarda, l'escola, la televisi?? i els diaris de parla italiana han fet que menys fam??lies l'hagin transm??s als fills. Al 2004 els usos ling????stics de la poblaci?? de l'Alguer eren els seg??ents:

  Primera llengua Llengua habitual
Itali?? 59,2% 83,0%
Alguer??s 22,4% 13,9%
Sard 12,3% 2,8%
Font: Enquesta d'usos ling????stics a l'Alguer

Des de 1997 el catal?? compta amb reconeixement i legislaci?? ling????stica espec??fica atorgada pel Consell Regional de Sardenya en la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. A m??s, diferents entitats, com ara ??mnium Cultural, el Centre de Recursos Pedag??gics Maria Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer, promouen la llengua i cultura pr??pies. Recentment, el municipi de l'Alguer ha organitzat cursos intensius als seus empleats. Gr??cies a aix??, ara tots els ciutadans poden adre??ar-se en alguer??s a l'administraci?? de la ciutat. Tamb?? s'estan organitzant cursos de llengua per a nens i adults amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El nucli antic de l'Alguer mostra molts trets urban??stics i arquitect??nics comuns a les ciutats medievals dels Pa??sos Catalans. Les muralles i torres, all?? on s'han conservat, s??n molt caracter??stiques de la ciutat.

Els algueresos diuen a la seva ciutat la "Barceloneta", a causa de la seva ascend??ncia barcelonina i de la germanor amb aquesta ciutat. Entre Barcelona i l'Alguer s'organitzen viatges x??rter, generalment durant l'estiu. Des del 5 de febrer de 2004 existeix un servei de vols regulars entre Girona i l'Alguer.

Entre les seves tradicions vives destaca el Cant de la Sibil??la, que es canta la nit de Nadal a l'Alguer (com tamb?? a Mallorca).

[edita] Hist??ria

Muralla de l'Alguer
Muralla de l'Alguer

L'??rea de l'Alguer va ser poblada temps prehist??rics en????. L'anomenada cultura Ozieri va estar present ac?? al 4t mil??leni aC quan la civilitzaci?? nurag hi fou present des de 1500 aC, i tamb?? s'han trobat jaciments fenicis no molt lluny de la ciutat.

La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la fam??lia genovesa Doria, com a port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un per??ode sota el control de Pisa (1283-1284). El 1353 la ciutat va ser conquerida per Pere III el Cerimoni??s i colonitzada per catalans; llavors la ciutat va prosperar i va rebre el t??tol de ciutat reial.

Amb la Guerra de Successi??, el domini de la Corona d'Arag?? va acabar el 1702 amb una gran decad??ncia de la ciutat. En 1720 l'Alguer, com la resta de Sardenya, va ser dominada pel Piemont. Cap al 1750, es va excavar un gran canal per a millorar la defensa de la pen??nsula. A finals del segle XVIII destacaren alguns cronistes en itali?? com Mateu Llu??s i Joan Francesc Simon i Delitala.

Ja a 1821, la fam va provocar una revolta de la poblaci??, la qual va ser reprimida sanguin??riament. Al final d'aquest segle l'Alguer va ser desmilitaritzat i, durant l'??poca feixista, part dels pantans dels voltants van ser reclamats i els suburbis de Fertilia i S.M. La Palma van ser poblats; tanmateix, la pres??ncia de la mal??ria al camp va ser eliminada a la d??cada del 1950. Durant la II Guerra Mundial (1943) l'Alguer va ser bombardejada i el seu centre hist??ric va quedar for??a malm??s.

Despr??s de la guerra, l'Alguer s'ha convertit en una popular ciutat tur??stica.

Les relacions de l'Alguer amb els altres territoris de parla catalana es van reprendre a mitjans de segle XIX, quan Josep Frank es va escriure amb Manuel Mil?? i Fontanals durant el 1869-1870; el 1886 el va visitar l'aleshores c??nsol a C??ller, Eduard Toda i G??ell . Per?? fins el 1902 no fou fundada la primera Agrupaci?? Catalanista, de la qual alguns membres(Joan Palomba i Antoni Ciuffo assistiren el 1906, al Primer Congr??s Internacional de la Llengua Catalana. L'Agrupaci?? es transform?? en el Centre Catalanista La Palmavera, que apleg?? els catalanistes algueresos, per?? fou clausurada despr??s de la Primera Guerra Mundial. El 1922 l'Institut d'Estudis Catalans envi?? una nova missi?? a l'illa i des d'aleshores les relacions entre catalanistes de Catalunya i l'Alguer ha estat m??s flu??da.

[edita] Demografia

[edita] Llocs i Monuments importants

  • Palau Carcassona
  • La Catedral de Santa Maria. Comen??ada al 1570, va ser oberta al 1593 per?? va ser acabada i consagrada al 1730. L'esgl??sia original t?? un estil g??tic catal??, com es pot veure a les 5 capelles del presbiteri o la base del campanar. La nau principal i les dues laterals, per??, s??n d'estil renacentista tardiu. Al segle XX es va afegir un n??rtex neocl??ssic a la fa??ana, canviant bruscament la seua aparen??a.
  • L'Esgl??sia de St. Francesc (1360, reconstru??da a finals del segle XVI). Les parts originals g??tiques catalanes es poden veure a l'altar major, a les capelles del presbiteri i a la capella del Sant??ssim Sacrament. El campanar ??s de la primera meitat del segle XVI.
  • L'Esgl??sia de St. Miquel
  • L'antiga esgl??sia de la Mare de D??u del Rosari, ara seu del Museu Dioces?? d'Art Sacre.
  • La Torre del Portal, constru??da a expenses de la comunitat jueva en 1360, i la Torre de l'Esper?? Reial (segle XVI).
  • Palau d'Albis (segle XVI), un exemple t??pic d'arquitectura catalanoaragonesa del segle XVI. Durant l'octubre de 1541 l'emperador Carles V hi va viure.

100 Nurags es mantenen i es poden veure a les ??rees ve??nes de Santa Imb??nia, Palmavera i Anghelu Ruju i tamb?? es poden veuren necr??polis a Santu Pedru, Anghelu Ruju i Santa Imb??nia (a m??s de troballes romanes).

[edita] Fills i filles il??lustres de la ciutat

[edita] Galeria d'imatges

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiesp??cies
Viquiesp??cies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinot??cies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.