Judeocastell??

De Viquip??dia

Judeocastell?? 'Ladino, ????????????-????????????????????
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:	Sefardi, dzhudezmo, judezmo, i spanyolit
Parlat a:	Israel, Turquia, Espanya, Argentina, M??xic, Brasil, Gr??cia i altres pa??sos.
Regi??:	Europa, Orient Mitj??, M??xic, Sud-Am??rica.
Parlants:	100.000 a Israel, 10.000 a Turquia; no hi ha estimacions d'altres pa??sos.
R??nquing:	n.d.
Classificaci?? gen??tica:	Indoeuropeu Llengua it??lica Llengua rom??nica It??lica-Occiental It??lica-Occidental-Occidental Gal??lo-Ib??rica Ibero-Roman?? Ib??rica-Occidental Castell?? Judeocastell??
estatus oficial
Llengua oficial de:	cap naci??
Regulat per:	Alliance Israelite Universelle i Autoridad Nasionala del Ladino
codis de la llengua
ISO 639-1	-
ISO 639-2	lad
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	lad
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El judeocastell?? ??s una llengua rom??nica, derivada del castell?? antic i amb influ??ncia de l'hebreu. Els parlants s??n gaireb?? exclusivament jueus sefardites, encara que hist??ricament hi havia parlants asquenasites a Tessal??nica i a Istanbul.

[edita] Altres denominacions

La llengua, en judeocastell??, t?? diversos noms. El principal ??s ladino, per?? tamb?? se'n diu djudeo-espanyol, sefaradi, djudezmo, djidio, djudio, espanyolit i espanyol; el terme haquit??a (de l'??rab /??aka??/ ??????, ??dir??), es refereix al dialecte del judeocastell?? parlat al Nord de l'??frica, especialment a Marroc. El dialecte de l'??rea d'Oran a Alg??ria ??s anomenat tetuani o tetauni, de la ciutat marroquina de Tetuan. En hebreu, la llengua ??s anomenada spanyolit.

[edita] Fonemes i gram??tica

Com el castell?? antic, el judeocastell?? conserva els fonemes palatals [??] i [??], que han evolucionat al so [x] en el castell?? contemporani. Tanmateix, a difer??ncia del castell?? antic, t?? el fonema [x], per??, com a pr??stec de l'hebreu. T?? caracter??stiques ??niques, com l'??s de muestro (nostre), en lloc del castell?? nuestro. L'estructura est?? relacionada ling????sticament amb el castell??, amb molts termes afegits de l'hebreu, portugu??s, franc??s, turc, grec i de les lleng??es eslaves balc??niques (serbi, b??lgar, Maced??nic), depenent del pa??s on habitaven els parlants exiliats.

Avui dia, el judeocastell?? fa ??s de l'alfabet llat??, especialment a Turquia. Hist??ricament, s'utilitzava l'alfabet hebreu (anomenat aljamiado en judeocastell??, "aljamiat" en catal??), i encara se'n fa ??s a Turquia i a Israel. A causa del decrement de la poblaci?? judeocastellana que habitava als Pa??sos Baixos i als Balcans, despr??s de la Segona Guerra Mundial, la major part dels parlants s??n jueus turcs, i a Turquia s'utilitza la variant turca de l'alfabet llat?? en les publicacions en judeocastell??. La Autoridad Nasionala del Ladino d'Israel, promou una nova ortografia, per??, altres fil??legs promouen l'adopci?? de l'ortografia del castell?? contemporani.

[edita] Hist??ria

Durant l'Edat mitjana els jueus van tenir un paper molt important en el desenvolupament del castell??. A l'escola de traducci?? de Toledo els jueus tradu??en les obres de l'hebreu i de l'??rab (sovint tradu??des del grec) al castell?? de l'??poca, i els cristians les tradu??en despr??s al llat?? per a la resta d'Europa. Despr??s de l'edicte d'expulsi?? del jueus, el 1492, milers de jueus es van establir al Nord de l'??frica, als Balcans, a Turquia i a l'Orient Mitj??. La separaci?? d'Espanya i el contacte amb jueus d'altres regions van fer que la llengua s'unifiqu??s en un dialecte ??nic, i amb un desenvolupament diferent del castell?? que es parlava a Espanya.

La literatura judeocastellana estava originalment limitada a les traduccions de l'hebreu. Per??, a finals del segle XVII, l'hebreu comen??ava a decaure com a llengua d'instrucci?? rab??nica. Aquest fet va propiciar una onada d'obres liter??ries en la llengua popular (judeocastell??). A finals del segle XIX els sefardites de l'Imperi Otom?? estudiaven a les escoles de l'Alliance Israelite Universelle, ja que el franc??s s'havia convertit en la llengua dels afers estrangers, i el judeocastell?? va adoptar neologismes francesos.

At??s que les comunitats sefardites vivien en a??llament es van comen??ar a formar diferents dialectes del judeocastell??, per la influ??ncia de les lleng??es amb les quals estaven en contacte, com el grec, turc, ??rab o les lleng??es eslaves.

Al comen??ament del segle XX, el nombre de parlants va decr??ixer r??pidament: comunitats enteres van ser eradicades en l'Holocaust, i la resta dels parlants, que van emigrar a Israel, van adoptar l'hebreu, ja que el govern del nou pa??s va promoure l'educaci?? exclusiva en la llengua oficial, com a m??tode d'unificaci?? dels immigrants que provenien de diverses nacions. Avui dia es parla a Israel, Espanya, M??xic, Argentina i a Brasil. 'Qol Yerushalayim a Israel i Radio Nacional de Espa??a, a Espanya realitzen transmissions en judeocastell??.