Decret de l'Alhambra
De Viquip??dia
El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat en l'Alhambra el 31 de mar?? de 1492 pels reis, recentment anomenats Reis Cat??lics, Ferran d'Arag?? i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la pen??nsula Ib??rica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492. Per motius log??stics es va estendre aquest termini fins el 2 d'agost a les dotze de la nit. Ferran el Cat??lic en firmava un altre per al regne d'Arag??. Ambd??s partien d'un mateix esborrany elaborat per Tom??s de Torquemada, inquisidor general en Espanya.
El dia 2 d'agost va coincidir amb la partida de Crist??fol Colom cap al descobriment d'una nova ruta a les ??ndies, viatge que va acabar amb el descobriment d'Am??rica. Aquesta coincid??ncia ha donat peu a la teoria de l'origen jueu de Colom exposada, entre d'altres, per Simon Wiesenthal[1].
Taula de continguts |
[edita] Condicions de l'expulsi??
- S???ordenava sortir amb car??cter definitiu i sense excepci?? a tots els jueus, no nom??s dels regnes peninsulars, sin?? de tots aquells territoris que es trobessin sota el poder dels Reis Cat??lics.
- El termini era de 4 mesos a partir de la firma de l'edicte, ??s a dir, que el 31 de juliol no havia de quedar en el regne ni un sol jueu. En un edicte posterior, Torquemada va ampliar el termini 10 dies, per compensar el temps que va transc??rrer entre la promulgaci?? i el coneixement del decret.
- La desobedi??ncia a aquest edicte suposaria la condemna a mort i la confiscaci?? dels b??ns.
- Els Reis van oferir la seva asseguran??a reial per a que els jueus negociessin la seva fortuna i se la portessin, si aix?? era el seu desig en forma de lletres de canvi, ja que hi havia una llei que prohibia que es traguessin or, plata, monedes, armes i cavalls del pa??s.
Encara que a l'edicte no es feia refer??ncia a una possible conversi??, aquesta alternativa era impl??cita, i molts individus pertanyents a l'elit hebrea la van escollir per evitar ser expulsats.
[edita] Causes de l'expulsi??
- La Inquisici?? espanyola establerta.
- Pressi?? de l'opini?? popular, majorit??riament antijueva, promoguda per la Inquisici?? espanyola.
- Episodis de lluites classistes entre els grups tradicionalment privilegiats (noblesa i clergat) i la burgesia jueva incipient.
Per?? segons alguns historiadors, les anteriors (de forma separada o en conjunt) no serien raons suficients com per provocar un esdeveniment tan greu com un edicte d'expulsi??, tan sols serien motiu de conflictes socials, per la qual cosa els experts solen argumentar altres causes com a:
- Que la iniciativa part??s dels inquisidors que pretenien acabar amb "l'her??tica influ??ncia que comportaven les relacions socials judeocristianes".
- La intenci?? dels reis d'avan??ar un pas m??s en la cohesi?? social a partir de la unitat de fe.
- Molt important i no de poca v??lua eren les riqueses a acumular per l'expropiaci?? i per les quotes necess??ries imposades als jueus i a conversos per permetre'ls o escapar o salvar-se.
L'edicte de 1510, en el qual s'atorgaven llibertats, va portar a elevar aquestes quotes, omplint les arques reials per un temps.
[edita] Conseq????ncies de l'expulsi??
[edita] Humanes
Aquest edicte va causar un genocidi de magnituds fins avui en dia desconegudes en la seva totalitat per motius de censura, destrucci?? i repressi?? d'arxius inquisicionales i documents que amb prou feines en posteriors segles han sortit a llum. La Inquisici?? va imposar la crema en vida, i fins i tot en abs??ncia, de nombrosos jueus i cristians. Els processos van ser cruels i d'extrema viol??ncia, pr??cticament sense sortida o alternativa de redempci??. Aquests processos eren portats d'una manera dual. El judici era processat per la inquisici?? per?? l'execuci?? era transmesa a les autoritats civils. D'aquesta manera es creava una forma absurda d'inculpabilitat per transferencia.
[edita] Demogr??fiques
Las estimacions de la xifra total de jueus que van sortir d???Espanya s??n molt dispars, i van dels 50.000 als 200.000 individus. A l???Arag?? la poblaci?? hebrea era poc abundant, pel que la p??rdua demogr??fica va suposar uns 10.000 o 20.000 habitants. Al contrari en Castella eren nombrosos en el que ??s avui Castella i Lle??, Castella - la Manxa, Andalusia i M??rcia. La majoria dels jueus desterrats van anar a parar a Portugal o Navarra, d'on anys m??s tard tamb?? serien expulsats; la minoria restant va marxar a Flandes, el nord d?????frica, It??lia i territoris mediterranis de l???Imperi Otom??.
[edita] Econ??miques
La marxa dels jueus tan sol va ser especialment rellevant en l'??mbit dels negocis i l'economia als llocs on habitava un gran nombre d'ells. Encara que tamb?? ??s cert que alguns historiadors defensen que amb ells se'n va anar la possibilitat que la societat espanyola recoll??s l'impuls d'un primer capitalisme. L'expulsi?? es va convertir en un pr??sper element financer de la corona i la Inquisici?? per motiu de les expropiacions conseq????ncia del decret. Molts jueus empresonats a Sevilla van ser alliberats a partir de 1510 sota el pagament de milers de ducats, quantitat, que es duplicava cada terme fins a arribar a 40.000 ducats. Aix?? va ocasionar una crisi entre la corona i l'esgl??sia, que es barallaven per adquirir aquests b??ns decomissats o explotats. Per mitj?? de pagaments els va ser possible a molts de for??ats i jueus escapar fins i tot cap a les Am??riques.
[edita] Socioreligioses
L???edicte mostra que la ra?? de l'expulsi?? no era la falta de fe dels conversos, sin?? la integraci?? de les festes b??bliques en el seu cristianisme. Aix?? no ??s considerat avui en dia contradictori dins de confessions messi??niques. En aquella ??poca segons la influ??ncia de la Inquisici?? un forma no acceptada de cap manera. Va augmentar el nombre de conversos i es va consolidar una divisi?? social entre cristians vells (sense avantpassats jueus), i cristians nous (jueus convertits al cristianisme o els seus descendents), divisi?? que es veuria plasmada als estatuts de neteja de sang.
[edita] Culturals
L???expulsi?? va suposar que les societats castellana i aragonesa perdessin figures tan il??lustres del m??n cultural i cient??fic com Abraham Zacuto (astr??nom i cosm??graf), Salom??n ben Verga (escriptor), Isaac Abravanel (fill d'un conseller dels reis i escriptor), a m??s de molts d'altres.
Traduccions de la santa B??blia com la B??blia d'Alba o la de Ferrara, que van portar a moltes d'altres com la de Reina i Valera o l'anglesa de King James, no van poder continuar sent desenvolupades.
Els aven??os cient??fics experimentats en d??cades anteriors es van veure alentits, o fins i tot van desapar??ixer, deixant el pa??s sense el prestigi que aquests li havien atorgat en ??poques passades entre els savis contemporanis.
La investigaci?? en l'astronomia i navegaci?? pels mars havia estat desenvolupada i impulsada per savis jueus que van desapar??ixer.
[edita] Notes
- ??? Wiesenthal ho descriu al seu llibre 'Operaci?? Nou M??n, la missi?? secreta de Crist??fol Colom' ' (edicions Orbis, S.A. ISBN 84-7634-382-5)
[edita] Enlla??os externs
[edita] Fonts bibliogr??fiques
- Arxius del Ministeri de Cultura d'Espanya http://www.mcu.es
- Biblioteca Colombina, Sevilla, Instituci?? Colombina, C/ Alemanys s/n 41004 Sevilla *Guill??n, C., "Un padr?? de conversos sevillans", Bulletin Hispanique, Bordeaux, 1963
