Ravensbrück
De Viquipèdia
Ravensbrück era un camp de concentració nazi exclusivament per a dones situat prop Fürstenberg, a la regió alemanya de Mecklenburg. Ubicat a uns 90 km de Berlín, el camp quedava amagat en una zona pantanosa però ben comunicat amb la capital. Aquestes característiques el feien ideal pels dos objectius principals d'aquests camp de concentració: explotació i aniquilament.
Va entrar en funcionament el 15 de maig de 1939 i durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial va ser ampliat tres vegades. A Ravensbrück, els nazis van registrar cent trenta-dues mil dones i nens i vint mil homes. Algunes de les presoneres ho foren dels Països Catalans, entre elles Neus Català que va ser deportada a aquest camp el febrer del 1944 fins el seu alliberament per l'exèrcit Roig, el maig del 1945. Hi van morir més de noranta-dos mil persones.
La porta del camp s’obria directament sobre la plaça del camp (Lagerplatz), que s’estenia per una llarga avinguda. Hi havia un gran edifici per a les dutxes i les cuines, els despatxos del cap de la seguretat del camp i dels vigilants, els calabossos i la xemeneia del forn crematori. El 1945 hi construïren les cambres de gasos.
Taula de continguts |
[edita] Condicions de vida
Les presoneres recloses en aquest camp i els kommandos treballaven en la producció d'armament per les empreses alemanyes Siemens i Industriehof. Les condicions de vida eren molt dures:
| « | Moltes de les recluses arribaven al camp embarassades i els metges les feien avortar quan ja estaven de vuit mesos. En altres casos, el metges mataven els nadons immediatament després del part davant de les mares per a estudiar-ne les reaccions psicològiques. Entre el 1943 i el 1945 van néixer a Ravensbrück vuit-cents seixanta-tres nens. Quasi tots van morir.. [1] | » |
Les deportades feien jornades de treball de catorze hores al dia, sense temps per a reposar després de les menjades. El 1942 començaren les primeres "seleccions" per a l’exterminació. Les dones malaltes, les jueves i les gitanes amb els seus fills eren gasejades a Bernburg, a prop de Dessau. El doctor Gebhardt, de la Universitat de Berlín, hi farà els seus experiments. La Neus Català recordava una francesa que es va suïcidar després que li havien inoculat semen de ximpanzé [2].
Malgrat les condicions adverses, les presoneres se les van empescar per a perjudicar la producció d'armament tot fent sabotatges. Per exemple, van descobrir la vulnerabilitat de la pólvora, i hi llençaven mosques o hi escopien, perquè adulterant-la es tornava inservible. I si no, trencaven les premses o en retardaven el ritme mullant-les amb acetona.
[edita] Galeria d'imatges
Les fosses comunes, els forns crematoris o els passadissos dels afusellats formen part de les imatges dels camps com a Ravensbrück. Tanmateix hi ha una altra realitat. Montserrat Roig esmentava al llibre de referència Els catalans als camps nazis la imatge de postal i de balneari que tenien les instaŀlacions dels SS que es poden copsar a les fotografies adjuntes:
| « | Al voltant del camp hi havia les cases confortables dels SS, els seus jardins, els entorns del llac, els boscos, la sorra..., tot plegat podia ésser un esplèndid paisatge per a decorar un balneari. [3] | » |
 Forns crematoris. |
 Mur de les Nacions en una fossa comuna per a 300 presos |
 Casa dels comandaments de la SS. Actualment un museu. |
 Residència de les SS i del Unterführer |
 Residència dels guardes de les SS |
 Àrea residencial de les SS |
[edita] Bibliografia
- Armengou, Montse; i Belis, Ricard. Ravensbrück, l'infern de les dones, TV3 i Angle Editorial, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-96521-75-9. Segons Neus Català, supervivent de Ravensbrück, aquest llibre “serà una eina de gran valor per complir el jurament que ens férem, en el moment de l’alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats: que mentre visquéssim, explicaríem tot el que havíem vist i sofert.”
- Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, ISBN 84-297-4969-1. El llibre de referència sobre el pas dels catalans pels camps de concentració alemanys.
- Bassa, David; Ribó, Jordi. Memòria de l'infern. Barcelona, Edicions 62, 2002. Entrevistes a ciutadans de casa nostra que van ser presoners als camps del Tercer Reich.
[edita] Referències
- ↑ Marimon, Sílvia, Neus Català, una dona contra Hitler, revista Sàpiens, número 31, maig 2005 p. 33
- ↑ Roig, Montserrat Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, pàgina 206
- ↑ Roig, Montserrat Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, pàgina 205
