Blasquisme
De Viquip??dia
El blasquisme fou un ideari pol??tic de caire republic?? aparegut al Pa??s Valenci??, propagat per l'escriptor i periodista Vicente Blasco Ib????ez des del seu diari El Pueblo (fundat el 1894), que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republic?? Democr??tic Federal que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.
El republicanisme era fortament arrelat en el segle XIX al Pa??s Valenci??, degut a la manca d'industrialitzaci?? i el fort desenvolupament a les comarques de l'Horta. La ideologia de Blasco es basava en un anticlericalisme radical, violent i sovint groller, un moderat reformisme laboral i un republicanisme violent, contrari a la participaci?? electoral i de caire insurreccional, influ??t per Manuel Ruiz Zorrilla. Aix?? el va fer contactar amb Alejandro Lerroux, amb qui va crear una Uni?? Revolucion??ria de curta durada. Contr??riament a les directrius que els havia donat Nicol??s Salmer??n, es va oposar als intents de Solidaritat Catalana d'establir lligams al Pa??s Valenci?? i atacaren la convocat??ria de l'Assemblea Regionalista Valenciana de 1907 acusant als participants de defensar els interessos de la burgesia catalana, proteccionista i clericalista, contr??ria a l'economia valenciana. Aquest fort anticatalanisme esdevindr?? aviat un dels trets caracter??stics del blasquisme, com ho mostren articles al diari Pueblo com La lepra catalanista (1907).
Quan el 1908 Lerroux va crear el Partit Republic?? Radical, per??, no el va secundar, i fund?? el seu propi partit, el Partit d'Uni?? Republicana Autonomista (PURA). Tanmateix, com a home inquiet que era, va perdre l'inter??s per la pol??tica activa i deix?? el partit, cosa que provoc?? dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar F??lix Azzati i Descalci. Aquest va mantenir el partit dins la mateixa ambig??itat ideol??gica, cosa que el va enfrontar amb el creixent anarcosindicalisme. Per?? no li va impedir mantenir el domini pol??tic de l'ajuntament de Val??ncia del 1901 al 1911, merc?? mitjans dubtosament legals, endem??s d'aliar-se amb qui convingu??s en el moment pol??tic adequat.
El moviment fou paral??lel i semblant al lerrouxisme, per?? la seva for??a pol??tica era centrada a les comarques de l'Horta. La clau del seu ??xit radicava en un discurs populista i anticlerical capa?? de mobilitzar a les masses. La seva ideologia difusa i ambigua es feia palesa en un discurs que, alhora que recolzava un cert reformisme social i un suport a l???obrerisme apol??tic, pretenia satisfer els interessos de la burgesia amb la seva pol??tica urban??stica. Aix?? mantenir una certa base interclassista amb gran capacitat de mobilitzaci??, en bona part tamb?? a les apel??lacions directes a la llibertat, el progr??s, la ci??ncia i l???educaci??.
Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera el partit es va mantenir en suspens, for??a desprestigiat per les lluites pol??tiques amb els sorianistes, que a vegades acabaren amb enfrontaments f??sics a nivell personal, i fins i tot a trets[1]. A la mort d'Azzati el 1929 es va fer cap del partit Sigfrido Blasco-Ib????ez, qui va adoptar un ideari conservador i es va apropar novament al Partit Republic?? Radical i a la CEDA.
Durant la Segona Rep??blica Espanyola va perdre bona part de la preponder??ncia que havia mantingut a favor de la Dreta Regional Valenciana, millor organitzat i amb un l??der m??s carism??tic, per?? encara era un moviment ben viu. A les eleccions generals espanyoles (1933) ambd??s partits s'aliaren dins la CEDA i aconseguiren una vict??ria significativa. Tanmateix, el moviment entr?? en franca decad??ncia pel seu viratge a la dreta m??s recalcitrant i la not??ria corrupci?? del seu cap, implicat en l'esc??ndol de l'estraperlo ,va perdre molts vots de vots i pat?? l'escisi?? del Partit Republic?? Radical Socialista. Per a evitar la davallada electoral, Sigfrido Blasco-Ib????ez adopt?? la posici?? de Manuel Portela Valladares per?? no va poder evitar una estrepitosa derrota a les eleccions del febrer del 1936, que consumaren la davallada definitiva del blasquisme a nivell pol??tic.
[edita] Refer??ncies
- ??? Antoni Ferret Compendi d'Hist??ria de Catalunya Editorial Claret
- Ramir Reig i Armero Blasquisme i moviment obrer : Val??ncia, 1898-1906 Institucio Alfons el Magnanim (1982)
