Partit Republic?? Democr??tic Federal
De Viquip??dia
El Partit Republic?? Democr??tic Federal fou un partit pol??tic espanyol, amb especial influ??ncia als Pa??sos Catalans, organitzat despr??s de la revoluci?? del setembre del 1868. Volia concretar organitzativament federalisme i republicanisme. Inicialment fou sols un moviment que es pretengu?? fonamentar en la teoria del pacte de Francesc Pi i Margall. Compt?? de fet amb diversos centres d'iniciativa, per?? mancats d'una direcci?? incontestada, com el Club dels Federalistes de Barcelona, o el Casino Republic?? de l'Estat Balear de Palma de Mallorca.
La seva representaci?? parlament??ria fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l'abril del 1872 i 77 a l'agost del 1872 (d'ells, 37, 19, 24 i 31, correspongueren als Pa??sos Catalans). Comptava amb nombrosos diaris, com El Federalista, El Estado Catal??n i La Alianza de los Pueblos de Barcelona, El Ampurdan??s de Figueres, El Iris del Pueblo de Palma de Mallorca, La Igualdad, La Discusi??n o El Pueblo Espa??ol de Madrid.
Taula de continguts |
[edita] Constituci?? del partit
El moviment es divid?? ben aviat en moderats, que supeditaren el el partit respecte de la representaci?? parlament??ria i cercaren l'acord amb altres forces pol??tiques, com ara els radicals, i intransigents, que es mostraren majorit??riament inclinats als pactes regionals i a l'actuaci?? al carrer o a la insurrecci?? armada. Despr??s del pacte de Tortosa del maig del 1869, i davant la proliferaci?? de pactes regionals, Francesc Pi i Margall impos?? un pacte nacional (juny del 1869), que de tota manera no pogu?? evitar la insurrecci?? federal de setembre-octubre, promoguda especialment pels intransigents de Catalunya en contra de les quintes.
A partir del 1870 l'hegemonia dins el partit de Pi i Margall es bas?? en el manteniment d'un dif??cil equilibri entre l'esquerra i la dreta. La Primera Assemblea Federal celebrada a Madrid el mar?? de 1870 signific?? un important canvi org??nic, puix que deix?? de banda els pactes regionals com a motors organitzatius del partit, i establ?? un directori de cinc membres resident a Madrid (format per Pi i Margall, president, Emilio Castelar, Estanislau Figueras, Jos?? Mar??a de Orense i Barber??) per tal d'assolir una major unitat i efic??cia. Amb aix?? Pi i Margall venc?? f??cilment l'atac de la dreta en la Declaraci?? de Premsa del 7 de maig de 1870 contra el pactisme i favorable a l'unitarisme, per?? no pogu?? evitar l'agreujament de la divisi?? interna i la constituci?? de comit??s locals republicans separats, moderats i intransigents, a Barcelona, a Val??ncia i a Palma de Mallorca. Tanmateix, Pi fou reelegit president en els successius directoris del 1871 i del 1872, majorit??riament dominats pels moderats.
[edita] La Primera Rep??blica
La inclusi?? d'una minoria intransigent, formada per Est??vanez i Contreras, no imped?? la constituci?? d'un Consell Provisional de la Federaci?? Espanyola (octubre del 1872) que recolzant-se en els fets de Ferrol intent?? de dirigir una nova insurrecci?? generalitzada pel novembre del 1872. La proclamaci?? de la Primera Rep??blica Espanyola, paradoxalment, afavor?? l'agreujament de la divisi?? del partit. En general els caps parlamentaris feren costat a la pol??tica legalista de Pi i Margall, consistent en esperar a l'elecci?? d'unes corts constituents per a proclamar la rep??blica federal i elaborar una constituci?? pr??pia. Els intransigents de les "prov??ncies", en especial al Principat, Pa??s Valenci?? i Andalusia, pretenien la immediata implantaci?? de les reformes administratives i pol??tiques promeses i actuaren amb independ??ncia del directori de Madrid o del govern de la Rep??blica.
Per?? la seva for??a es mostr?? molt limitada quan hom celebr?? les eleccions generals pel maig del 1873. Es configur?? una nova tend??ncia de centre, formada per Nicol??s Est??vanez, Eduardo Benot, Francisco D??az Quintero i Jos?? Mar??a de Orense, que, juntament amb el sector de dreta , dirigit per Emilio Castelar i Nicol??s Salmer??n, domin?? les noves corts i es constitu?? en el principal suport de Pi i Margall els mesos de juny i juliol.
Per?? el cantonalisme sorg?? amb for??a independentment del Comit?? de Salvaci?? P??blica creat el 10 de juliol pels intransigents de Madrid, a part de provocar la sortida del poder de Pi i Margall, afavor?? el domini de la dreta i desorganitz?? el centre. El pes dels fets al Principat fou determinant. La for??a dels intransigents hi fou limitada per l'avan?? continuat dels carlins amb les vict??ries de Francesc Savalls a Berga el 28 de mar?? i a Alpens l'11 de juliol, que refren?? les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida, poc propenses a seguir els intransigents de la diputaci?? de Barcelona en els seus intents de proclamaci?? de l'Estat Catal?? (12 de febrer, 21 de febrer, 9-11 de mar??, 19-26 de juliol). Caps de molt prestigi, com Baldomer Lostau i Prats, Anselm Clav??, Sunyer i Capdevila, Gon??al Serraclara i Costa o Rubau Donadeu, es passaren a posicions centristes. El perill carl?? provoc?? alhora la formaci?? de la Junta de Salvaci?? i Defensa de Catalunya i dificult?? la participaci?? en el cantonalisme, restant-li gran part del seu ress??.
[edita] Reorganitzaci?? del partit
Amb la Restauraci?? borb??nica del 1874 el partit rest?? desorganitzat i mancat de lideratge clar. Fins el 1880 no comen??a a reorganitzar-se, gr??cies a l'ascens al poder de Pr??xedes Mateo Sagasta. Per?? una gran part dels l??ders coneguts (Tom??s i Salvany, Pascual i Cases, Rubau Donadeu, Coromines, al Principat; Joaquim Fiol, a les Illes Balears) s'alinearen amb Emilio Castelar i fracassaren els intents d'acostament entre Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall, alhora que Valent?? Almirall deixava el partit el 1881. Tot i aix??, comptava amb amb Josep Maria Vall??s i Ribot, cap federal al Catalunya, el mallorqu?? Antoni Villalonga i altres. En l'Assemblea de Saragossa de juny del 1883 hom aprov?? un projecte de constituci?? federal i recoll?? b??sicament les l??nies elaborades pel congr??s regional del partit a Catalunya celebrat els mesos d'abril i maig del mateix any, que aprov?? el projecte de constituci?? de l'Estat Catal?? dintre la Federaci?? Espanyola signat per Sunyer i Capdevila, Josep Maria Vall??s i Ribot, Lostau i Tutau.
El 1894 es va fixar el seu ideari de manera clara i concreta amb la redacci?? del Programa del Partido Federal, per?? el seu creixement fou molt esc??s. Pi i Margall fou diputat a partir del 1886, aix?? com Vall??s i Ribot i alg?? m??s a partir del 1891, per?? s'aguditz?? el quasi exclusiu suport de Catalunya. I endem??s la seva operativitat era mermada per una continuada resist??ncia als intents reunificadors del republicanisme i el manteniment d'una r??gida ortod??xia doctrinal. A finals de segle el partit era for??a desorganitzat malgrat el prestigi de Pi i Margall i el partit a Catalunya amb la campanya d'oposici?? a la |guerra de Cuba.
Mentre que a Catalunya el partit topava amb els seguidors de Valent?? Almirall, i del Centre Nacionalista Republic??, alhora que Vall??s i Ribot comen???? a diferenciar-se molt de la direcci?? de Pi i Margall amb l'intent d'aproximaci?? al catalanisme del 1899 i, sobretot, amb la signatura el 1901 del Manifest d'Uni?? Republicana Catalana. Al Pa??s Valenci?? topaven amb el blasquisme i a les Illes Balears el Partit d'Uni?? Republicana de Mallorca l'arracon?? totalment.
[edita] Desaparici?? del partit
Les relacions amb la direcci?? central del partit a Madrid empitjoraren a la mort de Pi i Margall, i el seu successor, Eduardo Benot, no va poder evitar el trencament del partit pel maig del 1905. El republicanisme federal continu?? essent fort a Catalunya, per?? incapa?? de crear una estructura de partit per sobhre de l'acci?? dispersa dels caps pol??tics locals. Nom??s una petita part f??u costat Alejandro Lerroux, qui mai no es mostr?? partidari del federalisme, i la majoria es va unir a les diferents formacions del republicanisme catalanista (Uni?? Republicana, CNR, UFNR). El que quedava del partit, despr??s de formar part de la Solidaritat Catalana, s'un?? el 1909 a l'Esquerra Catalana i finalment el 1910 s'incorpor?? a la Uni?? Federal Nacionalista Republicana, pal de paller del republicanisme i federalisme catalanista.
