Nicolás Estévanez
De Viquipèdia
Nicolás Estévanez Murphy (Las Palmas de Gran Canaria, 17 de febrer de 1838 - París, 1914) fou un poeta, militar i polític canari. Era fill del capità Francisco de Paula Estévanez i de donya Isabel Murphy y Meade. Molt jove, el 1852, va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i després va participar en la guerra d'Àfrica de 1859-60 on va servir amb distinció pel que li va ser concedida la Creu Llorejada de Sant Ferran.
En 27 de novembre de 1871, estant destinat a Cuba com capità, se li va encomanar que complís la sentència de mort contra vuit estudiants que havien estat condemnats en consell de guerra, però es va negar a complir-la dient que abans que la pàtria estan la humanitat i la justícia. Per aquest motiu va ser expulsat de l'exèrcit, però mai es va penedir del que havia fet. Fins a avui existeix una placa a la façana de l'Hotel Anglaterra a L'Havana que recorda el lloc i el fet.
Va participar en la revolució de setembre de 1868, es va unir a la insurrecció republicana de 1869 i va ser empresonat. Posteriorment fou diputat en el parlament i ministre del govern sota Francesc Pi i Margall durant la Primera República Espanyola. De militància republicana (de les faccions més revolucionàries del Partit Republicà Federal), defensà l'autonomia per a Cuba i Canàries, visitant a la presó Secundino Delgado.
Amb la Restauració borbònica marxà a l'exili i residí a Portugal, Cuba i França. És autor de diversos poemes, en els quals trobem un fort sentiment nacionalista canari. També és autor dels llibres Fragmentos de mis memorias i Diccionario militar. El terrorista anarquista Mateu Morral va tenir en Nicolás Estévanez un dels seus principals mentors ideològics, i va escriure una obra titulada Pensamientos revolucionarios de Nicolás Estévanez. Pío Baroja, a les seves Memorias diu que podia haver estat Nicolás Estévanez l'encarregat de transportar des de França a Barcelona, embolicada en una bandera francesa, la bomba amb la qual deu dies després Mateu Morral va intentar acabar amb la vida d'Alfons XIII, el 31 de maig de 1906 en un atemptat del que els reis van sortir indemnes però que va costar la vida a trenta espectadors.
Va morir en 21 d'agost de 1914 a París.
