Secundino Delgado

De Viquip??dia

Secundino Delgado Rodr??guez (Santa Cruz de Tenerife, 1871^[1]- 1912) fou un pol??tic canari, considerat el pare del nacionalisme canari modern. Fill d'un ferrater, el 1885 va emigrar a Cuba, on va mantenir contactes amb independentistes i anarquistes, i m??s tard a Tampa, Florida, on hi treball?? en una f??brica de tabacs.^[2] All?? particip?? en el C??rculo de Trabajadores i en la redacci?? del peri??dic obrer El Esclavo, setmanari anarquista que defensava la independ??ncia de Cuba. En els seus textos trobem en ocasions refer??ncies a Mikha??l Bakunin i a Piotr Kropotkin. S'ha especulat si arrib?? a con??ixer el l??der cub?? Jos?? Mart??.

Participar?? activament el 1895 en la vaga de tabaquers de Tampa, participant a les comissions sindicals i ser?? considerat un dels capitosts del conflicte, ra?? per la qual ser?? detingut amb d'altres activistes. Posteriorment es trasllada a Cayo Hueso i d'aqu?? torna a L'Havana, Cuba, on treballar?? com a ferrater en una empresa de transports, que compatibilitzar?? amb la seva activitat pol??tica (ra?? per la qual ser?? acomiadat). Amb posterioritat ser?? acusat de l'elaboraci?? de l'explosiu utilitzat en un atemptat contra la Capitania General de la Habana, si b?? sembla poc probable que hagu??s estat implicat en aquesta acci?? en concret.

Taula de continguts 1 Estada a Vene??uela 2 Retorn a Can??ries 3 Obra i ideologia 4 Refer??ncies 5 Bibliografia

[edita] Estada a Vene??uela

En 1896 torn?? uns mesos a Santa Cruz de Tenerife i torn?? a marxar a a Caracas. Ser?? a partir d'aquest moment quan comenci a ocupar-se de la "q??esti?? nacional can??ria". La seva formaci?? pol??tica i ideol??gica t?? lloc a l'exili, i al seu retorn a Can??ries, decideix bolcar la seva lluita cap a la independ??ncia de Can??ries, aplicant la idea d'alliberament de les nacions oprimides. Aquesta estada a les illes ser?? breu, doncs ha d'expatriar-se novament a causa de els moviments del general Weyler per a ordenar el seu ingr??s a la pres??.

Ja a Vene??uela, comen???? a establir contactes amb la col??nia can??ria resident a fi d'organitzar un moviment emancipatori canari i difondre aquestes idees (a trav??s d'una publicaci?? que es titular?? El Guanche). Aquesta vegada les persones amb les quals pren contacte procedeixen de la petita burgesia republicana de La Palma, relacionades tamb?? amb la francma??oneria: Jos?? Esteban Guerra Zerpa, que havia treballat en el peri??dic El Time i fundat el Diario de Avisos (m??s tard deixaria la direcci?? d'aquest peri??dic, que evolucionaria cap al conservadurisme); i Francisco Brito Lorenzo ^[3]. No obstant aix??, a pesar que els seus col??laboradors no procedissin d'aquest ambient, Secundino mantindr?? en aquesta etapa el seu discurs obrerista. Es funda aix?? el peri??dic El Guanche, amb Secundino com a director-redactor, el qual tindr?? com lema nom??s per les Can??ries i per als canaris, a causa de la prohibici?? que feia la legislaci?? vene??olana sobre la participaci?? estrangera en la pol??tica del pa??s (que afectava tamb?? a la difusi?? de propaganda); aix?? no impedeix que continu?? signant articles on parli de l'internacionalisme i del proletariat com una sola fam??lia.

Per?? El Guanche de cap manera es tracta d'un peri??dic obrerista, i de fet parteix del seu finan??ament procedeix dels comerciants illencs de Vene??uela, per tant no ??s igual el discurs de Secundino que el discurs populista i interclasista d'alguns dels col??laboradors. D'altra banda cal destacar que els redactors del Guanche aposten decididament per la independ??ncia de Can??ries, rebutjant-se expl??citament les propostes autonomistes. Tamb?? ataca sovint el caciquisme.

El peri??dic es publica en un context en el qual la guerra a Cuba est?? molt present, i aix?? es veu reflectit en el contingut del mateix, fent cont??nues crides als canaris a no participar en l'ex??rcit espanyol (ja des d'El Esclavo el propi Secundino Delgado havia fet crides als voluntaris for??ats de tota Espanya a rebel??lar-se contra el seu propi ex??rcit i unir-se als revolucionaris obrers que lluitaven per la independ??ncia de Cuba). El Guanche no va tenir una difusi?? molt ??mplia, per?? causar?? una certa preocupaci?? a Vene??uela, i ser?? empresonat per les pr??pies autoritats vene??olanes. Tanmateix seguir?? publicant alguns nombres m??s, dirigit ara per Guerra Zerpa. La intervenci?? militar d'EUA en el conflicte de Cuba, Puerto Rico i Filipines incidir?? en el tancament definitiu del Guanche. Aquesta intervenci?? produir?? un auge del espanyolisme, que afectar?? a la pr??pia col??nia can??ria de Vene??uela. A aix?? cal afegir els temors dels propis redactors del Guanche i de l'entorn del nacionalisme canari que EUA enva??s Can??ries. Si b?? segueixen atacant Espanya per la seva actitud a les Antilles i a Can??ries (acusant-la a m??s de ser la culpable del conflicte), a causa de la conjuntura decideixen suspendre la publicaci?? del peri??dic fins que el conflicte qued??s resolt^[4]..

[edita] Retorn a Can??ries

Secundino Delgado fou expulsat de Vene??uela el 1898 i torn?? a Can??ries. En aquests moments s'estan introduint els nous monocultius del pl??tan o el tom??quet, i alhora comen??a a apar??ixer una tend??ncia a la proletaritzaci?? agr??ria i un creixement del proletariat urb??. Tamb?? tindran una gran import??ncia les activitats portu??ries a Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Can??ria. El periodista i tip??graf Jos?? Cabrera D??az promour?? la creaci?? d'associacions obreres ^[5], i l'associaci?? de tots els gremis de treballadors. Comen??a aix?? una incipient consci??ncia de classe i la idea d'unir a tots els treballadors masculins (si b?? comencen a apar??ixer t??midament algunes reivindicacions tendents a la igualtat entre sexes, properes al feminisme). Es forma aix?? l'Associaci?? Obrera de Can??ries, i el seu ??rgan d'expressi??, el peri??dic El Obrero. Jos?? Cabrera D??az ser?? el president d'aquesta Associaci?? en la qual tamb?? participar?? Secundino Delgado.

Des de l'Associaci?? Obrera de Can??ries, Secundino i altres promouran la creaci?? d'un partit obrer que es present??s a les eleccions. Sorgeix aix?? el Partit Popular Autonomista (PPA), de caire interclassista i anticaciquista. El PPA es declarava com autonomista i neg?? que defens??s la independ??ncia de Can??ries. El PPA es presentar?? a les eleccions municipals de 1901 sense assolir bons resultats. De totes maneres aconsegueix un regidor a Santa Cruz de Tenerife. Per no voler comprometre l'Associaci?? Obrera de Can??ries i el peri??dic El Obrero a un partit concret, es decideix fundar un nou peri??dic que es titular?? Vacaguar??...!, que tindr?? una vida molt ef??mera. Els redactors d'aquest nou peri??dic eren Secundino Delgado i Manuel D??niz, amb algunes col??laboracions de Jos?? Cabrera D??az. Aquest peri??dic defensar?? m??s o menys els mateixos postulats que el PPA.

En 1902 Secundino Prim fou detingut, acusat pel ministre de la Guerra, el general Weyler, de fabricar l'explosiu utilitzat en l'atemptat contra la Capitania General de l'Havana en 1896. Ser?? traslladat a la Pres?? Model de Madrid, on ser?? visitat per l'anarquista Ferm??n Salvochea i per Nicol??s Est??vanez. Aquest per??ode de pres?? seria despr??s relatat pel propi Secundino en el seu llibre Vacaguar??...! (Via-Crucis), publicat al Yucatan amb el pseud??nim d'Antonio Rodr??guez L??pez (poeta palmer que havia publicat el relat Vacaguar??, amb la hist??ria de Tanaus?? i la princesa Acerina). En aquesta etapa el discurs de Secundino torna a acostar-se a l'anarquisme i a l'independentisme.

A la seva sortida de pres?? despr??s de ser posat en llibertat sense c??rrecs, escriur?? dos relats per a la publicaci?? anarquista La Revista Blanca. Tornar?? a Can??ries i anys m??s tard visitar?? Nicol??s Est??vanez a L'Havana i publicar?? a M??xic el ja esmentat ???Vacaguar??...! (Via-Crucis)???. En 1910 torna a Can??ries. En aquesta ??poca moriren el seu fill i la seva filla, i al poc temps, el 1912, moria Secundino Delgado a causa d'una tisi pulmonar.

[edita] Obra i ideologia

L'obra escrita de Secundino Dlgado es limita a una s??rie d'articles, alguns poemes i relats literaris i una obra autobiogr??fica. En el seu pensament es troba present una certa influ??ncia de l'anarquisme, si b?? aquest no apareixer?? igual de clar al llarg de tota la seva vida. Tamb?? el propi Secundino parlar?? d'influ??ncies de Francesc Pi i Margall. El romanticisme es trobar?? sempre present en els seus textos, carregat alhora de pessimisme, com s'observa en els seus contes i relats literaris. El seu guanxisme??s una reivindicaci?? rom??ntica de la seva figura, considerant-se hereu moral de la seva lluitas, no hereu biol??gic. Tamb?? s'ha de tenir en compte el seu car??cter internacionalista i de la uni?? d'alliberament nacional amb l'alliberament social.

Per a acabar caldria assenyalar una s??rie d'elements que se li atribueixen falsament a Secundino Delgado. Un d'ells ??s la bandera blava amb les 7 estrelles blanques, que ha arribat a ser denominada com la bandera de Secundino; no obstant aix?? Secundino no va tenir res a veure en l'elaboraci?? d'aquesta bandera, i ??s molt poc probable que arribar?? a utilitzar-la. Es tracta en realitat d'una bandera que va ser onejada a l'Ateneu de La Laguna a inicis del segle XX. L'altre element ??s la fundaci?? del Partit Nacionalista Canari. El PNC es funda el 1924 a L'Havana, Cuba, anys despr??s que Secundino hagu??s mort. Si b?? s'autoproclamarien hereus del seu pensament, en realitat les propostes capitalistes i burgeses del PNC poc tenien a veure amb les idees de Secundino, a pesar que el partit fora fundat per un antic col??laborador seu, Jos?? Cabrera D??az, per?? els plantejaments que defensar?? a Cuba ja no tenien cap element obrerista.

D'altra banda en el cas de Cabrera D??az ens trobem amb que comen??a a defensar la independ??ncia (el PNC de Cuba era obertament independentista) quan surt de Can??ries. El peri??dic del PNC, El Guanche (Segona ??poca), arribar?? a publicar un text on es defensava la independ??ncia des d'un punt de vista marxista, de la necessitat d'un alliberament nacional unida a un alliberament social, i tornant a assenyalar-se el fet de la depend??ncia d'Anglaterra que ja fos assenyalat en el seu moment per Secundino.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Segons Manuel Suares Rosales nasqu?? en 1871 o 1872
2. ??? A ???Secundino Delgado en Venezuela???, Manuel Hern??ndez Gonz??lez ens diu que Secundino treballaria de ferrer, mentre que en ???Secundino Delgado y la emancipaci??n cubana??? Manuel de Paz S??nchez escriu que treballava en una f??brica de tabacs. Va optar m??s per aquesta segona opci?? no nom??s ja pel fet de Manuel de Paz d??na detalls sobre l'activitat de Secundino com a sindicalista entre els obrers tabaquers, sin?? perqu?? despr??s s?? que ens presenta Secundino treballant de ferrer per a una empresa de transports per?? ja a Cuba
3. ??? No est?? del tot clar la identitat del redactor del guanche que signa com A. Brito Lorenzo, per?? b?? podria ser el personatge que es proposa a causa de la relaci?? que aquest mantenia amb Esteban Guerra Zerpa
4. ??? No tornaria a publicar-se mai. Posteriorment, en el segle XX en la d??cada dels 20, el Partit Nacionalista Canari (PNC) fundaria a Cuba un nou peri??dic denominat tamb?? El Guanche (Segona ??poca)
5. ??? El paper de Jos?? Cabrera D??az com el principal impulsor de l'associacionisme obrer a cCan??ries comen??a a ser discutit

[edita] Bibliografia

• BRITO, Oswaldo. Historia del Movimiento Obrero Canario. Editorial Popular. Madrid. 1980.
• DELGADO, Secundino. El mejor de los mundos y otros relatos. Centro de la Cultura Popular Canaria. Tenerife. 1985.
• DELGADO, Secundino. ??Vacaguar??...! (V??a-Crucis).. (Introducci??n: Oswaldo Brito y Julio Hern??ndez). Editorial Benchomo. Canarias. 1980.
• FELIPE REDONDO, Jes??s de. Or??genes del Movimiento Obrero Canario. Artemisa Ediciones. La Laguna. 2004.
• HERN??NDEZ GONZ??LEZ, Manuel. Secundino Delgado en Venezuela. - ???El Guanche??? In??dito. Centro de la Cultura Popular Canaria. Canarias. 2003.
• PAZ S??NCHEZ, Manuel de. Secundino Delgado y la emancipaci??n cubana. El Pir??crata.
• SUARES ROSALES, Manuel. Secundino Delgado. Apuntes para una biograf??a del padre de la nacionalidad canaria. Editorial Benchomo. Canarias. 1980.
• SUARES ROSALES, Manuel. Secundino Delgado. Vida y obra del padre del Nacionalismo Canario. Centro de la Cultura Popular Canaria. Tenerife. 1990.

Articles de revistes:

• ???Homenaje. Secundino Delgado???. Tagrawla. La Revoluci??n. N?? 1, noviembre-diciembre 2002. Azarug ??? Tamarant.
• ???Primero de Mayo de 1901???. Tierra de Fuego. N?? 3. Abril 2005.