Partit d'Unió Republicana Autonomista

De Viquipèdia

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) fou un partit polític format el 1908 d'una escisió d'Unió Republicana, degut a les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez, Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux. La seva ideologia es basava en el blasquisme i s'anomenava autonomista per a diferenciar-se orgànicament del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux. En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la separació de l'Església i l'Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l'autonomia provincial i regional. Alhora, però, s'oposaven aferrissadament a Solidaritat Catalana i a qualsevol sospita d'infiltració del catalanisme al País Valencià. Els caps del partit foren Adolf Beltran i Ibáñez, Joan Barral i Pastor i Fèlix Azzati i Descalci.

A les eleccions del 1914 adoptà novament el nom d'Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Miguel Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República Espanyola, adoptà un programa a la dreta del republicanisme i es viculà novament al Partit Republicà Radical, amb el qual formà part de la confederació electoral CEDA. El seu cap fou Sigfrid Blasco-Ibáñez. Participà en el govern municipal de València, peròel seu declivi es precipità amb l'escàndol de l'estraperlo (1934-1935). En acabar la guerra civil espanyola la major part dels seus dirigents es passaren al bàndol franquista i ocuparen importants càrrecs en l'administració.