Pilota basca
De Viquip??dia
La pilota basca ??s un joc de pilota d'estil indirecte, ??o ??s, en qu?? dos o m??s contrincants competeixen llan??ant una pilota, amb la m?? nua o amb una eina, contra una paret d'un front??. L'estil directe (el jugar encarats separats per una l??nia en terra) era el m??s popular fins mitjans segle XIX, i, avui en dia, nom??s ??s practicat a la vall de Baztan.
Amb diversos graus de popularitat i variants menors es juga al Pa??s Basc (d'on rep el nom arreu), Navarra, el nord de Castella (amb La Rioja), el Pa??s basc franc??s, Gascunya, Argentina, Cuba, M??xic, Uruguai, les Filipines i als Estats Units d'Am??rica. A m??s a m??s, la modalitat de front?? a m?? ha arribat tamb?? al Pa??s Valenci?? com a una variant menor de la pilota valenciana.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
La pilota basca ??s descendent del Jeu de paume, per?? amb un seguit de modificacions en les regles, canxes de joc i mena de pilotes que es produ??ren a mitjans del segle XIX. Fins aleshores la pilota hi era jugada a m?? als carrers o places dels pobles, a l'estil directe, i amb pilotes no gaire diferents de les emprades arreu, ja que se sap de jugadors valencians que hi anaven a guanyar diners en exhibicions i apostes i ning?? esmenta que l'adaptaci?? a una pilota diferent f??ra cap problema.
Al segle XIX, per??, les pilotes esdevenen m??s i m??s pesades, fins al punt d'haver d'inventar guants i altres eines (com la pala, el xare o la cistella) per no damnar-se les mans. Alhora, la pilota tamb?? es fa m??s r??pida i botadora amb l'aparici?? de la goma industrial, la qual cosa possibilita un joc m??s vist??s i t??cnic, i aix?? porta a abandonar els carrers (irregulars i amb clots) per jugar en canxes espec??fiques, com els frontons. ??s aix?? com naix el joc a ble, ??s a dir, enlloc de llen??ar-se la pilota uns a altres es comen??a a jugar indirecte, llen??ant la pilota contra la paret.
Avui en dia, la gran majoria d'afeccionats a la pilota basca nom??s coneixen el joc indirecte, mantenint-se el directe viu en la modalitat de laxoa al nord de Navarra. El joc a ble s'ha dividit en nombroses variants: a m??, amb pala i pilota de cuiro o de goma, amb cistella...
El 1925 es fund?? la Confederaci??n Espa??ola de Pelota Vasca que, en acabant la Guerra civil, fou reanomenada com a Federaci??n Espa??ola de Pelota, que inclo??a tamb?? la pilota valenciana. L'organitzaci?? de competicions, entrenament i cura dels pilotaris, per??, ??s en mans de diverses empreses. Aix??, en la pilota a m?? s'agrupen en la Liga de Empresas de Pelota a Mano empreses com Asegarce i Aspe des del 2002, deixant fora altres empreses menors com Frontis o Garfe, mentre que en les modalitats amb eina (cesta-punta i pala) hi ha Eusko Basque o Asfedebi-Pilota.
[edita] Modalitats
[edita] D'estil indirecte
- A m??: Per parelles o individuals els jugadors colpegen la pilota amb la m?? llen??ant-la contra la paret d'un front?? d'uns 30m perqu?? hi rebote. Compta amb jugadors professionals.
- Cesta-punta: Per parelles, els jugadors propulsen la pilota amb una cistella contra la paret d'un front?? d'uns 50m perqu?? hi rebote. Compta amb jugadors professionals.
- Frontenis: Per parelles els jugadors colpegen una pilota de goma amb una raqueta contra la paret d'un front?? d'uns 30m perqu?? hi rebote.
- Pala: La m??s estesa entre els afeccionats, per parelles els jugadors colpegen una pilota de goma o de cuiro amb una pala de fusta.
- Xare: Redu??da en uns pocs pobles de Navarra, els jugadors propulsen la pilota amb una raqueta de cordatge flonjo.
[edita] D'estil directe
- Laxoa: Nom??s es juga ja a la vall de Baztan, dos equips de 5 jugadors en una pla??a ampla es llencen m??tuament la pilota amb un guant o cistella. La puntuaci?? es compta per jocs i ratlles. Recentment s'estan retrobant amb les llargues valencianes.
[edita] Instal??lacions de joc
- Front??: El front?? ??s, avui en dia, la canxa m??s habitual per a jugar a pilota basca. Consisteix en una paret de 6m d'al????ria anomenada frontis, en la qual ha de rebotar la pilota per ser bona, a 1m del terra hi ha una xapa met??l??lica, si la pilota hi bota ??s falta. Fent cantonada a l'esquerra del frontis hi ha una paret, la muralla, que dificulta els cops i alhora serveix per marcar les mesures mitjan??ant l??nies verticals numerades de l'1 al 10. Opcionalment pot haver una paret al darrere, la de rebot, que en les modalitats de m?? quasi no es veu en joc. Les mesures del front?? varien dels 30m per a jugar a m??, fins als 50 si es juga amb cistella.
- El Front?? Labrit de Pamplona ??s un dels de m??s anomenada.
- Pla??a: La pla??a ??s l'origen dels frontons, essent un espai ample i allargat amb una sola paret, el frontis. Per q??estions geogr??fiques i per la pr??pia evoluci?? de les modalitats d'aquest esport, les places encara habilitades per jugar a pilota s??n al Pa??s basc franc??s. S'hi juguen les variants a m?? i pala, per?? s??n la canxa per al Laxoa.
- Trinquet: El trinquet basc ??s una mena de front?? tancat per les quatre parets, de quasi 30m de llarg i quasi 10m d'alt, amb passad??sos coberts enganxats a la paret esquerra i a la del rebot, a trav??s d'unes finestres reixades els espectadors poden veure-hi des de dins la partida, a efectes de joc aquestes galeries s??n "aire", o siga, que tota pilota que hi arribe ??s bona i torna en joc gr??cies al terrat tombat. A m??s, en la cantonada entre el frontis i la paret dreta hi ha un bisell, i en la cantonada inferior dreta del frontis pot haver un forat [1] ("xilo" en el dialecte sulet??), que ??s un quadrat endinsat al frontis. Tant el bisell com el forat creen efectes estranys en botar-hi la pilota. El trinquet basc ??s m??s freq??ent al Pa??s basc franc??s, encara que n'hi ha tamb?? al nord de Navarra, i t?? una relaci?? llunyana amb el trinquet valenci??.
[edita] Regles del joc
[edita] Estil indirecte
L'estil indirecte consisteix en qu?? els jugadors comparetixen tots un mateix espai de joc i no es llencen m??tuament la pilota, sin?? que ho fan rebotant la pilota en una paret. Es compta per punts fins a una quantitat prefixada.
Cada punt es guanya directament quan:
- L'oponent colpeja la pilota despr??s que aquesta bote dos voltes en terra.
- L'oponent no aconsegueix tornar la pilota a bona, ??s a dir, que bote al frontis sobre la xapa de falta i dins de la canxa.
- L'oponent comet falta en la treta, o siga, que quan serveix la pilota no rebota del frontis passant la l??nia del 4. A m??s, tamb?? perd si, en la treta, comet dues passes seguides, ??o ??s, que despr??s de rebotar al frontis la pilota bota despr??s de la l??nia del 7.
[edita] Estil directe
Els equips es col??loquen uns enfront d'altres separats per una ratlla imagin??ria al terra (laxoa) o una xarxa (pasaka i xare).
Potser per ser la manera de jugar m??s tradicional s'hi ha mantingut la puntuaci?? per jocs, com en la pilota valenciana, per?? no ??s nom??s en la manera de comptar que s'assemblen els dos jocs de pilota, ja que el errebote ??s la modalitat basca de les llargues valencianes:
Els jugadors, emprant cistelles, es llencen la pilota d'una banda a l'altra de la pla??a tractant que aquesta done dos bots enterra abans que l'oponent la torne, o que ixca fora de les ratlles laterals despr??s del primer bot, ser?? aleshores quan marcaran una ratlla (arraia en basc) que ser?? la meitat del camp quan els equips canvien de banda. Aix?? doncs, tothom prova d'enviar la pilota el m??s lluny possible per tal que la ratlla despr??s li siga m??s f??cil de guanyar per tenir el rival m??s camp per defensar. Cada ratlla guanyada ??s un quinze, per tant, la ratlla s'aconsegueix en dos tongades, des del rest i des de la treta. Aix?? mateix, es poden fer quinzes directes si s'envia la pilota per sobre la ratlla de la treta (des d'on se serveix cada quinze) o no es torna la primera pilota des del rest.
La treta consisteix en botar la pilota sobre un tambor?? en un dels l??mits del camp, la ratlla de treta, i llen??ar-la per qu?? bote en el frontis, des del rest la hi poden tornar despr??s del rebot a la paret o de volea. Des d'aleshores els jugadors empraran les cistelles per agafar i llen??ar la pilota cap al camp contrari, des d'on s'haur?? de tornar quan ha pegat un ??nic bot en terra o no n'ha donat cap.
El pasaka compta per jocs, tamb??, per?? es juga en un front?? amb una xarxa d'1,2m d'alt enmig. Els jugadors han de passar la pilota per sobre de la xarxa mitjan??ant les cistelles buscant tot de rebots o la punteria ficant la pilota en el xilo (forat). Semblant, doncs, a l'Escala i corda i la llotgeta del trinquet valenci??.
[edita] Puntuaci??
[edita] Pilota a m??
En les partides de pilota a m?? guanya qui abasta primer els 22 punts, sense l??mit de temps.
Una empresa menor de pilota basca, Frontis, est?? recuperant una puntuaci?? antiga, els jokos. Consisteix en un m??xim de 3 sets, els dos primers a 8 (o 10) punts, si els abasta el mateix equip o jugador ha guanyat la partida. Si hi ha empat a 1 joko, per??, es juga un tercer joc a 4 (o 5) punts.
[edita] Laxoa
En les modalitats d'estil directe errebote i pasaka s'empra la manera de comptar tradicional: a jocs. Guanya l'equip que abasta primer els 40 punts que es puntuen de 5 en 5, essent cadascun d'aquests 5 punts 1 joc. Alhora, cada joc es divideix en quatre quinzes: 15, 30, 40 i joko. Si els dos equips abasten l'igualtat a 40, llavors tots dos baixen a iguals a 30, ??s a dir, aquesta ??s exactament la mateixa puntuaci?? que s'ha mantingut en la pilota valenciana.
[edita] Eines de joc i pilotes
De sempre, la manera tradicional a pilota ha sigut amb la m?? nua, per?? a mitjans segle XIX, amb l'aparici?? de la goma les pilotes esdevenen m??s i m??s dures, per la qual cosa hom comen??a a utilitzar diverses proteccions que a la fi esdevenen modalitats diferenciades i afecten la pr??pia llarg??ria de les canxes de joc.
.jpg/180px-Bidart_Chistera_(2).jpg)
- Cistella: La cistella (en basc saski, en castell?? cesta) ??s una mena de guant allargat amb l'extrem corbat, en recte mesura 60 cm com a molt i seguint la l??nia corba 110 cm. S'empra en les modalitats de cesta-punta, remonte. La popularitz?? el 1888 el pilotari Gurrutxaga.
- Guant: El guant de cuiro s'usa nom??s en la laxoa. Serveix com a protecci?? i com a propulsi?? de la pilota alhora gr??cies a la rigidesa i lleugera corbatura. El 1850 un moliner de Mauleon l'empra per primer cop.
- Pala: La pala ??s una mena de raqueta sense cordatge, tota sencera de fusta. N'hi ha de diverses menes, depenent de la modalitat que es jugue i, especialment, la mena de pilota amb que es jugue. Aix??, si la pilota ??s de goma, la pala pesar?? vora 450 gr, si ??s de cuiro 550 gr, i si ??s pilota grossa 900 gr.
- Xare: El sare o xare (en basc xarxa) ??s una mena de raqueta amb un cordatge flonjo en forma de teranyina que ret?? la pilota. S'empra nom??s en trinquet basc. Fou inventat el 1860.
Les pilotes tamb?? varien depenent de la modalitat, tant en di??metre com en pes o en material de qu?? estan fetes.
Per a jugar a pilota a m?? s'empra una pilota de vora 100 gr. Mentre que la de cistella pesa uns 125 gr. Aix?? mateix, depenent de la mena de pala, el pes ser?? de 40 gr (frontenis) a 85 gr (pala curta), passant per 53 gr (pala de cuiro) a 80 gr (xare).
[edita] Vestimenta i proteccions
La roba tradicional de tot pilotari ha sigut pantal?? llarg i samarreta blanca, amb faixa roja o blava per diferenciar els equips. Avui en dia, per??, la faja ??s acompanyada per una samarreta del color corresponent. L'equip o jugador m??s fort a priori o preferit a la bestreta pels apostadors vesteix de roig, i el m??s fluix de blau.
Per a jugar a m?? calen unes proteccions personalitzades i posades minuts abans de cada partida que no arriben a fixar-se com a un guant i que es poden retocar o refor??ar durant la partida. Consisteixen en diverses capes de tacos amb esparadrap. Els tacos s??n una mena de goma que amortigua el cop dur de la pilota, semblants al tessamoll. Estan prohibides les planxes met??l??liques.
En les modalitats amb eina propulsora (cistella o pala) tamb?? cal emprar casc.
[edita] Jugadors de renom
[edita] Actuals
- Abel Barriola
- Augusto Ib????ez, Tit??n III.
- Juan Martinez de Irujo
- Aimar Olaizola, Olaizola II.
[edita] Hist??rics
- Juli??n Retegi, Retegi II.
[edita] Competicions
A l'Estat espanyol les principals competicions s??n les organitzades per la Lliga d'Empreses de Pilota a M?? entre les diverses empreses que es dediquen a entrenar els pilotaris, amb Asegarce i Aspe com a les m??s importants.
[edita] Individual
[edita] Per parelles
Des del 1912, a l'Estat franc??s hi ha 11 lligues regionals que classifiquen per a un campionat que se celebra durant una setmana sencera amb nombroses manifestacions de cultura popular basca.
Als Estats Units d'Am??rica es juga principalment a la Florida, per?? all??, com a les Filipines, ??s m??s una exhibici?? adre??ada als apostadors que no un esport pur.
[edita] Projecci?? internacional
[edita] Campionats mundials de pilota basca
Des de 1952, i amb una cad??ncia de quatre anys, es disputen els Campionats mundials de pilota basca. I en els Jocs Ol??mpics de Par??s 1900 fou esport oficial, mentre que als de Par??s 1924, M??xic 1968 i Barcelona 1992 en fou d'exhibici??.
[edita] Relacions amb la pilota valenciana
Antigament, les modalitats de Pilota basca preferides al Pa??s Basc eren el "bote luzea", el "mahi jokoa", el laxoa i el "rebote". Les dos primeres ja han desaparegut, mentre que les dos ??ltimes encara es practiquen a la vall de Baztan i al Pa??s Basc franc??s. Per les descripcions que es conserven eren del tot id??ntiques a les Llargues valencianes, per?? amb una pilota de major pes i volum.
A mitjans segle XIX, per??, el pilotari "Chiquito de Eibar" popularitz?? l'estil indirecte, l'anomenat "ble", ??s a dir, jugar a pilota contra la paret, del qual l'actual front?? basc n'??s l'evoluci?? aut??ctona.
Una mostra de la compatibilitat entre el joc "a la larga" i les Llargues ??s que havia jugadors professionals que es guanyaven un bon sou amb les apostes per les partides contra els millors aficionats de cada poble que visitaven, ??s el cas de l'aragon??s Lagasa i el valenci?? Amig??, qui varen fer un bon grapat de desafiaments victoriosos en terres navarreses (setembre de 1680 a Pamplona).
L'octubre de 2006, per primer cop, un equip juvenil navarr??s jug?? a Llargues contra un de valenci?? en el Dia de la Pilota celebrat a Val??ncia. Per??, actualment, els contactes entre els dos esports es veuen limitats al front??, monopol??stic per als bascos i minoritari per als valencians. De vegades s'organitzen partides d'exhibici??, com l'Open Ciutat de Valenci??, amb unes regles particulars (la llarg??ria de la canxa, per exemple), i una pilota d'un pes i di??metres intermitjos entre les habituals per a cada modalitat.
![[1]](http://akitania.free.fr/xilo.jpg){kind=link}