[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Comtat de Nimes - Viquipèdia

Comtat de Nimes

De Viquipèdia

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Al segle IX el comtat formava part del conjunt d’honors de la Septimània, sovint tots a les mateixes mans que els comtats catalans.

El 872 va ser donat al comte de Tolosa Bernat, que fou assassinat el 877. El 886 apareix com a comte el seu nebot Ramon II fins el 918 i co-comte fins el 924, succeït pel seu germà i co-comte (918-924) Ermengol de Roergue (924-940) i pel seu fill Ramon Pons I de Tolosa (924-950). Ramon (III co-comte de Tolosa i comte d'Albi), fill de Ramon Pons, fou co-comte de 950 al 972 i el va succeir el seu germà Guillem Tallaferro (III de Tolosa) del 972 al 1037, a aquest el seu fill Pons (1037-1060); Ramon de Sant Gèli (1042-1105) comte també de Tolosa, va marxar a les Croades i el seu fill Alfons Jordà que va ser batejat al riu Jordà, va ser comte de Nimes i Tolosa del 1105 (amb dos anys d’edat) fins el seu assassinat el 1148. Els següents comtes de Tolosa foren també comtes de Nimes (Ramon 1148-1195 i Ramon el vell 1195-1215). El 1215 el comtat va ser ocupat per Simó de Montfort. Recuperat per Ramon el jove de Tolosa, en el conveni de 1229 el comte de Tolosa va cedir el comtat de Nimes a Blanca de Castella, i a la seva mort va passar al fill Alfons de Poitiers comte de Tolosa, amb qui va quedar incorporat a la corona francesa al morir sense succesió(1271).

A Nimes va existir també un vescomtat. Vegeu Vescomtat de Nimes

[edita] Llista de comtes de Nimes