Bernat de Gòtia
De Viquipèdia
Bernat de Gòtia (? - 880), Comte de Barcelona, Marquès de Gòtia i Septimània (865-878) i Comte de Girona (870-878).
[edita] Orígens familiars
Fill del comte Bernat de Poitiers (mort el 844), nét també d'un altre comte Bernat de Poitiers (nomenat el 814) i cosí d'Emenó comte d'Angulema (839-863) que va morir lluitant contra els normands. La seva mare era Bliquilda, filla de Rorgó I comte de Maine i germana del comte de Maine Rorgó II i del canceller reial Gozlí (abat de Saint Germain des Prés). Va ser l'últim comte de Barcelona d'origen franc.
[edita] Política
Després de la fugida d'Humfrid, el 864, i de la mort d'altres rebels, el rei va repartir els seus honors. El 864 Bernat fou restablert com a comte d'Alvèrnia, i Autun fou donat a Bernat Plantapilosa (germà de Guillem de Septimània i fill de Bernat de Septimània) que revoltat al cap de poques setmanes va ser desposseït. Auxerre i Nevers varen ser donats a Robert el Fort que a més va rebre el comtat d'Autun, expropiat a Bernat Plantapilosa, que va poder ocupar el 865. El 865 Tolosa, Llemotges, Pallars i Ribagorça foren donades a Bernat II de Tolosa fill del difunt comte Ramon I de Roergue; Ermengol comte d'Albí, va rebre el comtat de Roergue; Oliba II, probable fill de Oliba I i nét de Bel·ló de Carcassona, va rebre Carcassona i probablement el Rasès; i Bernat de Gòtia la resta de les possessions (Barcelona, Osona, Rosselló, Narbona, Agde, Besiers, Melguelh i Nimes) a les que alguns pensen que també s'inclou Rasès com a dependència de Narbona.
El jove Carles l'Infant va morir el 29 de setembre del 866 i això va assegurar un xic la tranquil·litat a Aquitània, lo que amb altres morts i el cobriment de les vacants (com Rannoux de Poitou, Landri de Santogne, Emenó de Perigord i Angulema, Raüll bisbe de Bourges, i Bernat d'Alvèrnia) van provocar una situació nova. Vulgrin, parent de Carles el Calb, va rebre Angulema, Perigord, Agen i Santogne; un altre familiar, Vullfadus, fou nomenat bisbe de Bourges; Effroi, antic lloctinent d'Esteve el cap rebel d'Aquitània del 862 al 864, ara lleial al rei, va rebre Poitou (però va morir poc després); el regne d'Aquitània va ser restaurat amb Lluís el Tartamut (fill de Carles) com a rei però controlat per un consell lleial al rei. A la mort d'Effroí de Poitiers aquest comtat fou donat a Bernat de Gòtia; el Llemotges, deixat vacant per Rannoux, fou donat en part a Bernat de Tolosa. Autun, vacant per la mort de Robert el Fort, fou retornat a Bernat Plantapilosa, reconciliat amb el rei. Alvèrnia va ser donada a Garí, potser fill del difunt Bernat.
Cap el 869 va morir Salomó d'Urgell i Cerdanya (i de Conflent) i cap el 870 el comte Otger de Girona i Besalú. Cap el 870 el rei devia assignar aquestos comtats: Girona i Besalú varen tornar a Barcelona, amb la que tradicionalment estaven unides; Cerdanya i Urgell foren donades al fill gran de Sunifred, Guifré I el Pelós; i el Conflent al fill segon Miró el Vell (els altres tres fills Radulf, Sunifred i Riculf no van rebre cap comtat)
El 872 Carles el Calb crea un govern per Aquitània dirigit per el seu cunyat Bosó, compte de Lió i de Viena, al que es donà el comtat de Berry i el títol de cambrer reial i magister ostiariorum, però tenint com adjunts a Bernat de Gòtia i Bernat Plantapilosa de Autun al que es va donar el comtat d'Alvèrnia. Com que Bernat de Tolosa quedava sense representació se li van donar els comtats de Carcassona i Rasés, dels que fou desposseït Oliba II que es va aliar a Plantapilosa contra Bernat de Tolosa. Poc després Bernat de Tolosa moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa (agost del 872) i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. Pallars i Ribagorça s’escaparen del seu control.
El 876 Carles el Calb feu una nova reorganització i va donar el govern de Provença i Itàlia a Bosó i el comtat de Berry va passar a Bernat de Gòtia. Un any després morí el comte Ekhard que tenia moltes possessions, i Macon i Chaunois s’afegiren als dominis de Bosó (que ja havia deixat Itàlia però conservava Provença (i Viena i Lió). Autun va passar a Bernat de Gòtia. Bernat Plantapilosa no va rebre res perquè el 8 d'octubre del 876 havia estat fet presoner per Lluís el Jove de Germània a la batalla d'Andernach i restava encara engarjolat.
A finals del 876, havent mort el bisbe Vollfadus l'1 d'abril del 876, va ser nomenat bisbe de Bourges Frotari, designat per Carles. Bernat de Gòtia es va oposar amb les armes a la presa de possessió del nou bisbe, que segurament havia d'actuar de contrapès a la gran autoritat que acumulava Bernat de Gòtia. No va ser una rebel·lió directa contra el rei, però de fet Bernat s'oposava als designis reials.
El 877 es va produir la rebel·lió general: Bosó de Provença, Hugues l'Abbé de Nèustria, Bernat Plantapilosa de Tolosa i Alvèrnia i Bernat de Gòtia, Septimània, Berry-Aquitània i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre de 877 però els rebels van continuar contra el seu fill i successor Lluís el Tartamut. Però el bisbe Hicmar de Reims va apartar a Bosó, Plantapilosa i Hugues l'Abbé de la coalició rebel, a la que restaren Bernat de Gòtia amb el seu germà Emenó, el seu oncle l'abat Gozlin de Saint Denis, i l'altre oncle Geoffroi de Maine. Lluís el Tartamut fou coronat el 8 de desembre de 877. El rei va aconseguir sotmetre el Maine i els seus aliats, i el Papa va convocar un Concili a Troyes per condemnar a Bernat de Gòtia per la seva actuació contra Frotari bisbe de Bourges i usurpador de bens eclesiàstics. El 11 de setembre del 878 el rei procedí a expropiar a Bernat dels seus honors. Thierry, el cambrer reial va rebre Autun; Plantapilosa el Berry i Septimània; i Guifré I d'Urgell i Cerdanya i el seu germà Miró el Vell de Conflent van rebre Barcelona, Osona, Girona, Besalú i Rosselló. Bernat va resistir a Autun fins el 879. Va morir després d'aquesta data sense que se'n coneguin els detalls.
| Precedit per: Humfrid |
Comte de Barcelona 865–878 |
Succeït per: Guifré I |
| Precedit per: Otger |
Comte de Girona 870–878 |
