Comtat de Roergue
De Viquip??dia
El Comtat de Roergue (en franc??s Rouergue) fou una jurisdicci?? feudal d???Occit??nia que tingu?? per capital a Rod??s (que va esdevenir seu d???un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del pa??s romania com a part del comtat).
El 781 Carlemany va incloure el Roergue dins el regne d???Aquit??nia creat per el seu fill Llu??s, que el va infeudar a Gilabert o Gilbert I, probablement parent de Guillem I de Tolosa el sant (potser el seu oncle, per?? altres el donen com a cos??), el pare del qual no es coneix i la mare seria Rolinda d???Aquit??nia. Es va casar amb Berta i va morir en data desconeguda, i el va succeir el seu fill Fulcoald o Fugald, mort entre el 836 i el 849. De la seva muller Seneguda de Tolosa (neboda de Guillem I) va tenir als seus fills: Ramon I, casat amb Berta de Reims (o Berta del Maine) que fou comte tamb?? a Tolosa (amb Pallars i Ribagor??a), Llemos??, Carc??, Carcassona i Ras??s, i va morir cap el 864; i Fr??dol, casat amb Oda, associat al govern i mort el 852. A Ramon I, el va succeir el seu fill Bernat el Vedell (conegut com a Bernat II doncs Bernat I fou Bernat de Septim??nia). Segons Armand de Fluvi?? no va tenir fills i la successi?? va recaure en el seu germ?? Od?? I, que es va casar amb Garsensa d???Alb?? que li va aportar aquesta regi?? (altres fonts en canvi fan d???Od?? I el fill de Bernat II). Va morir cap el 919. El Roergue i part d???Alb?? i de Nimes) va passar al fill segon, Ermengol I, mentre el germ?? gran, Ramon, rebia Tolosa i part del Alb?? i Nimes. Ermengol, casat amb Adelaida de Roergue, va morir el 937 i va deixar tres fills: Esteve fou comte de Gavald?? o de part del comtat; Hug que fou comte de part del Carc?? i vescomte de Comborn; i Ramon II que fou comte de Roergue, de Narbona, i de part del Albi i del Carc??, casat amb Berta d???Arle. Ramon va deixar el Roergue (el 961) al seu fill Ramon III que va governar associat al seu germ?? Ermengol II i es va casar amb Ricarda, filla de Ramon vescomte de Millau. Des el 974 fou comte de tot el Carc?? i fins el 975 co comte de Alb?? i Nimes. Un germana, Letgarda, es va casar amb Borrell II de Barcelona, i es suposa que, al extingir-se la dinastia, fou per Letgarda que els comtes de Barcelona van reclamar drets a Roergue (renunciats el 1258 al Tractat de Corbeil). Despr??s de Ramon (mort cap el 1008/1010) va ser comte de Roergue i Carc?? el seu fill Hug I que va casar amb Fe de Cerdanya. Va morir el 1053 o 1054 i el va succeir la seva filla Berta I, casada amb Robert d???Alv??rnia. Amb la mort de Berta el 1064 es va extingir la dinastia i la successi?? va recaure en el comte Guillem V de Tolosa (I de Roergue) i a la seva mort el 1093 en el seu germ?? Ramon IV de Tolosa (Ramon IV de Sant Geli) que va morir el 1105 ; el seu fill Alfons I Jord?? de Tolosa, el 1119, va donar el feu al vescomte Ricard de Rod??s, que encara que nom??s governava el vescomtat de Rod??s (la ciutat de Rod??s), es titulava comte de Rod??s. El comtat de Roergue i el vescomtat de Rod??s es van unir i va sorgir el comtat de Rod??s.
[edita] Llista de comtes de Roergue
- Gilbert c. 790-c.810/820
- Fulcoald c. 810/820-836/849
- Ramon I c.836/849-864
- Fr??dol c. 836/849-852 (associat)
- Bernat I el Vedell (Bernat II) 864-872
- Od?? I 872-919
- Ermengol I 919-937
- Ramon II 937-961
- Ramon III 961-1008/1010
- Hug 1008/1010-1053/1054
- Berta 953/954-1064
- Guillem I (V de Tolosa) 1064-1093
- Ramon IV (comte de Tolosa) 1093-1105
- Alfons I Jord?? de Tolosa 1105-1119
- Ricard I (vescomte de Rod??s)
- El comtat passa a dir-se comtat de Rod??s.
