Comtat de Gavaldà

De Viquipèdia

Armes de Gavaldà

El comtat de Gavaldà (en occità Gavaudan, Gevaudan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèzes (tot i que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Uns senyors de Gavaldà apareixen ja cap a mitjan segle XI amb Bertelan (mort cap el 875) i el seu fill Erill, mort cap el 925. Aquest Erill és el suposat pare de Bertran I, gendre del duc d'Aquitània Eble. El territori era una part del ducat d'Aquitània i Eble el va donar amb títol comtal al seu gendre, potser un senyor arrelat a la regió, cap el 926. Però una altra versió dóna a Bertran el nom de Bernat i seria fill de Bernat de Millau i Carlat, a la seva vegada fill de Ricard I vescomte de Carlat. També Bernat hauria rebut el territori del seu sogre el duc d'Aquitània Eble i la que estaria arrelada a la regió seria la seva muller (filla del duc). Bernat I de Millau va morir el 937. El mateix any va morir Ermengol comte de Roergue (i de part del Albigès o Albi i Carcí) i va repartir els seus dominis: Ramon II el Roergue i part de l'Albigès i part de Carcí; Hug, la meitat del Carcí; i Esteve (casat amb Adelaida d'Anjou), que va portar el títol de comte de Gavaldà, i que potser només era referit a una part del país. Per la seva banda, a la mort de Bernat I de Millau i Carlat cap el 937 els dominis paterns es van dividir entre dos fills: Berenguer va rebre Millau, i Gilbert el Carlat. Bernat ja devia ser llavors comte de Gavaldà (o de part del Gavaldà). Va morir el 951 i el va succeir el fill Esteve I, casat amb Almodis. Així doncs, dos comtes Esteve apareixen després del 950 governant com a comtes el Gavaldà o una part del territori. Esteve del casal de Roergue va morir a una data desconeguda i el va succeir el seu fill Bertran, mort el 993, que es va titular comte de Gavaldà; el seu germà Ponç el va succeir i va portar el mateix títol, però va morir el 1010 sense successió. Una germana, Adelaida, casada amb Radulf de Turena i més tard amb Arbert de Chabana, desapareix de la història. I resta com a únic comte de Gavaldà Esteve del casal del Carlat i Millau, que va governar encara uns anys i va morir el 1029 (o el 1033 segons altres fonts). Un Ricard, germà d'Esteve, s'esmenta fins el 998, però no sembla que arribés a ser comte. A la mort d'Esteve (casat amb Almodis) l'herència va recaure en Ricard II, fill de son cosí germà Ricard I vescomte de Millau (fill de Berenguer, germà de Bernat I) i es va unir al Millau. Els vescomtes de Millau es van titular vescomtes de Gavaldà (i no comtes). Berenguer II, fill de Ricard II, va adquirir per matrimoni el vescomtat de Carlat i el vescomtat de Lodeva. El seu fill Gilbert I el va succeir cap el 1097 i va intentar restaurar el títol comtal i es va titular comte de Gavaldà i vescomte de Millau i Carlat (nomes governava sobre una part del Carlat doncs l'altra part havia passat a son germà Ricard de Rodés). Al morir el 1111 l'herència va recaure en la seva filla Dolça de Provença i el bisbe de Mende Aldebert III du Tournel es va apoderar del títol del que havia estat investit poc temps abans pel comte de Tolosa Ramon de Sant Gèli (mort el 1105), títol que van mantenir els bisbes fins a la revolució. No obstant això els drets feudals i el domini de Grèzes van passar de Dolça I al seu marit Ramon Berenguer I (III de Barcelona, comte de Provença i al seu fill Berenguer Ramon 1131-1144 (comte de Provença) i els seus successors al Comtat de Provença (en feu de Catalunya), fins que el 1225 el rei català Jaume I va cedir el comtat als bisbes, incloent Grèzes, però com a feu català, drets que el 1258 varen ser renunciats per el mateix rei al Tractat de Corbeil. El 1307 un pariatge va determinar tres territoris al Gavaldà: las terres del Bisbat de Mende, les terres del rei i les terres comunes, reduint així els drets del bisbe que fins llavors era l'únic senyor.

[edita] Llista de senyors, comtes i vescomtes de Gavaldà

Bertelan d. 850-c.875
Erill c. 875-926
Bernat o Bertran I c. 926-951 primer comte
Esteve de Roergue 937-? cocomte?
Esteve de Carlat-Millau 951-1029/1033 cocomte?
Ricard I 951-988 (cocomte? possible associat a Esteve de Carlat-Millau)
Bertran II cocomte? ?-993
Ponç cocomte? 993-1010
Ricard II 1029/1033-1050 primer vescomte de Gavaldà (vescomte de Millau)
Berenguer II 1050-1097 (vescomte de Millau, Carlat i Lodeva)
Gilbert 1097- 1111 (vescomte i comte de Gavaldà, de Carlat i Lodeva)
Aldebert III du Tournel (rep el feu abans el 1105, es proclama comte a Mende cap el 1111. El títol passa als bisbes de Mende
Dolça I 1111-1113 (comtessa de Provença i vescomtessa de Millau Carlat i Lodeva)
Ramon Berenguer I (III de Barcelona) 1112-1131 (comte de Provença) Comte a Grèzes
Berenguer Ramon 1131-1144 (comte de Provença) (comte a Grèzes)
Ramon Berenguer II 1144-1166 (comte de Provença) (comte a Grèzes)
Dolça II 1166-1167 (comte de Provença) (comtessa a Grèzes)
Alfons I (Alfons II d'Aragó) 11167-1168 (rei d'Aragó i comte de Provença) (comte a Grèzes)
Ramon Berenguer III 1168-1181 (comte a Grèzes)
Sanç 1181-1185 (comte a Grèzes)
Alfons II 1185-1209 (comte a Grèzes)
Ramon Berenguer IV 1209-1225 (comte a Grèzes)
El rei Jaume I cedeix Grèzes i el títol comtal als bisbes però com a feu de Catalunya.
Renuncia dels drets feudals al Tracta de Corbeil 1258