Marquès

De Viquipèdia

En l'època carolíngia el marquès era el comte que administrava un comtat situat en una marca o frontera.

Els comtes de Barcelona o d'Comtes d'Urgell eren, per tant, alhora marquesos. També foren, però, marquesos els comtes de Tolosa, quan tenien els comtats de Pallars i de Ribagorça.

Tot i que els marquesos potser tenien més poder, a causa d'haver rebut un conjunt de gran de comtats, bàsicament, però, gaudien de les mateixes atribucions i funcions que tots els altres comtes.

A la Baixa Edat Mitjana, tenia el títol de marquès aquell que tenia un marquesat. Així, per exemple, d'una manera purament honorífica, el 1330, el rei creà un marquesat de Camarasa o bé, en aquesta mateixa època, un de Tortosa.^[1]

[edita] Referències

1. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 166.

[edita] Enllaços externs

• Origen i història del títol de marquès. (castellà)