Comtat de Carcassona
De Viquip??dia
El comtat de Carcassona fou una jurisdicci?? feudal d'Occit??nia amb centre a la ciutat de Carcassona. Fou probablement ja comtat durant el per??ode de govern dels visigots a Septim??nia i va passar als carolingis el 752, per?? no es coneix cap comte anterior a Bel??l??, avantpassat de la casa comtal de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Primera dinastia
Bel??l??, probablement un magnat del Conflent lleial als carolingis, fou el pare de Sunifred I i avi de Guifr?? el Pel??s, i pare tamb?? de Sunyer I de Rossell?? i d'Emp??ries. Va morir cap el 810 i el va succeir el seu fill gran Guiscafr?? que va morir sense fills i el comtat va recaure en el seu germ?? Oliba I que es va casar amb Elmetruda i Riquilda i va deixar tres fills: Oliba II, Sunifred (abat de la Grassa) i Acfred I.
El 837 el comtat va ser assignat a Bernat de Septim??nia, comte de Tolosa i va seguir unit a aquesta jurisdicci?? fins, al menys, el 844, any en que Argila, fill de Ber?? de Barcelona, fou restitu??t en els seus honors de Conflent i el Ras??s; no se sap si va governar tamb?? Carcassona encara que alguns pensen que ??s molt possible que ho fes; Guillem, fill de Bernat de Septim??nia, no va anar mai al comtat. Argila, en tot cas, va morir el 845 o, com a m??xim, en comen??ar el 846, i el seu fill i successor fou Ber?? II, que ??s mencionat com a comte en una carta datada el febrer del 846 per?? que potser nom??s governava Ras??s.
Cap al 850, el seu fill i successor Mir?? Eutili va veure confiscats els seus comtats per haver participar en una rebel??li?? contra Carles el Calb, segurament la rebel??li?? de Pip?? II d'Aquit??nia (849), i Carcassona va passar a formar part dels dominis de Fr??dol de Tolosa, mort el 852, i despr??s de Ramon I de Tolosa, mort cap el 863. En aquesta data es va proclamar comte Humfrid de Barcelona marqu??s de Septim??nia.
Del 864 al 865 el comtat va restar sense govern. El 865 el rei va assignar el comtat, amb el Ras??s, a Oliba II, que va deixar el Ras??s al seu germa Acfred, que si b?? en fou destitu??t temporalment el 872 per passar a Bernat II de Tolosa, va recuperar els dominis despr??s d'assassinar a Bernat, i d'acord amb el nou comte Bernat Plantapilosa.
Oliba II va morir cap el 877 i va ser succe??t pel seu germ?? Acfred, casat amb Adelinda de Tolosa-Alv??rnia, i que va ser el tutor dels seus nebots. Mort aquest el 906 va deixar tres fills: Guillem i Acfred, ducs d'Aquit??nia i comtes d'Alv??rnia, i Bernat. La successi?? va recaure en Benci?? I, fill d'Oliba II, que va morir el 908 sense fills i el va succeir el seu germ?? Acfred II, que probablement fins aquell moment governava Ras??s, i que va morir el 934 sense fills. La seva hereva fou Arsenda, filla del seu cos?? Acfred I d'Aquitania, casada amb Arnau I comte de Comenge, iniciant-se la l??nia Comenge-Carcassona. El seu fill Roger I va rebre el comtat de Carcassona i altres membres de la fam??lia van governar a Comenge, Ras??s i Aura.
[edita] Dinastia Comenge-Carcassona
Roger I, anomenat el vell, es va casar amb Adelaida de Gavald??, v??dua de Roger I co-comte de Comenge (germ?? d'Arnau I). Va lluitar amb Oliba Cabreta de Cerdanya (amb Fenolleda, Capcir i Donas?? que havien pertanyut al Ras??s fins cap el 872) i Besal??, que li va disputar el Ras??s, conquerint-li el Perapertus??s del sud mentre el del nord, anomenat llavors Termen??s, va romandre en mans de Roger. Va morir cap el 1012, havent tingut tres fills el quals van governar o portar el t??tol: Ramon I, Bernat I i Pere I, del qual la seva filla Ermessenda fou la muller de Ramon Borrell de Barcelona.
Ramon va obrir la l??nia Besiers-Carcassona. Bernat I fou comte en part de Comenge i senyor de Foix i va morir cap el 1036 iniciant la dinastia carcassonesa de Bigorra pel matrimoni amb la comtessa Garsenda, i form?? part de la dinastia de comtes de Foix. Pere I, tot i portar el t??tol, es va dedicar a la vida eclesi??stica i fou bisbe de Girona (1010-1050)
[edita] Dinastia Besiers-Carcassona
Ramon I es va casar amb Garsenda, vescomtessa de Besiers i d'Agde, i a la seva mort es va unir la seva part heredit??ria del comtat de Carcassona amb el vescomtat de la seva muller. Va morir el 1010, abans que el seu pare i el 1012, a Carcassona, el va succeir el seu fill Guillem, mort el 1034 i associat al seu germ?? Pere II.
El fill de Guillem, Ramon II, fou comte de Carcassona associat amb els seus germans Pere III i Bernat II, i va heretar els dominis de Garsenda de Besiers i Agde i tamb?? el comtat de Ras??s (cap el 1066), comtat que havia tingut un breu per??ode de separaci?? amb una branca din??stica; va morir el 1068 sense fills.
La successi?? de Ramon II va recaure en les filles de Pere II, germ?? de Guillem I, casat amb Ramgarda de la Marca, mort el 1059, ja que l'??nic fill mascle d'aquest, Roger III, havia mort el 1067; l'her??ncia doncs corresponia a les seves germanes ??niques representants del llinatge:
- Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell vescomte de Nimes i d'Albi
- Adelaida, casada amb Guillem Ramon I comte de Cerdanya
- Garsenda, casada amb Ramon II vescomte de Narbona.
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va comprar els comtats a les hereves i fou comte de Carcassona i Ras??s i vescomte de Besiers i Agde. El seu fill Ramon Berenguer II fou tamb?? comte i vescomte fins a la seva mort el 1082
[edita] Dinastia Trencavell, vescomtat de Carcassona
El 1082 Bernat At??, al??legant els drets de la seva mare (que els havia venut) va reclamar els comtats i vescomtats i se'n va apoderar. Els Trencavell varen ser senyors de fet dels dominis per?? amb el t??tol de vescomtes. Ermengarda va morir el 1101 i el seu fill Bernat At?? I (IV de Nimes i d'Albi) fou proclamat formalment vescomte de Carcassona, Ras??s, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament.
El 1107 Ramon Berenguer III es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El 1129 o 1130 va morir Bernat At?? i el seus fills Bernat IV i Roger IV el van succeir el primer a Nimes i Agde i el segon a Carcassona, Ras??s, Besiers i Albi. Roger va morir sense fills el 1150 i el seu germ?? Ramon Trencavell I va governar els estats fins el 1167. Despr??s de set guerres (1096, 1107, 1112, 1120, 1124, 1150 i 1157) Ramon Trencavell I va recon??ixer el 1157 la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el 1167.
El fill de Ramon Trencavell I, Roger V (III de Besiers), fou vescomte fins el 1194, associat amb el seu germ?? Ramon Trencavell II, i despr??s ho va ser el seu fill Ramon Roger I fins el 1209 en que fou desposse??t i empresonat per Sim?? de Montfort; Ramon Roger va morir poc despr??s en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat At?? IV de Nimes i Agde, tamb?? va perdre els seus dominis el 1214 davant de Sim?? de Montfort.
El 1224 el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III , despr??s d'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, per?? els va perdre el 1227; va tornar-los a recuperar parcialment el 1240 per?? finalment el 1247 va cedir els seus drets al rei de Fran??a a canvi d'una pensi??.
[edita] Llista de comtes de Carcassona
[edita] Primera Dinastia
- 790-810: Bel??l?? de Carcassona
- 810-821: Guisclafred de Carcassona, fill de l'anterior
- 821-837: Oliba I, germ?? de l'anterior
- 837-844: Bernat de Septim??nia, comte de Barcelona
- 844-845: Argila
- 845-850: Ber?? II, comte de Ras??s
- 850: Mir?? Eutil
- 850-852: Fr??dol de Tolosa
- 852-863: Ramon de Tolosa
- 863-864: Unifred de G??tia, comte de Barcelona
- 864-865: vacant
- 865-872: Oliba II, fill d'Oliba I, primer per??ode
- 872: Bernat de Tolosa
- 872-877: Oliba II, segon per??ode
- 877-906: Acfred I, germ?? d'Oliba II
- 906-908: Benci??, fill d'Oliba II
- 908-934: Acfred II, germ?? de l'anterior
- 934: Arsenda de Carcassona, casada amb Arnau I de Comenge
[edita] Dinastia Comenge-Carcassona
- 934-957: Arnau I de Comenge, esp??s de l'anterior
- 957-1012: Roger I el Vell, fill de l'anterior
- 1012-1034: Guillem I , n??t de l'anterior
- 1034-1068: Ramon II, fill de l'anterior
- 1068-1069: Garsenda, Ermengarda i Adelaida, filles de Pere II
[edita] Casal de Barcelona
el 1069 el comte de Barcelona compra els drets sobre el comtat de Carcassona
creaci?? del vescomtat de Carcassona i Ras??s des del 1082
