Joaquim Amat-Piniella
De Viquipèdia
Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974). Féu els estudis de primària amb els seus pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, parella d'una extraordinària formació inteŀlectual. Ja de ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques de Manresa. En proclamar-se la República, Amat, amb només 17 anys, visqué intensament aquells anys de reconstrucció nacional i de revitalització cultural. Durant el període de la segona República duu a terme una activitat cultural i periodística, esdevéescriptor i actiu dirigent d' Esquerra Republicana de Catalunya. Durant un temps, ho compagina amb la de secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas.
L'inici de l'etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per a Amat haver d'intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.
Es va fer voluntari de l'exèrcit republicà i va lluitar al front d'Andalusia durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d'Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorena, prop de la línia Maginot.
El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on hi romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp va ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofita per escriure l'obra K.L. Reich , gran noveŀla èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d'extermini nazi.
A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. De fet la seva obra no serà publicada fins l'any 1962. El mateix any, conjuntament amb d'altres companys ex-deportats, fundà l'Amical de Mauthausen.
A més d'aquesta obra, fonamental per comprendre el sistema repressiu nazi, és autor del poemari Les llunyanies (1940-1946), escrit íntegrament dintre del camp de Mauthausen (Àustria). És autor també de El Casino dels Senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966), d'evident regust existencialista.
