Casino de Manresa
De Viquipèdia
El casino de Manresa és un edifici modernista situat al punt més cèntric del Passeig Pere III obra d'Ignasi Oms i Ponsa. Va ser durant molts anys seu del centre social de la burgesia de la ciutat. Actualment és la seu de la Biblioteca Comarcal. Ha estat recentment restaurat i rehabilitat.
El cos principal es va construir en tres anys (1906-1909) com una obra de transició cap al modernisme. La façana segueix un tipus d’estructura clàssica i al mateix temps conté elements modernistes com el disseny de les finestres i balcons i els motius ornamentals. Algunes de les sales interiors, en l’actualitat sales de lectura, conserven vitralls de colors i una ornamentació molt rica. Les obres dels laterals continuaren fins al 1918.
Des d’aquest moment ja es podia fer servir tal com el coneixem actualment. Era conegut com "El casino dels senyors" perquè funcionava com a club social i local de joc de les classes benestants de l’època. Aquest nom el recollí Joaquim Amat-Piniella en el títol d’una novel·la inspirada en el casino i en la gent que el freqüentava (1956). Comptava amb diverses sales com biblioteca, restaurant, sala de billars o saló de barberia. S’hi desenvoluparen tot tipus d’activitats, des de balls i audicions de sardanes fins a concursos d’escacs. També disposava d’una pista de tennis situada als jardins.
Amb l'aparició d'altres sales de festa i discoteques als anys seixanta, va deixar de ser rendible tot i obrir les portes a tothom. Va tancar les portes com a club durant la dècada del 1970 i s'aprofità només el bar que junt amb la resta de l'edifici entrà en un període de decadència fins al seu tancament a inicis dels 90.
Després d'una extensa campanya ciutadana, l’any 1980 fou declarat monument provincial d’interès històricoartistic, evitant així de ser enderrocat dins d’una operació especulativa.
A finals dels anys 90, el compra l’Ajuntament i després de la seva remodelació, acull la biblioteca pública i un centre cultural.
