Santa Coloma de Queralt
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Conca de Barberà | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Conca de Barberà |
||
| Gentilici | Colomí, colomina | ||
| Superfície | 33,86 km² | ||
| Altitud | 674 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
3.058 hab. 90,31 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 32′ 3″ N 1° 23′ 4″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
4 |
||
Santa Coloma de Queralt és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. Està situat a la dreta del riu Gaià, protegit per la serra d'Aguiló (811 m) i del Codony (789 m). Té diversos torrents, que assorteixen d'aigua el terme.
Taula de continguts |
[edita] Nuclis de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Aguiló | 33 |
| Pobla, la | 20 |
| Roques, les | 10 |
| Santa Coloma de Queralt | 3.188 |
[edita] Història
Els orígens de Santa Coloma de Queralt es remunten al segle X, quan, sota la protecció del castell de Queralt, es comença a reconquerir la regió. Segons Salvador Palau, a la Gran geografia comarcal de Catalunya[1], Santa Coloma es formà a l'edat medieval a partir del creixement de tres nuclis: la Vila Vella, la Vila Nova i la Pobla de Montpaó. Sembla que durant el segle XIII s'emmurallà. La baronia de Queralt va pertànyer als senyors de Gurb fins al 1213, que van vendre el terme als Timor, que adoptaren el nom de Queralt per al seu llinatge. El castell de Queralt (origen de la baronia) va pertànyer primer als comtes de Barcelona segle X, i a partir del segle XI als Queralt.
Entre el segle XIII i 1492, coincidint en una etapa de creixement de la vila, va tenir una important comunitat jueva, que disposava de sinagoga, hospital i banys propis. Es conserven encara l'estructura i els carrers de l'antic call. I és que a l'edat mitjana Santa Coloma de Queralt es distingí per la producció i comercialització de safrà. El comerç d'aquesta espècie, el capitanejaven els jueus que cada dilluns, en el mercat setmanal, fixaven la pauta-escandall del preu del safrà a regir a tot el país. S'exportava arreu de la Mediterrània fins a Antioquia i Àsia Menor a través del port de Barcelona.
Una altra etapa de l'expansió urbanística de la vila s'ha de cercar durant el segle XVIII, en què s'edificaren diversos ravals: dels Capellans, de Santa Coloma, de Cervera, de Sant Roc i la plaça de Poblet.
[edita] Demografia
El creixement demogràfic de la vila té dos punts clau: els anys trenta del segle XX i principis del segle XXI fins l'actualitat. El motiu del primer creixement demogràfic cal situar-lo en relació a la indústria tèxtil, amb fàbriques de filats i teixits de cotó i llana. Una d'elles, Ferrer i Cia, arribà a tenir més de 300 treballadors. L'any 1926 la vila era el tercer centre tèxtil del Camp de Tarragona, només superat per Valls i Reus. En canvi, el creixement experimentat a cavall del segle XXI és degut a la importància de les empreses del sector del formigó.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Economia
La base econòmica de la població tradicionalment s'ha fonamentat en els conreus de secà; bàsicament de cereal. Però el sector agrari no és l'únic: la ramaderia ha estat des de sempre un factor paral·lel a la vida agrària. La Cooperativa n'ha estat un clar exponent.
El fet que Santa Coloma es localitzi a l'eix viari Montblanc-Igualada, caracteritzat per un dinamisme escàs i per les deficiències, i al sí d'un interfluvi entre la conca de l'Anoia i la de Barberà, ha contribuït en el retrocés que hi ha experimentat la seva funció tradicional: la indústria tèxtil que als anys seixanta del segle XX passà una gran crisi.
Actualment els prefabricats de formigó són la indústria predominant. Són diverses les empreses d'abast estatal que hi tenen ubicada la seva casa central.
[edita] Santa Coloma de Queralt i l'entorn
Santa Coloma de Queralt presumeix de pertànyer a una comarca pròpia i diferenciada de la Conca de Barberà: la Baixa Segarra. Aquesta és una subcomarca natural situada a l’altiplà segarrenc, a l’extrem nord-est de la comarca, que històricament sempre va dependre de la Segarra fins que, per emmotllar-se millor a la divisió provincial, a principi del segle vint es va optar per la seva incorporació a la Conca. La subcomarca la formen vuit municipis i quatre mil habitants. Són Santa Coloma de Queralt, Pontils, les Piles, Conesa, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb, Llorac i Passanant, si bé algunes veus hi afegeixen Forès. Santa Coloma és el centre agrícola, ramader, comercial i industrial de la subcomarca; més proper a Cervera o Igualada que a Montblanc. Santa Coloma de Queralt compta amb un entorn que li aporta vida comercial, disposa d’una xarxa de serveis equiparable a la de la capital administrativa de la comarca, Montblanc, a la qual, però cal acudir per poder fer ús d’alguns serveis públics.
Les raons d’aquesta tendència radiquen, segons Dolors Tomàs, en “el fet de patir un dèficit en comunicacions per carretera força evident, juntament amb la situació geogràfica –a l’extrem nord-est de la comarca, mentre que Montblanc és a l’extrem sud- fan que Santa Coloma sigui un centre de població força aïllat de la resta de la comarca, amb unes necessitats bàsiques (educació, salut, ...) que s’han de cobrir forçosament en l’àmbit del seu terme”[2].
[edita] Edificis d'interès
- Església parroquial gòtica de Santa Maria (s. XIV), amb el retaule d'alabastre dedicat a sant Llorenç, de l'any 1386, realitzat per l'escultor Jordi de Déu. Té un alt campanar quadrat del s. XVII.
- Antic palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI.
- Plaça de l'Església i plaça Major, porticades.
- Font de les Canelles o dels Comtes, construïda per Dalmau III de Queralt el 1614, just en el punt de naixença del riu Gaià.
- Portals de l'antiga muralla: el de Cervera (o del Sanou), el de Santa Coloma (el Portal), el del Vicari i el d'en Martí. El portal de Sant Antoni (Forat Micó) dóna entrada, des de la plaça de l'Església, a l'antic call. En 1294 hi havia tres portals que es van ampliar a sis en l'any 1471.
- Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc (s. XIII-XIV), gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic (s. XIV) de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí, obra de Pere Ciroll, Esteve de Burgos i Pere Aguilar.
- Capelleta de Sant Magí (reconstruïda)
- Ruïnes del castell de Queralt i ermita de sant Jaume
- Ruïnes del Castell d'Aguiló.
[edita] Persones iŀlustres
- Maria Albareda Vidal (Sabadell, 1919 - Santa Coloma de Queralt, 2007)
- Agustí Altisent Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004), monjo de Poblet, historiador i escriptor
- Joan Corbella (Santa Coloma de Queralt, 1945), metge psiquiatra i divulgador mèdic
- Antoni Lamich i Governa (Santa Coloma de Queralt, 1862 - 1912), farmaceùtic i catalanista
- Joan Segura Valls (Santa Coloma de Queralt, 1844-1909), prevere i historiador
- Vidal Simeó, jueu, últim rabí de la comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt (1473-1492)
- Lluís Solà Padró (Santa Coloma de Queralt, 1891 - Tarragona, 1939), alcalde (1931-1934) i fill predilecte de la vila (3 d'octubre de 1992)
- Francesc Valls-Calçada (Santa Coloma de Queralt, 1956), periodista i escriptor
[edita] Festes
- Festa de Sant Antoni (el gener).
- Festa Major (el diumenge després de la Mare de Déu d'agost).
- Gegants de Santa Coloma de Queralt
[edita] Referències
- ↑ Salvador Palau, geografia comarcal de Catalunya, vol. 9, pàgines 354-356
- ↑ Dolors Tomàs(1996): "Estudi preliminar per a una proposta formativa a la Conca de Barberà”, a Recull, núm. 4, Santa Coloma de Queralt, Associació Cultural Baixa Segarra.
[edita] Bibliografia
- Volum 18 (2004). La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions62. ISBN 84 297 5446 6.
- Volum 3 (2005). El Meu País, Tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5570 5.
- J.M. Carreras Tarragó, Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i Associació Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt 1997.
- J.M. Carreras Tarragó, Lluís Solà i Padró. Batlle de Santa Coloma (1931-1934). “La Segarra” 145(1991), p. 6.
- J. Segura i Valls, Història de Santa Coloma de Queralt, refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich. Santa Coloma de Queralt, 1953.
- G. Secall i Güell, La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt. Edita: Diputació Provincial de Tarragona, Tarragona, 1986.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Santa Maria de Bell-lloc
- Artícle molt complert de la Gran Enciclopèdia Comarcal
| editar | Municipis de la Conca de Barberà | |
|---|---|---|
|
Barberà de la Conca | Blancafort | Conesa | l'Espluga de Francolí | Forès | Llorac | Montblanc| Passanant i Belltall | les Piles | Pira | Pontils | Rocafort de Queralt | Santa Coloma de Queralt | Sarral | Savallà del Comtat | Senan | Solivella | Vallclara | Vallfogona de Riucorb | Vilanova de Prades | Vilaverd | Vimbodí i Poblet |
||
