[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Forès - Viquipèdia

Forès

De Viquipèdia

Forès
Escut de Forès
(En detall)
Localització

Localització de la Conca de Barberà a Catalunya Localització de Forès respecte de la Conca de Barberà


Municipi de la Conca de Barberà
Campanar de l'església
Campanar de l'església
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Superfície 16,03 km²
Altitud 866 m
Població (2007)
  • Densitat
55 hab.
3,43 hab/km²
Coordenades 41° 29′ 46″ N 1° 14′ 22″ ECoordenades: 41° 29′ 46″ N 1° 14′ 22″ E
Sistema polític
Entitats de població

1

Forès és un petit municipi, estratégicament ubicat, que ofereix bones vistes de la comarca de la Conca de Barberà.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Forès és situat a la part nord de la Conca de Barberà. Hi ha un nucli antic situat en el cim d'un turó, en l'extrem nord-est de la serra del Tallat; mentre que el raval del Pla de la Bassa, amb cases més modernes, està situat al peu del turó, a la cruïlla de les carreteres que duen a Passanant i a Conesa.

És, principalment, un municipi d'estiueig i de segones residències.

Forès té una privilegiada elevació que en fa un mirador natural de la Conca de Barberà i de part de la Segarra. Hom pot admirar el Montseny i el mar mediterrani, mentre que a la part nord del poble, hom pot copsar les terres de Lleida.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
24 23 28 100 167 522 509 507 418
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
437 445 339 309 302 209 86 71 63
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
61 62 72 67 68 62 59 57 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Història

Fou vila reial, com consta al seu escut, i va tenir representació a les Corts Catalanes fins que l'any 1390 va complir-se el testament de Pere el Gran (3 de novembre de 1285) i fou del monestir de Santes Creus fins a la supressió dels senyorius l'any 1835.

L'any 1990, dins del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encpaçalat per Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria. La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i, posteriorment, es consensuès entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà.

Pintada a la bàscula del poble referida al rebuig dels ciutadans de Forès i de la Conca de Barberà al Pla de residus de l'executiu de la Generalitat que, el 1990, projectava una abocador de residus industrials al poble. La fotografia està presa l'any 2007.
Pintada a la bàscula del poble referida al rebuig dels ciutadans de Forès i de la Conca de Barberà al Pla de residus de l'executiu de la Generalitat que, el 1990, projectava una abocador de residus industrials al poble. La fotografia està presa l'any 2007.
Des del mirador de Forès: vistes dels camps de blat amb illes de boscos, imatge molt típica de la Conca de Barberà
Des del mirador de Forès: vistes dels camps de blat amb illes de boscos, imatge molt típica de la Conca de Barberà

[edita] Església romànica de Forès

També, destaca l'església parroquial dedicada a Sant Miquel. És un edifici romànic, de la segona meitat del segle XII, amb planta d'una sola nau, avui mancat de l'absis. El segle XIV s'afegiren dues capelles laterals que donaren lloc a una falsa planta de creu llatina. Té dues portes, les dues a migdia. La més antiga, emprada per les dones, està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles. Està més d'un metre per sota del nivell del carrer i s'hi accedeix per esglaons de pedra. La segona porta, oberta a una capella lateral, és la porta dels homes. És més sòbria i a sobre seu s'alça el campanar, bastit sobre la pròpia volta de creuer. El campanar és de planta quadrada en el seu tram inicial i la seva part superior fou reconstruïda en època barroca amb tronc octogonal. S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut, dipositada al Museu Diocesà de Tarragona.

[edita] Creus de terme

Resten dues creus de terme, una situada a la cruïlla dels camins a Conesa i a Rocafort de Queralt i l'altra al peu de la Bassa, ambdues són de tronc octogonal amb capitell esculpit. (A sota a la galeria de fotografies es pot veure la creu de terme al peu de la Bassa).

[edita] Festes

  • La Festa Major és el darrer dissabte de setembre.
  • La Festa del Sagrat Cor és el primer divendres de setembre
  • La Festa de la Mare de Déu de la Salut és el 7 de desembre.

[edita] Galeria d'imatges

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Conca de Barberà

Barberà de la Conca | Blancafort | Conesa | l'Espluga de Francolí | Forès | Llorac | Montblanc| Passanant i Belltall | les Piles | Pira | Pontils | Rocafort de Queralt | Santa Coloma de Queralt | Sarral | Savallà del Comtat | Senan | Solivella | Vallclara | Vallfogona de Riucorb | Vilanova de Prades | Vilaverd | Vimbodí i Poblet