[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pira - Viquipèdia

Pira

De Viquipèdia

Pira és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Taula de continguts

[edita] Història

La vila apareix documentada el 1067 quan Berenguer Ramon II va fer donació del castell al comte Ermengol IV d’Urgell. L’any 1068 es concedir a Arnau Pere de Ponts la missió de repoblar el territori, però en una incursió sarraïna fou ferit de mort. En la part més alta es construïren les primeres cases a principis del segle XI, a redós del castell (ara desaparegut).

Temporalment el monestir de Poblet va dominar el terme a partir de 1164. Tanmateix, el 1181 fou tornat a Pere de Puigverd, per passar després (1248) a mans de l’ordre del Temple fins a la seva dissolució el 1312. A partir de’aquesta data se’n va fer càrrec l’Ordre de Malta.

Durant el segle XIX, el vi i l'aiguardent de la vila eren exportats arreu, situació que canvià radicalment amb l'extensió de la fiŀloxera a finals del segle XIX.

A la darrera dècada del segle XX, Pira, i la resta de la comarca, va destacar als mitjans de comunicació catalans per una decisió política de l'Executiu de la Generalitat de Catalunya quan el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel conseller Joaquim Molins, va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al veí terme de Forès i una incineradora al Pla de Santa Maria (Alt Camp). La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al Pla de residus en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensuès entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal Unió d'independents Conca de Barberà que des del 1991 ha governat la vila de Pira.

[edita] Demografia

Seguint l'evolució econòmica de la vinya a la comarca, durant el segle XVIII tingué un important creixement demogràfic que culminà l'any 1860 amb 610 habitants, el seu màxim històric. Tanmateix a partir de la dècada dels noranta del segle passat, una política urbanística encertada ha fet crèixer la població amb nous habitants.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
20 21 21 83 426 571 543 578 486
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
525 536 517 547 515 473 401 382 340
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
313 321 364 387 402 435 451 475 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Economia

Domina el conreu de la vinya, seguida dels cereals. En menor mesura hi ha les oliveres i els ametllers.

A nivell industrial, durant molts anys hi hagué una activitat de molins de guix.

[edita] Cultura

L’església parroquial està dedicada a Sant Salvador i va ser construïda durant el segle XIX. Destaca també la cooperativa modernista , obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, inaugurada l’any 1919. L'edifici de dues naus és un bell exemple de l'arquitectura agrària modernista. Finalment, el casc antic de Pira, de bella estructura i contingut, conserva diverses cases pairals entre les qual destaquen cal Poblet i cal Celdoni.

Pira celebra la seva Festa Major durant el primer dissabte del mes d’agost, per Sant Salvador.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Conca de Barberà

Barberà de la Conca | Blancafort | Conesa | l'Espluga de Francolí | Forès | Llorac | Montblanc| Passanant i Belltall | les Piles | Pira | Pontils | Rocafort de Queralt | Santa Coloma de Queralt | Sarral | Savallà del Comtat | Senan | Solivella | Vallclara | Vallfogona de Riucorb | Vilanova de Prades | Vilaverd | Vimbodí i Poblet