Berenguer Ramon II
De Viquipèdia
Berenguer Ramón II, anomenat el Fratricida ( 1053 - Jerusalem 1097 ), Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents familiars
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, ja que aquell no havia dividit l'herència.
[edita] Relacions amb Ramon Berenguer II
Les relacions amb el seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real però, era d'una certa preeminència del Ramon Berenguer II Cap d'Estopes.
Quan Ramon Berenguer II estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats així com el de Cardona. Al seu retorn el Cap d'Estopes donà al seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la paria de la Taifa de Lleida.
Vers la fi del 1077 el Papa Gregori VII envià a Girona el seu legat Amat d'Oloron per donar impuls a les seves idees de reforma de l'Església. És possible que aquest aprofités la seva estada per a intentar d'avenir els dos germans, que havien estat encomanats al Papa per llur pare en el seu testament. El pontífex escriví el 1079 al bisbe de Girona demanant-li d'actuar, juntament amb els abats de Ripoll, Sant Cugat i Sant Ponç de Tomeres, per posar fi a les discòrdies comtals. A causa d'això el mateix any els dos germans es repartiren la ciutat de Barcelona amb les terres, castells i cases de la rodalia, del Llobregat al Besòs, Castellvell i la seva marca, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Vallmoll i els seus alous, Eramprunyà, Benviure, Gavà, Pallejà, Garrosa, les Franqueses del Llobregat i altres dominis; i convingueren que residirien alternativament, durant sis mesos, en el palau comtal o a les cases de Bernat Ramon. Un complement sense data feia divisió també de la residència al castell de Port, i dels de Santa Perpètua, Montagut, Pontons, Vilademàger, Tamarit, Cubelles, Vilafranca del Penedès (torre Dela) i Vallmoll. Les funcions sobiranes restaven indivises, així com les rendes dels judicis, lleudes, mercats, moneda i uns patis a Barcelona. Però Berenguer Ramon II continuà reclamant, i el 1080 obtingué del seu germà la definició de la meitat del castell de Barberà, de la Bleda (Olèrdola) i dels comtats de Carcassona i Rasès. El Cap d'Estopes llavors prometé de dividir totes les adquisicions futures, comprenent-hi les naus que es construïssin i les que s'adquirissin. Restarien en indivís les naus que llavors tenien, però es repartirien per meitat les preses que fessin.
[edita] Lluita contra els sarraïns
Berenguer Ramon va dirigir una expedició contra els sarraïns de Saragossa, que ajudats per El Cid atacà la pària de Lleida, aliat de Barcelona, i Berenguer Ramon II fou fet presoner. El 1090 va caure novament presoner d'El Cid a la batalla de Tébar.
Ajudat pels genovesos i pel rei d'Aragó Sanç III atacà el 1092 la ciutat de Tortosa, i la ocupà.
[edita] Mort de Ramon Berenguer II
El 5 de desembre de 1082 morí Ramon Berenguer II en un assalt al terme de Gualba. La veu popular acusà a Berenguer Ramon de ser l'artífex de la seva mort i per això l'apel·là El Fratricida.
El 1083 es formà el partit antifratricida encapçalat per Ramon Folc I de Cardona i Bernat Guillem de Queralt, als quals s'uní el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, els quals encomanaren durant 10 anys la tutoria del petit fill del mort, Ramon Berenguer III, al comte Guillem I de Cerdanya, oncle del menut.
El 1086 però, aquest front antifratricida es trencà i s'acordà que Berenguer Ramon II participès en la tutoria del menut, prometent que no es casaria i que per tant l'herència recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes.
[edita] Relacions amb l'església
El 1091 el Papa Urbà II va deslligar-lo de l'arquebisbat de Narbona i va establir l'arquebisbat de Tarragona, ocupada efímerament pel comte català.
[edita] Successió
En arribar Ramon Berenguer III a la majoria d'edat, el seu oncle li deixà el govern dels comtats.
Berenguer Ramon II morí en una peregrinació a Jerusalem.
| Precedit per: Ramon Berenguer I |
Comte de Barcelona Comte d'Osona primer amb Ramon Berenguer II després amb Ramon Berenguer III 1076–1096 |
Succeït per: Ramon Berenguer III |
| Comte de Carcassona Comte de Rasès amb Ramon Berenguer II 1076–1082 |
Succeït per: Bernat Ató I |
