Berenguer Ramon II
De Viquip??dia
Berenguer Ram??n II, anomenat el Fratricida ( 1053 - Jerusalem 1097 ), Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Ras??s (1076-1097).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents familiars
Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germ??, probablement bess??, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germ??, ja que aquell no havia dividit l'her??ncia.
[edita] Relacions amb Ramon Berenguer II
Les relacions amb el seu germ?? foren sempre tibants, i intent?? disputar-li l'her??ncia. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situaci?? real per??, era d'una certa preemin??ncia del Ramon Berenguer II Cap d'Estopes.
Quan Ramon Berenguer II estava a punt de partir en una expedici?? vers M??rcia, es vei?? obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germ?? davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats aix?? com el de Cardona. Al seu retorn el Cap d'Estopes don?? al seu germ?? part de l'her??ncia contreta del seu pare, rebent la paria de la Taifa de Lleida.
Vers la fi del 1077 el Papa Gregori VII envi?? a Girona el seu legat Amat d'Oloron per donar impuls a les seves idees de reforma de l'Esgl??sia. ??s possible que aquest aprofit??s la seva estada per a intentar d'avenir els dos germans, que havien estat encomanats al Papa per llur pare en el seu testament. El pont??fex escriv?? el 1079 al bisbe de Girona demanant-li d'actuar, juntament amb els abats de Ripoll, Sant Cugat i Sant Pon?? de Tomeres, per posar fi a les disc??rdies comtals. A causa d'aix?? el mateix any els dos germans es repartiren la ciutat de Barcelona amb les terres, castells i cases de la rodalia, del Llobregat al Bes??s, Castellvell i la seva marca, Ol??rdola, Vilafranca del Pened??s, Vallmoll i els seus alous, Erampruny??, Benviure, Gav??, Pallej??, Garrosa, les Franqueses del Llobregat i altres dominis; i convingueren que residirien alternativament, durant sis mesos, en el palau comtal o a les cases de Bernat Ramon. Un complement sense data feia divisi?? tamb?? de la resid??ncia al castell de Port, i dels de Santa Perp??tua, Montagut, Pontons, Viladem??ger, Tamarit, Cubelles, Vilafranca del Pened??s (torre Dela) i Vallmoll. Les funcions sobiranes restaven indivises, aix?? com les rendes dels judicis, lleudes, mercats, moneda i uns patis a Barcelona. Per?? Berenguer Ramon II continu?? reclamant, i el 1080 obtingu?? del seu germ?? la definici?? de la meitat del castell de Barber??, de la Bleda (Ol??rdola) i dels comtats de Carcassona i Ras??s. El Cap d'Estopes llavors promet?? de dividir totes les adquisicions futures, comprenent-hi les naus que es constru??ssin i les que s'adquirissin. Restarien en indiv??s les naus que llavors tenien, per?? es repartirien per meitat les preses que fessin.
[edita] Lluita contra els sarra??ns
Berenguer Ramon va dirigir una expedici?? contra els sarra??ns de Saragossa, que ajudats per El Cid atac?? la p??ria de Lleida, aliat de Barcelona, i Berenguer Ramon II fou fet presoner. El 1090 va caure novament presoner d'El Cid a la batalla de T??bar.
Ajudat pels genovesos i pel rei d'Arag?? San?? III atac?? el 1092 la ciutat de Tortosa, i la ocup??.
[edita] Mort de Ramon Berenguer II
El 5 de desembre de 1082 mor?? Ramon Berenguer II en un assalt al terme de Gualba. La veu popular acus?? a Berenguer Ramon de ser l'art??fex de la seva mort i per aix?? l'apel??l?? El Fratricida.
El 1083 es form?? el partit antifratricida encap??alat per Ramon Folc I de Cardona i Bernat Guillem de Queralt, als quals s'un?? el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Llu????, els quals encomanaren durant 10 anys la tutoria del petit fill del mort, Ramon Berenguer III, al comte Guillem I de Cerdanya, oncle del menut.
El 1086 per??, aquest front antifratricida es trenc?? i s'acord?? que Berenguer Ramon II particip??s en la tutoria del menut, prometent que no es casaria i que per tant l'her??ncia recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes.
[edita] Relacions amb l'esgl??sia
El 1091 el Papa Urb?? II va deslligar-lo de l'arquebisbat de Narbona i va establir l'arquebisbat de Tarragona, ocupada ef??merament pel comte catal??.
[edita] Successi??
En arribar Ramon Berenguer III a la majoria d'edat, el seu oncle li deix?? el govern dels comtats.
Berenguer Ramon II mor?? en una peregrinaci?? a Jerusalem.
| Precedit per: Ramon Berenguer I |
Comte de Barcelona Comte d'Osona primer amb Ramon Berenguer II despr??s amb Ramon Berenguer III 1076???1096 |
Succe??t per: Ramon Berenguer III |
| Comte de Carcassona Comte de Ras??s amb Ramon Berenguer II 1076???1082 |
Succe??t per: Bernat At?? I |
