C??sar Martinell i Brunet

De Viquip??dia

C??sar Martinell i Brunet Informaci?? Personal Nom C??sar Martinell i Brunet Nascut el 24 de desembre de 1888 Nascut a Valls, Alt Camp Mort el 19 de novembre de 1973 Mort a Barcelona Obra Principals edificis Celler Cornudella de Montsant Celler Cooperatiu de Falset Celler Cooperatiu de Nulles Celler Barber?? de la Conca Celler de Rocafort de Queralt Celler Cooperatiu de Gandesa Celler de Pinell de Brai Farinera de Cervera Premis i reconeixements obres declarades b??ns culturals d'inter??s nacional[1]

C??sar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecte^[2] catal?? a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Com a personatge polifac??tic, tamb?? fou investigador, divulgador i historiador de l'art.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obra arquitect??nica 2.1 Edificaci?? residencial 2.2 Edificaci?? industrial 2.3 Urbanisme i equipaments 2.4 Restauraci?? 3 Sistemes constructius 3.1 L'arc parab??lic 3.2 La volta a la catalana 4 B??ns culturals d'inter??s nacional 5 Obra liter??ria 6 Obres[2] 6.1 Aiguafreda 6.2 Aiguam??rcia 6.3 Albat??rrec 6.4 L'Albi 6.5 Alcover 6.6 Arbeca 6.7 Arenys de Mar 6.8 Arenys de Munt 6.9 Barber?? de la Conca 6.10 Barcelona 6.11 Br??fim 6.12 Les Cabanyes 6.13 Cabra del Camp 6.14 Calafell 6.15 Capellades 6.16 Cervera 6.17 Cornudella de Montsant 6.18 Falset 6.19 Gandesa 6.20 l'Hospitalet de Llobregat 6.21 Igualada 6.22 Lleida 6.23 Lloren?? del Pened??s 6.24 La Mas?? 6.25 Molins de Rei 6.26 Montblanc 6.27 Nulles 6.28 El Palau d'Anglesola 6.29 Picamoixons 6.30 El Pinell de Brai 6.31 Pira 6.32 Rocafort de Queralt 6.33 Rub?? 6.34 Salom?? 6.35 Sant Cugat del Vall??s 7 Refer??ncies 8 Bibliografia 9 Enlla??os externs

[edita] Biografia

Va n??ixer l'any en qu?? Barcelona celebrava l'Exposici?? Universal en una fam??lia de tintorers, per part de pare i de mestres d'obra, per part de mare, fet que seria determinant de la seva vocaci?? envers l'arquitectura. Es va casar amb l'arenyenca Maria Taxonera i Puigverd.

El 1906 arriba a Barcelona per comen??ar els estudis a l'Escola d'Arquitectura, on va rebre les lli??ons de Llu??s Dom??nech i Montaner i d'August Font i Carreras, entre d'altres, i a l'Escola d'Art de Francesc d'Ass??s Gal?? i Fabra va aprendre a dibuixar al costat de Joan Mir??, Manuel Humbert i Jaume Mercad??. L'any 1916, a punt de llicenciar-se com arquitecte, va comen??ar a treballar amb Joan Rubi??^[3], mentre que formava part del cercle d'Antoni Gaud??, que s'havia retirat al Temple Expiatori de la Sagrada Fam??lia. El 13 de mar?? de 1916 obtingu?? la seva graduaci?? d'arquitectura a Barcelona, i poc despr??s fou nomenat arquitecte municipal de Valls, c??rrec que exerc?? fins el 1919

El 1923 va ser designat deg?? del Col??legi d'Arquitectes de Barcelona i Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929.

Home de dretes, fou membre del Institut Agr??cola Catal?? de Sant Isidre^[4], una organitzaci?? agr??ria conservadora que durant la Primera Rep??blica Espanyola va intentar allunyar-se de la direcci?? de la Lliga Regionalista per tal d'adherir-se a les posicions de la CEDA. Acabada la Guerra Civil Espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la ciutat d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la Confederaci??n Nacional Cat??lico Agraria^[5], el sindicat vertical.

Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes i de l'Institut d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudi??s de l'art i de l'arquitectura i restaur?? esgl??sies i campanars amb criteris cient??fics. Tamb?? project?? edificis d'??s p??blic i resid??ncies privades.

[edita] Obra arquitect??nica

Martinell va construir a principis de la seva carrera^[2] una quarantena de cooperatives vin??coles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pr??ctics i econ??mics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de caten??ria, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaud??, i amb la col??laboraci?? de Xavier Nogu??s en els plafons cer??mics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola

[edita] Edificaci?? residencial

Martinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privada^[6] (la casa Badia a Valls, la casa de Nicol??s Popol a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a Alcover i altres enc??rrecs a la ciutat de Valls). En aquesta ??poca, Martinell ja utilitza l'obra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins d'una clara tend??ndia modernista.

[edita] Edificaci?? industrial

El seu primer enc??rrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant la Mancomunitat de Catalunya^[7], que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra p??blica, fou el celler de la Cooperativa Agr??cola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran especialista en construccions agr??ries, projectant i construint durant la seva vida gaireb?? 40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923. Les seves, juntament amb altres construccions agr??coles que es coneixen per la seva magnific??ncia com a les Catedrals del Vi. Tamb?? va construir alguns trulls, la Farinera del Sindicat Agr??cola de Cervera, un magatzem per a cereals i una f??brica d'alcohol.

Martinell no nom??s projectava els edificis, sin?? que tamb?? organitzava els espais per desenvolupar-hi la producci??, els magatzems i la distribuci?? de la maquin??ria. Aix??, organitzava l'espai per al proc??s de producci??, es preocupava per la forma i la ubicaci?? dels dip??sits, pels sistemes d'a??llament i circulaci?? dels l??quids, per la ventilaci??, per les condicions de fermentaci??, per la distribuci?? de la maquin??ria, tot amb la finalitat de facilitar el treball.

Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de f??brica per a Destil??leries Mollfulledes (Arenys de Mar) on s'hi fabric?? el licor Calisay. Tamb?? va fer a Lleida una f??brica de conserves.

[edita] Urbanisme i equipaments

A m??s de la construcci?? d'edificis d'habitatge tamb?? va fer el projecte per l'escola i l'ajuntament de Salom??^[8] (1916-17), el local social de la Federaci?? Obrera a Molins de Rei (1922-1923), l'ajuntament de Br??fim^[9] (1923), una restauraci?? de la muralla de la Guerra dels Segadors de Cambrils^[10]. (1932), dirig?? projectes d'urbanitzaci?? com la nova alineaci?? del carrer Major de Juneda (1925), la pla??a de l'Esgl??sia, una pista de patinatge i el Col??legi per a les Germanes de la Presentaci?? d'Arenys de Mar (1941-43), la urbanitzaci?? Pinos del marqu??s de Barber?? (1943-1944), l'enllumenat de la pla??a del General??simo, i les urbanitzacions de la pla??a de Sant Sebasti?? i el carrer de Sant Antoni a Moi?? (1953-54) o la parcel??laci?? d'una part de la finca de Can Borrel (1955) a Arenys de Munt.

[edita] Restauraci??

Una de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauraci?? de monuments^[11], fonamentalment religiosos, que inici?? el 1929. Entre els anys 1962 i 1970 va participar en la restauraci?? de nombroses esgl??sies a les valls d'Andorra.

[edita] Sistemes constructius

Martinell representa un pont de transmissi?? intel??lectual entre la segona generaci?? de mestres de la Renaixen??a catalana (Antoni Gaud??, Llu??s Dom??nech i Montaner, Puig i Cadafalch) i la generaci?? de la postguerra. En la seva arquitectura agr??ria rep la influ??ncia directa de Gaud??, pel que fa a les solucions espacials, i de Dom??nech i Montaner pel que fa a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura p??blica i dom??stica s'impregnar?? sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat de l??nies) i dels successius estils de l'??poca: monumentalisme, un cert racionalisme, castissisme, recuperant materials tradicionals i propis del pa??s^[12]: totxo arrebossat, totxo sense arrebossar o pedra per als s??cols, formig?? als fonaments, obra vista per als marcs de les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de cer??mica per a la decoraci??, sistemes d'arcs parab??lics, tot incorporant-hi innovacions t??cniques per obtenir una millor qualitat del producte.

Les principals aportacions de Martinell a l'arquitectura industrial^[13] s??n la formulaci?? d'un tipus de celler agr??cola amb sistema constructiu que substitueix de les encavallades per arcs de ma?? i de les corretges per voltes, realitzades amb maons i rajoles estandaritzats, que no necessiten de gaire mitjans auxiliars i pertant permetien un cost baix de construcci??, fruit de la col??laboraci?? amb l'enginyer Isidre Campllonch^[14] i dels seus estudis sobre les necessitats de la ind??stria del vi, dels que va descobrir que requerien de naus de gran volum ben airejades i de dip??sits de vi que ssposessin de cambres d'aireaci?? per evitar la transmissi?? del calor i d'dobertures per assegurar l'evacuaci?? del ??cid carb??nic.

L'espai interior dels edificis apareix di??fan, amb dues o m??s naus sense parets interiors, separades per una successi?? d'arcs par??bolics calats que delimiten l'espai, i d'aquesta manera s'eixampla l'espai interior, que perd l???eix longitudinal i es converteix en una sala molt gran. En al??ada, les naus estan configurades pels arcs en lloc del plans continus de la teulada o cel ras. La coberta, doncs, passa a un segon terme.

[edita] L'arc parab??lic

La construcci?? d???arcs parab??lics de ma?? ??s un sistema molt optimitzat perqu?? es basa en el material local, econ??mic i disponible, que requereixen poc transport i una t??cnica de posada en obra tradicional i coneguda. L???estructura ??s molt eficient perqu?? segueix el trajecte de les c??rregues i treballa nom??s a compressi??.

[edita] La volta a la catalana

La volta a la catalana, usada en passadissos subterranis i plataformes de recolzament de tines, o en cobertes recolzades sobre arcs necessita pocs materials i mitjans auxiliars, perqu??, si segueix la direcci?? de la c??rrega, nom??s treballa a compressi??.

[edita] B??ns culturals d'inter??s nacional

Set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser constru??ts entre els anys 1918 i 1922, han estat declarats l'any 2002 b??ns culturals d'inter??s nacional^[1] en la qualitat de monument hist??ric. S??n els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barber?? de la Conca, Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. Tamb?? va ser qualificada monument hist??ric la Farinera del Sindicat Agr??cola de Cervera.

Els cellers van ser edificats amb les novetats t??cniques incorporades per Martinell, com s??n: la construcci?? de l'estructura de les naus basada en arcs parab??lics de ma??, la situaci?? de les finestres per a la ventilaci?? de les naus, els cups subterranis cil??ndrics i separats per cambres a??llants ventilades i la composici?? de les textures de les fa??anes.

[edita] Obra liter??ria

Martinell va col??laborar en diferents publicacions com la Revista de Catalunya, Destino, La Vanguardia, escrivint un total de tres-cents setanta-sis articles i els trenta-un llibres publicats^[11], especialment sobre arquitectura, on destaquen:

• Arquitectura i escultura barroca a Catalunya (1954-1964)
• Gaud??: su vida, su teor??a, su obra (1967)^[15]
• Construcciones agrarias en Catalu??a, i conjuntament amb altres autors (1972).
• Gaud?? i la Sagrada Fam??lia comentada per ell mateix (1999) ISBN 978-84-89890-30-5

[edita] Obres^[2]

[edita] Aiguafreda

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1931	Habitatge unifamiliar

[edita] Aiguam??rcia

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1920	Cooperativa agr??cola d'Aiguam??rcia

[edita] Albat??rrec

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919	Mol?? d'oli

[edita] L'Albi

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919	Sindicat agr??cola i Caixa Rural		Obra parcialment constru??da

[edita] Alcover

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919-1924	Habitatge unifamiliar	Pla??a del Portal, 2	Obra parcialment constru??da

[edita] Arbeca

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1920	Sindicat La Oliva Arbequina		Celler i mol?? d'oli
1920	Sindicat La Arbeca Nova		Celler i mol?? d'oli

[edita] Arenys de Mar

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1939-1946	Habitatge unifamiliar		Habitatge unifamiliar per Joan Mollfulleda
1940-1941	Destil??leria El Calisay	Riera del Pare Fita, 31	Ampliaci?? i reforma de la destil??leria Mollfulleda, SA
1941-1942	Col??legi i capella		Col??legi i capella per a les Germanes de la Presentaci??
1944	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer del Bisbe Pol, 50	Habitatges per Jes??s Recasens
1945	Habitatge unifamiliar		Habitatge per Antoni Miquel
1945	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Olivar, 3	Habitatges per Agust?? Barsant
1948	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer del Bisbe Catal??, 29	Habitatge purifamiliar per a Josefa Garcia
1952	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Rambla de Pere Fita	Habitatges per Santiago Fontrodona

[edita] Arenys de Munt

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1940	Habitatge unifamiliar		Habitatge per Francesc Vilanova

[edita] Barber?? de la Conca

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919-1921	Cooperativa Agr??cola de Barber??	Carrer del Comer??, 1	Reforma deL celler i ampliaci?? de mol?? d'oli

[edita] Barcelona

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1921	Seu social del C??rculo Ecuestre	Cantonada de Diagonal i Balmes		Bo
1921	Habitatges unifamiliars		Dues cases torre a Sarri??
1924	Cl??nica	Carrer Ast??ries, 89	Cl??nica per al doctor Domingo Dur??n
1926	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Consell de Cent / N??pols	Edifici d'habitatges per a Josep Ball??s
1928	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Benavent 11	Edifici d'habitatges per a Jos?? Salesas
1929-1930	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Galileu, 20	Edifici d'habitatges per al sr. Mabras
1933-1934	Habitatge unifamiliar	Avinguda d'Esplugues, 87	Habitatge per a Gabriel Ferrat?? Gili
1928	Habitatge unifamiliar	Gran Via de les Corts Catalanes, 541	Habitatge unifamiliar per al Sr. Rand??
1929-1830	F??brica	Carrer C??rsega, 414
1955	Reformes interiors	Pla??a de l'??ngel, 12	Reforma interior de l'Hotel Suizo
1958	Habitatge unifamiliar		Habitatge unifamiliar per al sr. Pedra
	Habitatge unifamiliar	Carrer Ester??s, 9	Planta baixa i dos pisos per a Joan Zahonero. Remonta posterior

[edita] Br??fim

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1923	Ajuntament	Pla??a de la Vila, 1

[edita] Les Cabanyes

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1920-1921	Celler Cooperatiu de les Cabanyes	Carrer Cinco, 6

[edita] Cabra del Camp

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1920-1921	Celler	Carretera del Raval de la Creu

[edita] Calafell

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1920-1921	Habitatge unifamiliar	Platja Dreta, 18-19	Habitatge unifamiliar per Ant??nia Salas

[edita] Capellades

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1960	Habitatge unifamiliar		Habitatge unifamiliar per Francisco Batalla

[edita] Cervera

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1920-1922	Farinera del Sindicat Agr??cola de Cervera	Carrer Vidal de Montpalau	Farinera i torre d'aigua

[edita] Cornudella de Montsant

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919-1920	Celler Cooperatiu del Priorat	Carrer Compte de Rius, 2	Celler i mol?? d'oli

[edita] Falset

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919	Cooperativa Agr??cola de Falset	Carrer Miquel Barcel??, 31	Sala de tines de 23,50 m. per 37,50 m[16], amb una teulada de cavalls de fusta de 15 m. de llum; al darrere una sala de m??quines; a la part del darrere el moll de recepci??, triturat i graduaci?? del most[13].	Bon estat de conservaci??	Pendent

[edita] Gandesa

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919	Cooperativa Agr??cola de Gandesa[17]	Avinguda Catalunya 28		Bon estat de conservaci??

[edita] l'Hospitalet de Llobregat

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1930	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Sant Roc, 62	Edifici plurifamiliar d'habitatges per Joan Pons

[edita] Igualada

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1921	Celler i mol?? d'oli		Celler i mol?? d'oli
1931	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Passeig Verdaguer i carrer de la Torre	Edifici plurifamiliar d'habitatges per Joan Pons

[edita] Lleida

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1945	F??brica		F??brica de conserves vegetals Lecheria Industrial SA

[edita] Lloren?? del Pened??s

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1920	Celler i mol?? d'oli	Carrer Pompeu Fabra, 3	Instal??lacions per la Cooperativa Agr??cola i Caixa Agr??ria

[edita] La Mas??

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1947	Habitatge unifamiliar	Cam?? del Maset	Habiatge unifamiliar i magatzem de fruita

[edita] Molins de Rei

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1922-1923	Local social	Carrer Jacint Verdaguer, 48	Local social per la Federaci?? Obrera

[edita] Montblanc

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919	Celler	Muralla de Santa Tecla, 54-56	Cooperativa de Vinicultors i Caixa Rural Agr??ria
1941	F??brica d'alcohol		F??brica d'alcohol per a Josep Contijoch	Enderrocada

[edita] Nulles

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1918-1919	Cooperativa Agr??cola de Nulles	Carrer de l'Estaci?? s/n	Dues naus contig??es ocupades per quatre fileres de tines, separades per passadissos on se situen les tines subterr??nies	Bon estat de conservaci??

[edita] El Palau d'Anglesola

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919	Societat Cooperativa del Camp de Sant Roc	Carrer Urgell, s/n	Societat Cooperativa del Camp de Sant Roc	?

[edita] Picamoixons

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1933-1935	Edifici industrial per La Papelera Catalana		Edifici industrial per La Papelera Catalana	Enderrocat

[edita] El Pinell de Brai

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1917	Celler Cooperatiu d'El Pinell de Brai	Carrer Pilonet, 8	Tres naus frontals contig??es[18] i dues transversals a la part posterior de l'edifici, a diferent nivell. La nau de l'esquerra, amb dues plantes i coberta amb encavalcades de fusta, estava destinada a mol?? d'oli. La central i la de la dreta s??n sales de tines	Bon estat de conservaci??

[edita] Pira

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919-1920	Cooperativa de Pira	Avinguda Arnau de Pons, 16	Celler per la Cooperativa de Pira

[edita] Rocafort de Queralt

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1918	Cooperativa Agr??cola de Rocafort de Queralt	Avinguda de Catalunya, 35	Una nau central amb dues l??nies de tines de vi, m??s una altre nau transversal per a les operacions d'elaboraci??.	Bon estat de conservaci??	Pendent

[edita] Rub??

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1919	Celler Cooperatiu de Rub??	Carrers Federico Garc??a Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello.	Una nau principal amb forma d'ela???, doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants d'??poca actual.	En ru??na. Coberta enfonsada, entorn descuidat.

[edita] Salom??

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1916-1917	Escola i ajuntament		Escola i ajuntament

[edita] Sant Cugat del Vall??s

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1921	Celler cooperatiu	Rambla del Celler	Nom??s es va edificar una petita part del projecte: la nau pel tractament inicial del ra??m, els molls de desc??rrega, trituradores, premses i els cubs que rebien el most.	En restauraci??

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• Petita hist??ria de C??sar Martinell ISBN 978-84-8334-126-1
• Raquel Lacuesta i Josep I. de Llorens, C??sar Martinell ISBN 84-88258-21-6
• Antoni Gavald?? i Torrents, L'arquitecte C??sar Martinell: les actituds pol??tiques i socials
• (castell??) Diversos autors, Cesar Martinell, Ramon Crusi More ed.
• (castell??) Francesc Xavier Mingorance i Ricart. Las intervenciones en el patrimonio de C??sar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Art??stico Nacional
• (franc??s) Fran??ois Loyer, L'Art Nouveau en Catalogne: 1888-1929 (1991) ISBN 2-85047-186-0

[edita] Enlla??os externs

• Informaci?? sobre les obres de C??sar Martinell al Col??legi d'Arquitectes de Catalunya
• Bibliografia sobre Martinell elaborada per Raquel Lacuesta
• Fotografies d'edificis de C??sar Martinell
• Bibliografia sobre C??sar Martinell a la Biblioteca P??blica de Tarragona

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: C??sar Martinell i Brunet