Cèsar Martinell i Brunet

De Viquipèdia

Cèsar Martinell i Brunet Informació Personal Nom Cèsar Martinell i Brunet Nascut el 24 de desembre de 1888 Nascut a Valls, Alt Camp Mort el 19 de novembre de 1973 Mort a Barcelona Obra Principals edificis Celler Cornudella de Montsant Celler Cooperatiu de Falset Celler Cooperatiu de Nulles Celler Barberà de la Conca Celler de Rocafort de Queralt Celler Cooperatiu de Gandesa Celler de Pinell de Brai Farinera de Cervera Premis i reconeixements obres declarades béns culturals d'interès nacional[1]

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecte^[2] català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Com a personatge polifacètic, també fou investigador, divulgador i historiador de l'art.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obra arquitectònica 2.1 Edificació residencial 2.2 Edificació industrial 2.3 Urbanisme i equipaments 2.4 Restauració 3 Sistemes constructius 3.1 L'arc parabòlic 3.2 La volta a la catalana 4 Béns culturals d'interès nacional 5 Obra literària 6 Obres[2] 6.1 Aiguafreda 6.2 Aiguamúrcia 6.3 Albatàrrec 6.4 L'Albi 6.5 Alcover 6.6 Arbeca 6.7 Arenys de Mar 6.8 Arenys de Munt 6.9 Barberà de la Conca 6.10 Barcelona 6.11 Bràfim 6.12 Les Cabanyes 6.13 Cabra del Camp 6.14 Calafell 6.15 Capellades 6.16 Cervera 6.17 Cornudella de Montsant 6.18 Falset 6.19 Gandesa 6.20 l'Hospitalet de Llobregat 6.21 Igualada 6.22 Lleida 6.23 Llorenç del Penedès 6.24 La Masó 6.25 Molins de Rei 6.26 Montblanc 6.27 Nulles 6.28 El Palau d'Anglesola 6.29 Picamoixons 6.30 El Pinell de Brai 6.31 Pira 6.32 Rocafort de Queralt 6.33 Rubí 6.34 Salomó 6.35 Sant Cugat del Vallès 7 Referències 8 Bibliografia 9 Enllaços externs

[edita] Biografia

Va néixer l'any en què Barcelona celebrava l'Exposició Universal en una família de tintorers, per part de pare i de mestres d'obra, per part de mare, fet que seria determinant de la seva vocació envers l'arquitectura. Es va casar amb l'arenyenca Maria Taxonera i Puigverd.

El 1906 arriba a Barcelona per començar els estudis a l'Escola d'Arquitectura, on va rebre les lliçons de Lluís Domènech i Montaner i d'August Font i Carreras, entre d'altres, i a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí i Fabra va aprendre a dibuixar al costat de Joan Miró, Manuel Humbert i Jaume Mercadé. L'any 1916, a punt de llicenciar-se com arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió^[3], mentre que formava part del cercle d'Antoni Gaudí, que s'havia retirat al Temple Expiatori de la Sagrada Família. El 13 de març de 1916 obtingué la seva graduació d'arquitectura a Barcelona, i poc després fou nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que exercí fins el 1919

El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929.

Home de dretes, fou membre del Institut Agrícola Català de Sant Isidre^[4], una organització agrària conservadora que durant la Primera República Espanyola va intentar allunyar-se de la direcció de la Lliga Regionalista per tal d'adherir-se a les posicions de la CEDA. Acabada la Guerra Civil Espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la ciutat d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la Confederación Nacional Católico Agraria^[5], el sindicat vertical.

Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes i de l'Institut d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. També projectà edificis d'ús públic i residències privades.

[edita] Obra arquitectònica

Martinell va construir a principis de la seva carrera^[2] una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola

[edita] Edificació residencial

Martinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privada^[6] (la casa Badia a Valls, la casa de Nicolás Popol a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a Alcover i altres encàrrecs a la ciutat de Valls). En aquesta època, Martinell ja utilitza l'obra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins d'una clara tendèndia modernista.

[edita] Edificació industrial

El seu primer encàrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant la Mancomunitat de Catalunya^[7], que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra pública, fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran especialista en construccions agràries, projectant i construint durant la seva vida gairebé 40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923. Les seves, juntament amb altres construccions agrícoles que es coneixen per la seva magnificència com a les Catedrals del Vi. També va construir alguns trulls, la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, un magatzem per a cereals i una fàbrica d'alcohol.

Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de facilitar el treball.

Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de fàbrica per a Destil·leries Mollfulledes (Arenys de Mar) on s'hi fabricà el licor Calisay. També va fer a Lleida una fàbrica de conserves.

[edita] Urbanisme i equipaments

A més de la construcció d'edificis d'habitatge també va fer el projecte per l'escola i l'ajuntament de Salomó^[8] (1916-17), el local social de la Federació Obrera a Molins de Rei (1922-1923), l'ajuntament de Bràfim^[9] (1923), una restauració de la muralla de la Guerra dels Segadors de Cambrils^[10]. (1932), dirigí projectes d'urbanització com la nova alineació del carrer Major de Juneda (1925), la plaça de l'Església, una pista de patinatge i el Col·legi per a les Germanes de la Presentació d'Arenys de Mar (1941-43), la urbanització Pinos del marquès de Barberà (1943-1944), l'enllumenat de la plaça del Generalísimo, i les urbanitzacions de la plaça de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni a Moià (1953-54) o la parcel·lació d'una part de la finca de Can Borrel (1955) a Arenys de Munt.

[edita] Restauració

Una de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauració de monuments^[11], fonamentalment religiosos, que inicià el 1929. Entre els anys 1962 i 1970 va participar en la restauració de nombroses esglésies a les valls d'Andorra.

[edita] Sistemes constructius

Martinell representa un pont de transmissió intel·lectual entre la segona generació de mestres de la Renaixença catalana (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch) i la generació de la postguerra. En la seva arquitectura agrària rep la influència directa de Gaudí, pel que fa a les solucions espacials, i de Domènech i Montaner pel que fa a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura pública i domèstica s'impregnarà sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat de línies) i dels successius estils de l'època: monumentalisme, un cert racionalisme, castissisme, recuperant materials tradicionals i propis del país^[12]: totxo arrebossat, totxo sense arrebossar o pedra per als sòcols, formigó als fonaments, obra vista per als marcs de les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de ceràmica per a la decoració, sistemes d'arcs parabòlics, tot incorporant-hi innovacions tècniques per obtenir una millor qualitat del producte.

Les principals aportacions de Martinell a l'arquitectura industrial^[13] són la formulació d'un tipus de celler agrícola amb sistema constructiu que substitueix de les encavallades per arcs de maó i de les corretges per voltes, realitzades amb maons i rajoles estandaritzats, que no necessiten de gaire mitjans auxiliars i pertant permetien un cost baix de construcció, fruit de la col·laboració amb l'enginyer Isidre Campllonch^[14] i dels seus estudis sobre les necessitats de la indústria del vi, dels que va descobrir que requerien de naus de gran volum ben airejades i de dipòsits de vi que ssposessin de cambres d'aireació per evitar la transmissió del calor i d'dobertures per assegurar l'evacuació del àcid carbònic.

L'espai interior dels edificis apareix diàfan, amb dues o més naus sense parets interiors, separades per una successió d'arcs paràbolics calats que delimiten l'espai, i d'aquesta manera s'eixampla l'espai interior, que perd l’eix longitudinal i es converteix en una sala molt gran. En alçada, les naus estan configurades pels arcs en lloc del plans continus de la teulada o cel ras. La coberta, doncs, passa a un segon terme.

[edita] L'arc parabòlic

La construcció d’arcs parabòlics de maó és un sistema molt optimitzat perquè es basa en el material local, econòmic i disponible, que requereixen poc transport i una tècnica de posada en obra tradicional i coneguda. L’estructura és molt eficient perquè segueix el trajecte de les càrregues i treballa només a compressió.

[edita] La volta a la catalana

La volta a la catalana, usada en passadissos subterranis i plataformes de recolzament de tines, o en cobertes recolzades sobre arcs necessita pocs materials i mitjans auxiliars, perquè, si segueix la direcció de la càrrega, només treballa a compressió.

[edita] Béns culturals d'interès nacional

Set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser construïts entre els anys 1918 i 1922, han estat declarats l'any 2002 béns culturals d'interès nacional^[1] en la qualitat de monument històric. Són els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. També va ser qualificada monument històric la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.

Els cellers van ser edificats amb les novetats tècniques incorporades per Martinell, com són: la construcció de l'estructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades i la composició de les textures de les façanes.

[edita] Obra literària

Martinell va col·laborar en diferents publicacions com la Revista de Catalunya, Destino, La Vanguardia, escrivint un total de tres-cents setanta-sis articles i els trenta-un llibres publicats^[11], especialment sobre arquitectura, on destaquen:

• Arquitectura i escultura barroca a Catalunya (1954-1964)
• Gaudí: su vida, su teoría, su obra (1967)^[15]
• Construcciones agrarias en Cataluña, i conjuntament amb altres autors (1972).
• Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix (1999) ISBN 978-84-89890-30-5

[edita] Obres^[2]

[edita] Aiguafreda

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1931	Habitatge unifamiliar

[edita] Aiguamúrcia

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920	Cooperativa agrícola d'Aiguamúrcia

[edita] Albatàrrec

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919	Molí d'oli

[edita] L'Albi

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919	Sindicat agrícola i Caixa Rural		Obra parcialment construïda

[edita] Alcover

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919-1924	Habitatge unifamiliar	Plaça del Portal, 2	Obra parcialment construïda

[edita] Arbeca

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920	Sindicat La Oliva Arbequina		Celler i molí d'oli
1920	Sindicat La Arbeca Nova		Celler i molí d'oli

[edita] Arenys de Mar

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1939-1946	Habitatge unifamiliar		Habitatge unifamiliar per Joan Mollfulleda
1940-1941	Destil·leria El Calisay	Riera del Pare Fita, 31	Ampliació i reforma de la destil·leria Mollfulleda, SA
1941-1942	Col·legi i capella		Col·legi i capella per a les Germanes de la Presentació
1944	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer del Bisbe Pol, 50	Habitatges per Jesús Recasens
1945	Habitatge unifamiliar		Habitatge per Antoni Miquel
1945	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Olivar, 3	Habitatges per Agustí Barsant
1948	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer del Bisbe Català, 29	Habitatge purifamiliar per a Josefa Garcia
1952	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Rambla de Pere Fita	Habitatges per Santiago Fontrodona

[edita] Arenys de Munt

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1940	Habitatge unifamiliar		Habitatge per Francesc Vilanova

[edita] Barberà de la Conca

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919-1921	Cooperativa Agrícola de Barberà	Carrer del Comerç, 1	Reforma deL celler i ampliació de molí d'oli

[edita] Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1921	Seu social del Círculo Ecuestre	Cantonada de Diagonal i Balmes		Bo
1921	Habitatges unifamiliars		Dues cases torre a Sarrià
1924	Clínica	Carrer Astúries, 89	Clínica per al doctor Domingo Durán
1926	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Consell de Cent / Nàpols	Edifici d'habitatges per a Josep Ballús
1928	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Benavent 11	Edifici d'habitatges per a José Salesas
1929-1930	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Galileu, 20	Edifici d'habitatges per al sr. Mabras
1933-1934	Habitatge unifamiliar	Avinguda d'Esplugues, 87	Habitatge per a Gabriel Ferraté Gili
1928	Habitatge unifamiliar	Gran Via de les Corts Catalanes, 541	Habitatge unifamiliar per al Sr. Randé
1929-1830	Fàbrica	Carrer Còrsega, 414
1955	Reformes interiors	Plaça de l'Àngel, 12	Reforma interior de l'Hotel Suizo
1958	Habitatge unifamiliar		Habitatge unifamiliar per al sr. Pedra
	Habitatge unifamiliar	Carrer Esteràs, 9	Planta baixa i dos pisos per a Joan Zahonero. Remonta posterior

[edita] Bràfim

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1923	Ajuntament	Plaça de la Vila, 1

[edita] Les Cabanyes

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920-1921	Celler Cooperatiu de les Cabanyes	Carrer Cinco, 6

[edita] Cabra del Camp

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920-1921	Celler	Carretera del Raval de la Creu

[edita] Calafell

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920-1921	Habitatge unifamiliar	Platja Dreta, 18-19	Habitatge unifamiliar per Antònia Salas

[edita] Capellades

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1960	Habitatge unifamiliar		Habitatge unifamiliar per Francisco Batalla

[edita] Cervera

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920-1922	Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera	Carrer Vidal de Montpalau	Farinera i torre d'aigua

[edita] Cornudella de Montsant

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919-1920	Celler Cooperatiu del Priorat	Carrer Compte de Rius, 2	Celler i molí d'oli

[edita] Falset

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919	Cooperativa Agrícola de Falset	Carrer Miquel Barcelò, 31	Sala de tines de 23,50 m. per 37,50 m[16], amb una teulada de cavalls de fusta de 15 m. de llum; al darrere una sala de màquines; a la part del darrere el moll de recepció, triturat i graduació del most[13].	Bon estat de conservació	Pendent

[edita] Gandesa

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919	Cooperativa Agrícola de Gandesa[17]	Avinguda Catalunya 28		Bon estat de conservació

[edita] l'Hospitalet de Llobregat

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1930	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Carrer Sant Roc, 62	Edifici plurifamiliar d'habitatges per Joan Pons

[edita] Igualada

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1921	Celler i molí d'oli		Celler i molí d'oli
1931	Edifici plurifamiliar d'habitatges	Passeig Verdaguer i carrer de la Torre	Edifici plurifamiliar d'habitatges per Joan Pons

[edita] Lleida

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1945	Fàbrica		Fàbrica de conserves vegetals Lecheria Industrial SA

[edita] Llorenç del Penedès

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920	Celler i molí d'oli	Carrer Pompeu Fabra, 3	Instal·lacions per la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària

[edita] La Masó

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1947	Habitatge unifamiliar	Camí del Maset	Habiatge unifamiliar i magatzem de fruita

[edita] Molins de Rei

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1922-1923	Local social	Carrer Jacint Verdaguer, 48	Local social per la Federació Obrera

[edita] Montblanc

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919	Celler	Muralla de Santa Tecla, 54-56	Cooperativa de Vinicultors i Caixa Rural Agrària
1941	Fàbrica d'alcohol		Fàbrica d'alcohol per a Josep Contijoch	Enderrocada

[edita] Nulles

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1918-1919	Cooperativa Agrícola de Nulles	Carrer de l'Estació s/n	Dues naus contigües ocupades per quatre fileres de tines, separades per passadissos on se situen les tines subterrànies	Bon estat de conservació

[edita] El Palau d'Anglesola

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919	Societat Cooperativa del Camp de Sant Roc	Carrer Urgell, s/n	Societat Cooperativa del Camp de Sant Roc	?

[edita] Picamoixons

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1933-1935	Edifici industrial per La Papelera Catalana		Edifici industrial per La Papelera Catalana	Enderrocat

[edita] El Pinell de Brai

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1917	Celler Cooperatiu d'El Pinell de Brai	Carrer Pilonet, 8	Tres naus frontals contigües[18] i dues transversals a la part posterior de l'edifici, a diferent nivell. La nau de l'esquerra, amb dues plantes i coberta amb encavalcades de fusta, estava destinada a molí d'oli. La central i la de la dreta són sales de tines	Bon estat de conservació

[edita] Pira

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919-1920	Cooperativa de Pira	Avinguda Arnau de Pons, 16	Celler per la Cooperativa de Pira

[edita] Rocafort de Queralt

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1918	Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt	Avinguda de Catalunya, 35	Una nau central amb dues línies de tines de vi, més una altre nau transversal per a les operacions d'elaboració.	Bon estat de conservació	Pendent

[edita] Rubí

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1919	Celler Cooperatiu de Rubí	Carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello.	Una nau principal amb forma d'ela”, doble mur de totxo, finestres semicirculars amb pilarets i una coberta de dues vessants d'època actual.	En ruïna. Coberta enfonsada, entorn descuidat.

[edita] Salomó

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1916-1917	Escola i ajuntament		Escola i ajuntament

[edita] Sant Cugat del Vallès

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1921	Celler cooperatiu	Rambla del Celler	Només es va edificar una petita part del projecte: la nau pel tractament inicial del raïm, els molls de descàrrega, trituradores, premses i els cubs que rebien el most.	En restauració

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Petita història de Cèsar Martinell ISBN 978-84-8334-126-1
• Raquel Lacuesta i Josep I. de Llorens, Cèsar Martinell ISBN 84-88258-21-6
• Antoni Gavaldà i Torrents, L'arquitecte Cèsar Martinell: les actituds polítiques i socials
• (castellà) Diversos autors, Cesar Martinell, Ramon Crusi More ed.
• (castellà) Francesc Xavier Mingorance i Ricart. Las intervenciones en el patrimonio de César Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional
• (francès) François Loyer, L'Art Nouveau en Catalogne: 1888-1929 (1991) ISBN 2-85047-186-0

[edita] Enllaços externs

• Informació sobre les obres de Cèsar Martinell al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
• Bibliografia sobre Martinell elaborada per Raquel Lacuesta
• Fotografies d'edificis de Cèsar Martinell
• Bibliografia sobre Cèsar Martinell a la Biblioteca Pública de Tarragona

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèsar Martinell i Brunet