Temple Expiatori de la Sagrada Família

De Viquipèdia

Coordenades: 41° 24′ 13″ N 2° 10′ 28″ E

Temple Expiatori de la Sagrada Família
Documentació
Tipus	església
Arquitecte	Antoni Gaudí
Començament	1882
Localització	Barcelona
Estil	modernisme català
Vistes
Alçat	170 m
Planta	nau i absis 90 m, creuer 60 m
Patrimoni de la Humanitat Unesco
Tipus	Cultural
Criteris	(i), (ii), (iv)
ID	320
Regió	Europa i Amèrica del Nord
Any	2005 (29a sessió)

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut simplement com la Sagrada Família, és un dels més coneguts exemples del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.^[1] Segons dades de l'any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de l'Estat espanyol, per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado.^[2] L'obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, el que feia que de vegades s'haguessin de paralitzar les obres; des de la dècada dels noranta l'afluència de visitants i el gran renom a nivell mundial han fet canviar la situació econòmica.

La Sagrada Família és una església catòlica, però no és pas la catedral; la Catedral de Barcelona és la catedral de Santa Eulàlia, un edifici gòtic de l'edat mitjana.

Taula de continguts 1 Història 2 Arquitectura 2.1 Mides interiors 2.2 La cripta 2.3 L'absis i les sagristies 2.4 Claustre 2.5 Façana del Naixement 2.5.1 Porta de l'Esperança 2.5.2 Porta de la Caritat 2.5.3 Porta de la Fe 2.6 Façana de la Passió 2.6.1 La Flagel·lació 2.6.2 La Crucifixió 2.7 Museu 2.8 Façana de la Glòria 3 Tren de gran velocitat 4 Arquitectes principals 5 Referències 6 Bibliografia consultada 7 Vegeu també 8 Enllaços externs

[edita] Història

El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys de l'illa de cases compresa entre els carrers de Mallorca, Marina, Provença i Sardenya per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts per almoines, per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Família (sant Josep, la Verge Maria i Jesús). A més del temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles. El primer arquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar, el qual va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep del 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona.^[3] Els desacords de Villar amb Bocabella i amb el seu assessor, l'arquitecte Joan Martorell i Montells, van fer que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les obres -per recomanació del propi Martorell, amb qui Gaudí havia col·laborat com a ajudant seu-, amb un nou projecte molt més ambiciós.^[4]

El projecte presentat per Gaudí, de trenta-un anys, canviant tot l'antic projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres, dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, tant en el vessant estrictament iconogràfic com també en el simbòlic.^[5]

Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.

Al desembre de 1884, Gaudí signa el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que s'inaugura el 19 de març de 1885, on també intervingueren els seus deixebles Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani. ^[6] Se sap que en aquest any treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.^[7]

El 1891 es van començar les obres de la façana del Naixement.

Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat de que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central (dins la qual consagrar l'església) per després ampliar progressivament al seu voltant amb les torres, l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava un escapçament de l'alçada prevista, les parts contruïdes eren inútils sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Del temple, Gaudí va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de Sant Bernabé estava acabada totalment, i una part del mur exterior de l'absis.

A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es concentraria només en l'obra de la Sagrada Família, que de fet ocuparia tota la seva carrera ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcció, i es moriria fent-ho, tot i així el temple només quedava embastat.^[8]

Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.

Després de la seva mort, es van fer càrrec de la continuació de les obres els arquitectes Domènec Sugrañes i Gras i Francesc de Paula Quintana fins a la guerra civil.

El dia 20 de juliol de 1936 va tenir lloc un incendi a la cripta i al taller, que va comportar la destrucció de l'arxiu de Gaudí i d'algunes maquetes.

L'any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres arquitectes, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de Quintana l'any 1966, continuaren en la direcció de l'obra fins a l'any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch. L'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, des del 1985, forma part de l'equip que dirigeix les obres del temple.

Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme. El 1999 rebien el Premi Domènech i Montaner d'investigació arquitectònica convocat per l'Institut d'Estudis Catalans.

L'obra està encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com el disseny assistit per ordinador. La data prevista de finalització de les obres, seguint el ritme actual, seria el 2026 ^[9].

[edita] Arquitectura

La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis. Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions a definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa, les capelles seran consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi aniran les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

La nau central té l'estructura arborescent a on els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons estel·lats.^[10] El capitell té la forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes amb Pòrfid, un material procedent de l'Iran i considerat més resistent.

Les voltes són perforades a les claus, amb forma hiperboloïdal per permetre el pas de la claror natural. Per a Gaudí un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària,^[11] també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com element més adequat per a suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per a suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va cridar "estereostàtica" i que reproduïa la estructura òptima per a treballar a tracció, i que, invertint-la, s'obtenia l'estructura idònia per a treballar a compressió.^[12](Veure maqueta funicular de Rainer Gräfe).

Segons Gaudi:

«	L'estructura que tindrà la Sagrada Família, la vaig provar primer a la Colònia Güell. Sense aquest assaig previ no m'hauria atrevit a adaptar-la per al temple.[13]	»

Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer van dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi.^[14]

Les torres seran 18, tenen perfil parabòlic i disposen d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la Verge i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 125 metres d’alçària, coronaran els pinacles els símbols de l'home per Sant Mateu, el lleó per Sant Marc,el brau per Sant Lluc i l'àliga per Sant Joan. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu gaudiniana tridimensional. Es pensava situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars, accionades per la força del vent.^[15]

Tot aquest conjunt s'encerclava amb tres façanes, dedicades al Naixement, la Passió i mort, i la Resurrecció o la Glòria, totes les quals tenen una àmplia iconografia.

L'artista Joan Vila i Grau és l'encarregat del disseny dels vitralls, dels que es poden veure alguns ja col·locats en diverses capelles de l'absis.

Las naus laterals del temple, amb les cobertes de volta, foren enllestides el 1993 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Per al cobriment de la nau central s'utilitzen voltes catalanes de maó pla a una alçada de 45 metres, ocupant unes peces triangulars de vidre venecià verd i daurat, a mena de trencadís, els espais intermedis per representar les fulles de palmera.

Detall de la unió entre dues formes hiperboloïdals.

Obres a l'àbsis on es pot observar les capelles del deambulatori.

Detall constructiu de la base de les torres dels evangelistes.

Vista interior de l'escala d'una torre campanar.

A l'exterior, darrere els murs del claustre s'observen altres murs pertanyents a les naus laterals del temple, amb un basament de quatre metres començant a sobre uns finestrals de vint metres d'alçada, i sobre aquests una sèrie nova de vitralls de deu metres d'alçada, al mainell sobre cada finestral hi són els Sants Fundadors: Ignasi de Loiola, Josep de Calassanç, Domènec de Guzman, Pere Nolasc, Ramon de Penyafort, Francesc de Paula, Teresa de Jesús, Joaquima de Vedruna, Antoni Maria Claret, Felip Neri i Joan Bosco. Els frontons exteriors, estan coronats amb pinacles de cistells de fruita de ceràmica de colors.

Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura del seu projecte final.

Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes amb unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes ajudants de Gaudí els que van realitzar els dibuixos. Els que que són sobre les cantories i fins els trenta metres de les naus laterals l'element principal és un hiperboloide eŀlíptic, envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que havia estat com a becari de la càtedra Gaudí durant els anys 1979-1980, i va fer un estudi a través de la informàtica. Aquests finestrals s'allarguen amb un frontó terminal en forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondència amb la nau central és semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide eŀlíptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la part superior completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloriam.^[16]

[edita] Mides interiors

Les mides són, a l'interior, noranta metres de llargada de la façana de la Gloria a l'absis, seixanta metres el transsepte entre les façanes de la Passió i la del Naixement, i quaranta-cinc metres les naus, que és la suma dels quinze metres de la nau central més els set i mig de cada nau lateral.^[17]

Les dimensions principals del temple són múltiples de la mesura d'intereix de les columnes, és a dir, múltiples de 7,5 metres:

• 7,5 metres és l'ample de les naus laterals.
• 15 metres: l'ample de la nau central.
• 30 metres: l'ample del creuer i l'alçada de les naus laterals.
• 45 metres: l'ample de la nau principal i l'alçada de la nau central 10/24.
• 60 metres: la longitud del creuer i l'alçada de la volta al centre del creuer.
• 90 metres: la longitud aproximada de la nau amb l'absis del Temple.

[edita] La cripta

S'hi accedeix per una escala a la part esquerra de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal representant l'Anunciació, de l'escultor Joan Flotats i Llucià, i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor i a familiars de Jesús, amb la de Sant Josep al centre. La talla en fusta de la imatge de Sant Josep és de Maximí Sala Sánchez i va ser policromada pel pintor Guixà.

Enfrontades hi ha cinc capelles més, la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona; als seus costats es troben la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Crist crucificat de l'escultor Carles Mani i Roig i que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella, la de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaudí.

A causa de l'incendi provocat per la guerra civil espanyola del 1936, l'any 1940 se'n va fer una restauració a càrrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.

L'any 1958 s'acaba la capella baptismal de la cripta. La cripta està funcionat normalment com a església parroquial.

[edita] L'absis i les sagristies

L'absis és una de les parts de la Sagrada Família que manté un cert estil neogòtic, ja que junt a la cripta (sobre la qual està construït) va ser realitzat en les primeres fases de construcció entre 1890 i el 1893; a l'exterior es poden veure els vitralls, corresponent tres a cada una de les set capelles que consta l'absis. Es troben als pinacles dels pilars, a mitja alçada, les figures d'unes gàrgoles amb figures d'animals, principalment rèptils. A les terminacions de les llanternes de les capelles hi seran simbolitzades les invocacions al Messies. A la part interior es construirà rodejant el presbiteri una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor; estarà cobert per la torre dedicada a la Verge Maria, de 120 metres d'alçada.

A ambdós costats de l'absis es construiran les dues sagristies, d'una alçada de 46 metres, amb una cúpula de dotze cares, ambdues amb dotze rosasses triangulars per on entrarà la llum exterior.^[18]

[edita] Claustre

El claustre, iniciat a l'any 1895, està dissenyat per a fer el recorregut al voltant del temple com una espècie de deambulatori; per ser Gaudí un fervent devot del rosari ho va disposar així per a resar-lo en processó. Les voltes són d'aresta i entre elles es troba una rosassa de tres ogives.

A les interseccions amb cada façana hi haurà una porta dedicada a la Verge: la Verge de Montserrat i la del Roser a la del Naixement, i la Verge de la Mercè i la dels Dolors a la façana de la Passió. La del Roser la va dissenyar Gaudí i la va realitzar l'escultor Llorenç Matamala i Piñol, amb la imatge central de la Verge amb el Nen, flanquejada per Sant Domènec i Santa Caterina, al costat esquerra de la porta es troben representats els reis David i Salomó, i al costat dret els profetes Isaac i Jacob, s'acabà aquest portal l'any 1899.

Situada a la part nord-oest es trobarà la capella de l'Assumpció, de planta quadrada; tindrà dues entrades directes des del carrer, estarà coberta amb una volta hiperboloide i amb un cimbori de 30 metres d'alçada, la cúpula representarà la misericòrdia i serà com un mantell sostingut pels àngels dels pinacles. Aquesta capella actuarà com a unió amb el claustre en ambdós costats.

A cada cantonada del claustre, a la part exterior, hi haurà un monument amb tres obeliscs, més gran el central, cada grup amb un punt cardinal amb les seves representacions i símbols:^[19]

• Nord, representa l'hivern i simbolitza la prudència.
• Sud, representa l'estiu i simbolitza la justícia.
• Est, representa la primavera i simbolitza la temprança.
• Oest, representa la tardor i simbolitza la fortitud.

Estan construïdes les parts de la façana del Naixement i una part de la façana de la Glòria amb gran profusió de decoracions escultòriques.

[edita] Façana del Naixement

La façana del Naixement, també dita de Llevant, és l'única construïda en vida de Gaudí, i el procés de construcció va continuar per aquesta porta, perquè, tal com ell mateix va dir:

«	... si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret.[20]	»

És situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'esperança, la caritat i la fe.^[21]Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, es troba un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau), simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (Khi) que és la simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.^[22]

[edita] Porta de l'Esperança

S'hi representen escultòricament a la part central les noces de Josep i Maria emmarcades en forma de gruta, l'anagrama de sant Josep, Jesús a l'obrador de Natzaret, el degollament dels Innocents, la fugida a Egipte, la flora de Palestina i una representació de la muntanya de Montserrat.

[edita] Porta de la Caritat

És la porta central, amb columnes flanquejant-la que representen la Mare de Déu i sant Josep, tal com podem veure a les inscripcions a mitja alçada. A la base hi ha dues tortugues, una de mar (a la banda litoral) i una terrestre (a la banda de muntanya): a l'Edat mitjana solia haver-hi una torre damunt de la tortuga representant la ciutat de Jerusalem; al renaixement fou substituïda la torre per una Fama trompetera, com es pot veure al parc Orsini de Bomarzo (Itàlia).^[23]

La forma superior de les columnes representa fulles de palmera simbolitzant l'arbre genealògic de Crist, amb els noms dels seus avantpassats. El grup escultòric de la Nativitat és obra de Jaume Busquets de l'any 1959, així com també el grup de l'Anunciació, de l'any 1966. S'hi representa també el pessebre, l'estel de Betlem, els signes del Zodíac tal com estaven el dia del naixement de Jesús, amb les figures mitològiques que els astrònoms antics van creure que veien en les formes dibuixades pels estels de les consteŀlacions, l'eucaristia, la coronació de la Verge i, com a pinacle, el xiprer ceràmic amb coloms de color dissenyat per Gaudí i realitzat per Domènec Sugrañes.

[edita] Porta de la Fe

Representa la Visitació de la Verge, Jesús entre els doctors del Temple, la presentació de Jesús al Temple (emmarcada per un relleu en forma de gruta), la Immaculada Concepció, la Santíssima Trinitat, la vegetació de Palestina i Jesús fuster.

Altres elements d'ornamentació que hi ha a totes tres portes són animals com ara rèptils, una sargantana, petxines, gallines, ocells, ànecs, àguiles, cargols, tortugues, etc. Pel que fa a la flora, hi ha esculpides més de trenta espècies corresponents a plantes de Terra Santa, una flora mediterrània semblant a la de Catalunya: roses, ametllers, tarongers, xiprers, algues, molsa, etc. Els àngels trompeters representen un símbol de l'anunciació del naixement de Jesús.^[24] Foren realitzats per l'escultor Llorenç Matamala i Piñol. Hi ha també inscripcions significatives com «Sanctus, Sanctus, Sanctus» sobre els campanars, i el «Salva-nos» sobre la barca de sant Pere.^[25].

A l'escultura varen col·laborar Carles Mani i Joan Matamala i Flotats; moltes de les peces es varen fer sobre el buidat dels models veritables, tant humans com animals. L'escultor japonès Etsuro Sotoo ha fet algunes de les escultures col·locades a la façana del Naixement.

Les quatre torres campanars iniciades al 1903, són dedicades a sant Bernabé, sant Simó, sant Judes Tadeu i sant Maties, i als terminals hi ha els atributs dels bisbes: el bàcul, la mitra, l'anell i la creu, realitzats amb trencadís de colors. L'acabament de la torre de sant Bernabé es de l'any 1925 i de la resta dels campanars el 1930 axí com del xiprer central.^[26]

Detall central de la porta de l'Esperança.	Detall central de la porta de la Caritat.	Detall central de la porta de la Fe.
Xiprer a la façana del Naixement.	Detall del terminal d'una torre amb trencadís.	Anagrama de Jesús.

[edita] Façana de la Passió

La façana consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les virtuts teologals, com a la façana del Naixement. El porxo té sis columnes semblants a ossos, inclinades de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit columnetes.

Per a la façana de la Passió o de Ponent, situada al carrer de Sardenya, Antoni Gaudí el 1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per a un monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic.

S'inicien les obres dels fonaments l'any 1954. Ha estat construïda de manera molt semblant al disseny de Gaudí, amb alguns canvis sobre tot en el treball escultòric, que ha contribuït a una gran polèmica sobre la continuació de les obres.^[27] Al 1976 s'acaben els campanars d'aquesta façana, torres que són dedicades a sant Jaume el Menor, sant Bartomeu, sant Tomàs i sant Felip, amb escultures que els representen col·locats a un terç de l'alçada de les torres corresponents, amb unes mides les centrals de 112 metres i les dues restants de 107 metres.

Ha estat decorada per Josep Maria Subirachs, que va signar el contracte amb la junta d'obres del temple el 10 de juny de 1986.

D'esquerra a dreta, les escultures de Subirachs són les següents:

Primer pis

• El Sant Sopar
• L'hort de Getsemaní
• La traïció de Judes
• La flagel·lació
• La negació de sant Pere
• Jesús davant del gran sacerdot

Segon pis

• El centurió Longinus
• Jesús parla amb les dones de Jerusalem
• Simó Cireneu

Tercer pis

• Els soldats es juguen les vestidures
• La crucifixió
• L'enterrament

El Sant Sopar.

La traïció de Judes, amb el quadrat màgic.

El centurió Longinus.

La negació de sant Pere.

L'any 2005 es va col·locar l'escultura de l'Ascensió del Senyor, en bronze, a una alçada de seixanta metres.^[28]

[edita] La Flagel·lació

La primera escultura col·locada a la façana de la Passió, va ser La Flagel·lació, i com les tradicionalment esculpides al mainell està situada enfront del pilar central del portal. Realitzada en pedra calcària travertínica procedent del municipi de Vélez de Benaudalla (Granada), té cinc metres d'altura i fou enllestida l'any 1987. Segons Subirachs la simbologia d'aquesta obra és:

«	... els tres graons representen els tres dies del pas cap a la resurrecció a través de la passió i la mort. Dos elements molt destacats són la canya i el nus que ens recorda l'encarni i la tortura que sofrí. La columna està formada de quatre tambors (que simbolitzen els quatre braços de la creu) i a la vegada representa el món antic que Crist ve a trencar. Ell canvia el signe de la història i per això, si bé la columna és l'instrument del seu martiri, Ell (com un nou Samsó) desencaixa i trenca la columna.[29]	»

On correspondria el capitell del mainell del portal a la seva trobada amb la llinda hi ha una peça representant l'Alfa com a símbol del principi, que junt amb l'Omega, que és símbol de la fi, representa en el cristianisme -molt habitual en el romànic- que Déu no té fi.^[30]

[edita] La Crucifixió

La representació de La Crucifixió se situa en la part més alta de l'atri; a la part central està la figura de Crist amb els peus desclavats, i es pot observar a la creu formada per unes jàsseres de ferro al traç del perfil el dibuix de la I, la primera lletra del rètol INRI (Iesvus Nazarevs rex Ivdaerorvm). Als seus peus, en un costat està el grup de Sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment, Maria Magdalena, i a l'altre costat com únic element un crani o calavera en representació de la mort.

La Flagel·lació amb la peça l'Alfa i l'Omega a la llinda de la porta.	La Crucifixió amb el símbol de la calavera als peus.

[edita] Museu

La Sagrada Família disposa d'un espai habilitat com a museu, situat al soterrani del temple, a l'espai inferior corresponent al creuer, on antigament es trobaven els tallers de l'obra. Es va inaugurar el 1961, i recentment es va ampliar amb l'espai oferit per les Escoles de la Sagrada Família, després de la seva coŀlocació l'any 2002 a la cantonada dels carrers Sardenya-Mallorca, al costat de la façana de la Passió.

Al museu es poden veure maquetes, plànols, dibuixos antics originals i fotografies sobre l'evolució de les obres i el disseny utilitzat per Gaudí per a l'estructura de la Sagrada Família, compost per saquets penjats d'uns cordills i pesos realitzats per la cripta de la Colònia Güell, així com les maquetes de les escultures de la façana de la Passió de Josep Maria Subirachs i Sitjar. També s'ofereix un audiovisual sobre el temple, i s'organitzen distintes exposicions temporals sobre diversos aspectes relacionats amb el temple.

[edita] Façana de la Glòria

La façana de la Glòria, que simbolitzarà la Resurrecció de Crist, se situarà sobre el carrer de Mallorca, de cara al mar, i per construir-la caldrà enderrocar les cases que hi ha actualment a l'altra banda del carrer.

En aquesta façana Gaudí va situar una gran escalinata, on al replà hi ha d'haver un brollador amb un raig d'aigua de 20 metres d'altura davant de la capella baptismal i, a l'altre costat, davant la capella del Santíssim, una teiera on cremi el foc de l'Eucaristia; tot això és exposat en un estudi de dibuix de l'any 1916. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».

Les torres campanars estaran dedicades a sant Andreu, sant Pere, sant Pau i sant Jaume el Major.

Aquesta façana tindrà cinc portes corresponents a les cinc naus del temple, amb la central, triple, que donarà entrada a la nau principal del temple, total set portes representant els sagraments:

• Baptisme.
• Confirmació.
• Eucaristia.
• Penitència.
• Orde sacerdotal.
• Matrimoni.
• Unció dels malalts.

Les façanes segons dibuixos de Francesc Berenguer i Mestres
Façana del Naixement.	Façana de l'absis.	Façana de la Passió.	Façana de la Glòria.

[edita] Tren de gran velocitat

El Ministeri de Foment de l'Estat espanyol ha projectat la construcció d'un túnel pel carrer de Mallorca, just per sota d'on hi ha d'haver la façana principal de l'edifici, per tal de fer-hi passar el tren de gran velocitat. Tot i que el ministeri assegura que el projecte no té cap risc, experts d'universitats de tot el món, el Patronat de la Sagrada Família, el Col·lectiu per un bon traçat del TGV i la plataforma veïnal AVE pel litoral s'oposen al projecte. La desconfiança envers el projecte es va agreujar després de l'esfondrament del Carmel.

[edita] Arquitectes principals

• 1882-1883 - Francesc de Paula Villar.
• 1883-1926 - Antoni Gaudí i Cornet.
• 1926-1936 - Domènec Sugrañes i Gras.
• 1939-1966 - Francesc de Paula Quintana i Vidal.
• 1966-1974 - Isidre Puig i Boada.
• 1971-1983 - Lluís Bonet i Garí.
• 1983-1985 - Francesc Cardoner i Blanch.
• 1985-( )- Jordi Bonet i Armengol.

[edita] Referències

[edita] Bibliografia consultada

• Barral i Altet, Xavier (1999). Art de Catalunya, Arquitectura religiosa moderna i contemporània, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-14-3. 
• Bassegoda Nonell, Joan (1984). Antoni Gaudi (1852-1926), Barcelona, Fundació Caixa de Pension. ISBN 84-505-0683-2. 
• Bonet i Armengol, Jordi (2001). L'últim Gaudí, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84-7306-727-4. 
• Casas, Núria i Mateo, Lourdes (2001). La Barcelona de Gaudí, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84-7306-683-9. 
• Cirici i Pellicer, Alexandre (1985). Barcelona pam a pam, Barcelona,Teide. ISBN 84-307-8187-0.. 
• Fontbona, Francesc (2002). El modernisme a l'entorn de l'arquitectura, II, Barcelona,Edicions L'isard. ISBN 84-89931-23-2. 
• Giralt-Miracle, Daniel (2002). Gaudí, la busqueda de la forma, Lunwerg. ISBN 84-7782-724-9. 
• Ramos, Maria Lluïsa (2005). Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos. ISBN 84-96295-15-X. 
• Subirachs, Josep Maria (1990). Quadern de la façana de Ponent., Vic, EUME. ISBN 84-760-2151-8. 
• DDAA. (2005). Ruta del Modernisme, Barcelona, ajuntament de Barcelona. ISBN 84-934169-2-4. 
• DDAA. (2002). Gaudi. Espais sagrats, Barcelona, Lunwerg. ISBN 84-7782-871-7. 
• Volum 9 (1989). Historia Universal del Arte, Siglo XX, Barcelona, Editorial Planeta. ISBN 84-320-8909-5. 
• Volum 18 (2004). La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5446-6. 

[edita] Vegeu també

• Antoni Gaudí
• Modernisme català
• Escoles de la Sagrada Família

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple Expiatori de la Sagrada Família

• El temple de la Sagrada Família, explicacions, vídeos i visita virtual.
• El Temple de la Sagrada Família
• Cronologia de les obres de la Sagrada Família.
• Gaudí la busca de la forma.
• SOS Sagrada Família - Pàgina web que s'oposa a la construcció d'un túnel per al tren d'alta velocitat (TAV) per sota de la Sagrada Família

Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans

· Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica · Andorra:  · Vall del Madriu-Perafita-Claror · Catalunya:  · Obres d'Antoni Gaudí (Parc Güell · Palau Güell · Casa Milà · Cripta i façana del Naixement de la Sagrada Família · Casa Vicens · Casa Batlló · Cripta de la Colònia Güell) · Monestir de Poblet · Obres de Lluís Domènech i Muntaner (Palau de la Música Catalana · Hospital de Sant Pau) · Esglésies romàniques de la Vall de Boí · Conjunt arqueològic de Tàrraco · La Patum de Berga · Illes Balears:  · Biodiversitat i cultura d'Eivissa · País Valencià:  · Llotja de la Seda de València · Palmerar d'Elx · Misteri d'Elx ·

v • d • e Llocs d'interès turístic de Barcelona

Edificis i llocs singulars {{{contingut-títol}}} Arc de Triomf · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · La Boqueria · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fuster · Casa Lleó-Morera · Casa Milà · Casa Terrades · Casa Vicens · Castell dels Tres Dragons · Catedral · Casa de l'Ardiaca · Casa de la Ciutat . ‎Estàtua de Colom · Drassanes Reials . Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Fòrum · Fundació Joan Miró · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu · Hotel Arts · Monestir de Jonqueres · Monestir de Pedralbes · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · Anella Olímpica · Palau del Baró de Quadras · Palau Episcopal · Palau Güell · Palau de la Generalitat · Palau de la Virreina · Palau Reial Major · Parlament de Catalunya · Pavelló de Barcelona · Poble Espanyol · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell      Places i carrers {{{contingut-títol}}} Carrer d'Avinyó · Carrer Ferran · Diagonal · Fossar de les Moreres · El Call · La Rambla · Gran Via de les Corts Catalanes · Passeig de Gràcia · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Plaça Reial · Rambla de Catalunya      Museus {{{contingut-títol}}} Museu Arqueològic · Casa Museu Gaudí .CCCB · Cosmocaixa · Fundació Antoni Tàpies · Fundació Joan Miró · Institut Botànic · Jardí Botànic · MACBA · Museu de les Arts Decoratives · Museu Castell de Montjuïc i Museu Militar · Museu de Cera · Museu de Ceràmica · Museu de la Ciència · Museu Egipci · Museu de l'Eròtica · Museu Etnològic · Museu Frederic Marès · Museu del FC Barcelona · Museu d'Història de Catalunya · Museu d'Història de la Ciutat · Museu Marítim · Museu de la Música · Museu Nacional d'Art de Catalunya · Museu del Perfum · Museu Picasso · Museu Tèxtil i d'Indumentària · Museu de la Xocolata      Estadis {{{contingut-títol}}} Camp Municipal Narcís Sala · Camp Nou · Camp de Les Corts · Estadi de Sarrià · Estadi Olímpic Lluís Companys · Mini Estadi · Palau Blaugrana · Palau Sant Jordi      Arts Escèniques {{{contingut-títol}}} Gran Teatre del Liceu · L'Auditori · Palau de la Música Catalana · Teatre Apolo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Poliorama · Teatre Romea      Parcs {{{contingut-títol}}} Jardins Mossèn Costa i Llobera · Laberint d'Horta · Parc de les Aigües · Parc de la Ciutadella · Parc de l'Espanya Industrial · Parc del Clot · Parc Güell      Zoos {{{contingut-títol}}} Aquari de Barcelona · Parc Zoològic de Barcelona      Platges {{{contingut-títol}}} Platja de la Barceloneta · Platja del Bogatell · Platja de la Mar Bella · Platja de la Nova Icària · Platja de la Nova Mar Bella · Platja de Sant Sebastià

Actualment aquest article ha estat proposat per a distingir-lo com a Article de Qualitat. Un article d'especial qualitat hauria de representar el millor treball de la Viquipèdia i, per tant, s'està considerant si compleix els criteris de qualitat per a ser-ho. Us encoratgem que hi participeu i feu les vostres observacions.