Dona i Ocell
De Viquipèdia
Dona i Ocell, fou l'última obra de grans proporcions del polifacètic Joan Miró. L'obra va ser inaugurada en 1983 sense la presència del seu autor a causa dels greus problemes de salut que patia, morint mesos més tard de la inauguració a l'edat de 90 anys.[1] Dona i Ocell va ser una de les primeres expressions d'art públic de la ciutat comtal de l'era democràtica.
Situada al parc de Joan Miró (antic de l'Escorxador) de Barcelona, al peu d'un gran estany artificial, l'escultura va ser realitzada en formigó i amb 22 metres d'alçada, representa una forma femenina amb barret i sobre aquest la imatge d'un ocell. La silueta de dona es soluciona amb una forma de fulla allargada i buidada. Per tot el seu exterior es troba recoberta amb ceràmica de colors vermells, grocs, verds i blaus (els més comuns de l'artista) tractats com trencadís i realitzats pel ceramista Joan Gardy Artigas.
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Volum 2 (2005). Enciclopèdia de Barcelona, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-1396-8.
- VVAA. (2006). Barcelona, una ciudad de vanguardia. Arte en las calles, Barcelona, La Vanguardia Ediciones. ISBN 84-96642-09-7.
