Teatre Lliure

De Viquip??dia

Per a altres significats del terme Teatre Lliure (Par??s), vegeu ??Andr?? Antoine??.

Teatre Lliure, a l'antic Palau de l'Agricultura.

Teatre Lliure - Pla??a Margarida Xirgu

El Teatre Lliure ??s un teatre de Barcelona considerat un dels m??s prestigiosos de Catalunya. Creat el 1976, al barri de Gr??cia, per un grup de professionals procedents del teatre independent barcelon??, encap??alats per Fabi?? Puigserver, Pere Planella i Llu??s Pasqual, va destacar per la seva aposta pel teatre de text en catal??, la relectura dels cl??ssics i la seva aposta pel teatre contemporani. El Teatre Lliure no solament ??s un espai d'exhibici?? sin?? que ??s una societat cooperativa que produeix muntatges propis, molts dels quals han estat exportats a altres ciutats europees i americanes. A la seva sala han alternat el teatre, des del principi, amb la m??sica i la dansa.

Van absorbir ven aviat el Teatre de l'Escorp??, els Nous Estudis Teatrals i el Teatre Estable d'Horta, i hi ha participaat gent procedent de l'Assemblea d'Actors i Directors i del Grec-76. Ha estat dirigit en diferents etapes per Fabi?? Puigserver, Llu??s Pasqual, Llu??s Homar, Guillem-Jordi Graells i Andreu i Josep Montany??s. El 1989 va ser un dels fundadors de la Uni?? de Teatres d'Europa.

Es va cohesionar en forma de cooperativa i arrib?? a un acord d'explotaci?? del teatre amb la cooperativa La Lleialtat. Es proposaven fer teatre per i per a la comunitat; aix?? trencaren la relaci?? habitual entre espectador i actor, no proposen cap postulat est??tic determinat ni es proposaven fer teatre experimental o per a minories. Aix?? alternaven obres de Yukio Mishima, Berthold Brecht, Henrik Ibsen i Carlo Goldoni amb Moli??re, William Shakespeare, Anton Tx??khov i Jean Genet. Per?? l'esc??ndol provocat el 1980 per la representaci?? del Concili d'amor d'Oskar Panizza, on es ridiculitza la figura del Papa, va fer que abandonessin la cooperativa Pere Planella, Muntsa Alca??iz i Guillem-Jordi Graells. Tamb?? els foren negades moltes subvencions oficials perqu?? representaven poques obres d'autors catalans.

El 2001 va inaugurar nova seu a l'antic Palau de l'Agricultura, a la muntanya de Montju??c de Barcelona. La nou seu compta amb diferents sales equipades amb la tecnologia m??s avan??ada del m??n, que permet canviar en pocs minuts l'ordenaci?? de les sales, canviant de lloc l'escenari i la platea, ampliant l'aforament, i facilitant el muntatge.

Des de mar?? de 2003 n'??s director art??stic ??lex Rigola.

[edita] Representacions del Teatre Lliure

1976 - Cam?? de nit, 1854, de Llu??s Pasqual.
1976 - Ascensi?? i caiguda de la ciutat de Mahagonny, de Bertolt Brecht.
1976 - La cacatua verda, d'Arthur Schnitzler
1976 - Leonci i Lena de George B??chner.
1977 - Titus Andr??nic, de William Shakespeare.
1977 - Hedda Gabler d'Henrik Ibsen
1977 - Eduard II de Christopher Marlowe
1978 - La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht.
1979 - La bella Helena, de Peter Hacks.
1980 - El balc?? de Jean Genet
1980 - Concili d'amor d'Oskar Panizza
1981 - Operaci?? Ub?? d'Alfred Jarry i Albert Boadella.
1982 - Primera hist??ria d'Esther de Salvador Espriu.
1982 - Fulgor i mort i Joaqu??n Murieta de Pablo Neruda.
1982 - El misantrop de Moli??re.
1983 - Al vostre gust de William Shakespeare.
1984 - La flauta m??gica de Wolfgang Amadeus Mozart i Schikaner
1985 - La senyoreta J??lia d'August Strindberg.
1985 - Un dels ??ltims vespres de carnaval de Carlo Goldoni.
1985 - L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusi??ol.
1986 - La senyora de Sade de Yukio Mishima.
1987 - El trenta d'abril de Pere Quart.