August Strindberg
De Viquip??dia
Johan August Strindberg (Estocolm, 22 de gener de 1849 - ??dem, 14 de maig de 1912), escriptor i dramaturg suec. Considerat com un dels escriptors m??s importants de Su??cia i reconegut en el m??n, principalment, per les seues obres de teatre; hom el considera el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del teatre de la crueltat i del teatre de l'absurd. La seua carrera liter??ria comen??a als vint anys d'edat i la seua extensa i polifac??tica producci?? ha estat recollida en m??s de setanta volums que inclouen tots els g??neres literaris. Tamb?? es va interessar per la fotografia i la pintura i en una etapa de la seua vida el va obsessionar l'alqu??mia. De personalitat esquizofr??nica, durant la major part de la seua vida es va sentir assetjat i perseguit. Aquesta peculiaritat va dotar a la seua obra d'una especial for??a i dramatisme. Sentint-se atacat i perseguit pel moviment feminista, el seu feminisme de joventut prompte es va transformar en misog??nia. Strindberg va estar casat amb tres dones (Siri Von Essen, Frieda Uhl i Harriet Bosse en ordre cronol??gic) i va tenir fills amb totes tres. En tots els casos, l'experi??ncia matrimonial va ser desastrosa. Va protagonitzar forts pol??miques ??tiques i pol??tiques. A la seua mort era reconegut com un ??dol nacional, i al seu enterrament van assistir m??s de 50.000 persones.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill de Carl Oscar Strindberg, comerciant, i Ulrika Eleanora Norling, la qual, abans de casar-se havia sigut criada i amant de son pare. La seua inf??ncia transcorre en un entorn familiar dissortat. La relaci?? dels seus pares, una relaci?? d'amo-criada, l'autoritarisme d'ell i una extrema religiositat d'ella, marcarien la seua formaci??. S'educa en un col??legi destinat a l'elit, sentint-se despla??at en aquell ambient aristocr??tic. Tot aix?? far?? que en les seues autobiografies descriga la seua infantesa amb tints dram??tics, com malhaurada (en els seus relats titulats El fill de l'esclava).
L'any 1867 acaba els estudis de batxillerat i ingressa en la universitat d'Uppsala. Son pare fa fallida i les dificultats econ??miques l'obliguen a compaginar els estudis amb diversos treballs: mestre d'ensenyament primari i donant classes particulars. Comen??a els estudis de Medicina i m??s tard els de lletres, sense aconseguir acabar cap dels dos. Assisteix a la Real Escola d'Art Dram??tic d'Estocolm on recull un nou frac??s, no passant de dolentes interpretacions de diversos papers secundaris.
Coneix diverses ocupacions, treballa com a periodista d'algunes publicacions i a les estretors econ??miques uneix una vida en la boh??mia liter??ria del seu pa??s. Als vint anys d'edat, l'any 1870, aconsegueix l'??xit: el Teatre Dram??tic d'Estocolm estrena la seua obra A Roma i el Rei li concedeix una beca perqu?? continue els seus estudis. Comen??a a ser conegut pels seus treballs com a periodista.
L'any 1875, als vint-i-sis anys, accedeix com a ajudant de bibliotecari a la Biblioteca Nacional d'Estocolm (on ???s'han anat estratificant les etapes de l'estupidesa humana, o de la genialitat???. Autodefensa). Amb diverses obres de teatre en el calaix, sense poder estrenar-les, considera el nou c??rrec un frac??s en qu?? ???per a poder avan??ar en la carrera de bibliotecari i obtenir un bon lloc, hauria d'haver soterrat a sis col??legues, tots amb bona salut??? (Autodefensa).
En aquest temps intima amb la parella Wrangel. Ell, bar?? i militar; ella, la que ser?? la seua primera dona, Siri Von Essen, amb inquietuds teatrals, pertany a una fam??lia noble finlandesa. Strindberg i Siri inicien una relaci?? plat??nica i l'any 1877, despr??s del divorci de la parella Wrangel, es casen.
L'any 1879 amb la publicaci?? de la seua novel??la La cambra vermella es consagra com a escriptor i se l'adscriu al moviment de renovaci?? suec. El 1882 estrena el seu drama Mestre Olof. Els problemes econ??mics i la impossible carrera teatral de Siri provoquen les primeres desavinences en la parella.
L'any 1882 provoca la seua primera gran pol??mica. Realitza diversos treballs hist??rics, tamb?? publica la seua novel??la sat??rica El nou Regne. Ataca un reconegut historiador suec i a l'estament pol??tic. La reacci?? que provoca l'obliga a abandonar Su??cia. El 1883 inicia junt amb Siri un exili voluntari de sis anys. Sense aconseguir desfer-se de les dificultats econ??miques recorren Fran??a, Su??ssa, Alemanya i It??lia.
En 1884 es publica Casats, un dur atac a les relacions matrimonials burgeses. A???? li val el repudi general de la burgesia i un proc??s emparat per la Llei d'Impremta. Guanyar?? el proc??s i en el transcurs del mateix, en una de les representacions de la seua obra El viatge de Pere l'afortunat, rep el suport de les classes populars. L'aca??ament a qu?? es va veure sotm??s durant el proc??s va alimentar la paranoia que sempre l'acompanyaria. Se sent assetjat i perseguit, principalment pel moviment feminista. Publica una segona part de Casats i si la primera part la comen??a amb una encertada defensa dels drets de les dones, la segona part es converteix en un pamflet antifeminista. Tamb?? est?? vivint una tempestuosa relaci?? amb Siri d'amor i odi en qu?? l'acusa de trair-lo i ser-li infidel. Siri dubta de la salut mental del seu marit i aquest l'acusa de fer-lo passar per boig per a encobrir una relaci?? l??sbica (a Autodefensa descriu en to escabr??s la seua relaci?? amb Siri fins a la ruptura). Des d'aquest moment, en els seus textos es traslluir?? un sentiment misogin. Quan la seua popularitat est?? m??s baixa escriu i publica Gents d'Hems??, escrit des de l'exili i ambientat en l'arxip??leg d'Estocolm, un dels textos m??s aplaudits pel poble suec.
L'any 1888 escriu tres dels seus drames m??s coneguts: El pare, La senyoreta J??lia i Creditors i una de les seues millors novel??les El rom??ntic campaner de Ran??. A finals de 1888 fracassa en els intents d'obrir el seu propi teatre a la manera d'Andr?? Antoine a Par??s, el Teatre Experimental de Copenhaguen (Dinamarca).
El 1891 torna a Su??cia i es divorcia de Siri. Despr??s d'una breu estada a Su??cia inicia un nou exili voluntari, aquesta vegada a Berl??n on viu en la boh??mia un per??ode improductiu de diversos anys. Coneix la periodista austr??aca Frida Uhl amb la que es casar?? l'any 1893 per a viure el seu m??s breu matrimoni ja que, encara que no es divorciaran legalment fins al 1897, la parella se separar?? passat un any de la boda (La seua obra autobiogr??fica Infern comen??a en el dia que Frida Uhl l'abandona definitivament).
A finals de 1894 arriba a Par??s on viur?? la seua pitjor crisi. Ell l'anomenar?? la crisi de l'infern. Els fracassos matrimonials, la sempre present mania persecut??ria, una etapa de soledat i pen??ria econ??mica contribueixen a qu?? es refugie en la beguda, les drogues i els estimulants. Quan l'any 1896 li arriba l'??xit amb l'estrena de El pare i La senyoreta J??lia (estrenada per Antoine en el seu teatre) la seua obsessi?? ??s l'ocultisme i l'alqu??mia. En aquest temps mant?? correspond??ncia amb Nietzsche. La seua mania persecut??ria el porta a denunciar que en l'hotel on s'hostatja han intentat enverinar-lo i a emprendre una fugida d'hotel en hotel, sempre pensant que organitzacions i persones estan interessats i procuren la seua mort. Viu una etapa de misticisme que tamb?? l'acosta al catolicisme.
El 1899, ja superada la crisi, s'instal??la definitivament a Estocolm i plasma aquesta crisi en la novel??la Infern i en l'obra de teatre Cap a Damasc. ??s en els assajos d'aquesta ??ltima obra on coneix la jove actriu de 23 anys Harriet Bosse, la seua tercera esposa, amb la que viur?? una altra tempestuosa relaci?? matrimonial, aquesta vegada de sis anys.
En aquesta etapa de la seua vida desenvolupa una gran activitat creadora, sempre presidida per l'??xit. Escriu teatre, novel??la, assaig, articles period??stics,... tots els g??neres literaris. Tamb??, per fi, complix el seu desig d'obrir el seu propi teatre: Intima Teatern. D'aquesta ??poca s??n les seues obres La dansa de la mort, Els somnis i La sonata dels espectres, entre les m??s de vint que escriu en aquests ??ltims anys de la seua vida. El 1910 desencadena la seua ??ltima gran pol??mica amb la publicaci?? d'un article en qu?? ataca vehementment el rei Carles XII.
El 14 de maig de 1912 mor de c??ncer. Les classes populars es van donar cita en el seu enterrament, m??s de 50.000 persones van acompanyar la comitiva. Avui dia, Estocolm compta amb un museu dedicat a Strindberg on es recull la seua producci?? liter??ria, pict??rica i fotogr??fica.
[edita] Obra liter??ria
Strindberg compta amb una extensa producci?? en tots els g??neres literaris, per?? va aconseguir el seu reconeixement internacional fonamentalment amb les seues obres de teatre. En una primera etapa naturalista renova el teatre suec. El seu teatre naturalista de la seua primera ??poca ???Pare???, ???Deutors??? i, principalment, ???La senyoreta J??lia??? trenquen amb la tradici?? rom??ntica del teatre suec. A prop??sit dels di??legs de ???La senyoreta J??lia??? escriur?? en el seu pr??leg:
???...He trencat amb la tradici?? de presentar els personatges com a catequistes que amb preguntes est??pides provoquen la r??plica brillant. [...] Per aix?? he fet que les ments treballen d'una manera irregular, tal com ocorre en la realitat, on en una conversaci?? mai s'esgota el tema, on un cervell treballa com una roda dentada en qu?? l'altre s'engrana a l'atzar. Per aix?? el di??leg camina sense rumb. He prove??t les primeres escenes d'abundant material que en el desenvolupament s'elabora, es treballa, es repeteix, s'amplia, de manera similar al tema d'una composici?? musical.???
En aquests tres drames estan presents els temes que caracteritzen la seua obra: el que ell anomenava la "lluita de cervells???, on la viol??ncia condueix al ???crim psicol??gic???; la lluita de sexes; la lluita entre all?? antic i all?? nou i la seua misog??nia.
La viol??ncia en les seues obres ??s de tipus psicol??gic. Dues ments enfrontades, una disposada a destruir a l'altra, disposada a perpetrar un crim de qu?? mai podran culpar-lo. I si en Creditors ??s la ment m??s forta la que acaba amb la m??s d??bil, no sempre t?? per qu?? ser aix??; en El pare ??s la m??s d??bil, "el minuter de cuina??? de l'esposa el que destrueix ???el cron??metre???, la ment superior del marit. A???? ??s aix?? perqu?? ella, amb la seua debilitat actua amb males arts i enganys. Ell mateix, a prop??sit del seu primer matrimoni, se sent un cervell superior, en certa manera, destru??t per l'inferior cervell de Siri ajudada per ???el culte a la dona, reducte superstici??s dels lliurepensadors??? (Autodefensa).
La guerra de sexes i els atacs a la instituci?? del matrimoni, tema recurrent en la seua obra, est?? igualment influenciada per les seues desastroses experi??ncies matrimonials. Tamb?? en Autodefensa podem llegir: ???Encara que un marit visquera m??s de cent anys mai podria saber res de la veritable exist??ncia de la seua dona. Podr?? con??ixer el m??n, l'univers, per?? mai a aqueixa persona que conviu amb ell.???
La senyoreta J??lia toca un altre dels grans temes de Strindberg: les tensions entre all?? antic i la novetat. Una cultura i una societat caduca, les classes altes, enfront dels intents de renovaci?? de les classes populars que, fins i tot amb les seues contradiccions, abandonen els seus vells papers de submissi??.
L'any 1888 escriu diverses obres en un acte destinades al seu projecte de Teatre Experimental, teatre que va intentar obrir a Copenhaguen. Una d'elles La m??s forta ??s considerat com un dels millors mon??legs de la hist??ria del teatre (encara que en realitat s??n dos personatges, dos dones, una no t?? paper).
En una segona ??poca Strindberg s'endinsa en el simbolisme i en l'expressionisme, abandona les unitats cl??ssiques del realisme (acci??, temps i espai) i escriu un teatre m??s complex, antecedent de les tend??ncies i avantguardes que dominaran el teatre del segle XX. D'aquesta ??poca s??n les seues obres: La dansa de la mort, Un somni i La sonata dels espectres.
L'obra de Strindberg ??s la combinaci?? de la seua crispaci?? interior i un m??n exterior tamb?? convuls pels canvis que en ell s'estan produint. En la seua narrativa podem trobar des de La cambra vermella, una exacerbada cr??tica a les institucions de la seua ??poca, a ???L'infern???, una dram??tica descripci?? de la profunda crisi que va travessar.
[edita] Obres principals
[edita] Narrativa
- 1879 R??da rummet - (La cambra vermella)
- 1884 Giftas - (Caseu-vos) Narracions escollides
- 1887 Hems??borna - (La gent de Hems??)
- 1897 Inferno - (L'infern)
- 1903 Ensam - (Solitari) Mem??ries
- 1907 - 1912 Bl?? B??cker - (Llibres blaus) Mem??ries
[edita] Teatre
- 1872 M??ster Olof - (Mestre Olof)
- 1887 F??dren - (El pare)
- 1888 Fr??ken Julie - (La senyoreta J??lia)
- 1898 Till Damaskus - (Cap a Damasc)
- 1902 Ett dr??mspel - (Un somni)
[edita] Enlla??os externs
