[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Plaça Reial - Viquipèdia

Plaça Reial

De Viquipèdia

Plaça Reial
Plaça Reial
Plaça Reial
Plaça Reial

Taula de continguts

[edita] Nom actual i nom original

Nom original: En un principi, abans de ser construïda, s’havia pensat dir plaça dels herois Espanyols, però passat uns anys en el que es van pensar diferents opcions de construcció i a causa de l’absolutisme portat per Ferran VII, van manar eliminar tots aquells noms de carrers i places que tenien relació amb el liberalisme.

Nom actual: Plaça reial. Es va anomenar així perquè es va voler dedicar a Ferrant VII, el que havia estat rei durant el temps de construcció, i també per donar-li més importància a la monarquia.

[edita] Any de construcció

Les idees per reconvertir l'antic convent de Santa Madrona, dels caputxins, van començar a sorgir al 1822 i es va començar el seu desmantellament per convertir l'espai en galeries i un teatre després de la crema de convents de 1835, però es va tornar a cedir als caputxins, fins que es va decidir fer la plaça al 1848. Va ser dissenyada i construïda per l’arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó.

[edita] Funció original i funció actual

És una de les places més distingides de Barcelona. Es troba baixant la Rambla a mà esquerra i és la única plaça porticada de la ciutat, cosa que li dóna caràcter i la converteix en excepcional. Limita amb la Rambla de les Flors, el carrer Ferran, el carrer Colom i el carrer Escudellers. També topa amb el primer passatge cobert que es va fer a Barcelona, el de Bacardí, no gaire ben conservat.

Funció original: Antigament estava ocupat per un solar d’un antic convent anomenat “convent dels caputxins”. Aquest va ser destruït l’any 1835. Des dels seus primers temps, a mitjans del segle XIX, els barcelonins i els visitants s’han dirigit a La Plaça per gaudir del seu cel i dels seus establiments. En un principi tota la gent que hi vivia al voltant eren de classe benestant, fins que es va començar a popularitzar i va perdre el seu encant.

Funció actual: La plaça és actualment un punt de reunió d’un públic molt heterogeni, perquè és un lloc per estar assegut i prendre unes copes a l’aire lliure a les terrasses sota les arcades que la caracteritzen. De nit, també és bastant freqüent trobar gent ja que als seus voltants hi ha bars, llocs per ballar i escoltar musica, com per exemple “La Pipa”. És una de las places amb més vida i ambient tant diürn com nocturn. A més els caps de setmana a la plaça es pot veure les reunions de col·leccionistes de monedes i segells.

També es un lloc molt utilitzat per a celebrar esdeveniments de la capital catalana, com per exemple: durant les festes de la Mercè va ser el lloc escollit per fer els balls típics de la Festa Major.


[edita] Relació amb aspectes estudiats del s.XVIII al XIX

El poble espanyol després de la guerra del Francès, es va debatre entre l'absolutisme i el liberalisme. L'any 1814 Ferran VII es va anomenar rei, implantant l’absolutisme a l’estat Espanyol. Per això va voler eliminar qualsevol ideal amb el liberalisme i un dels fets va ser canviar els noms d’alguns dels carrers i places que tenien alguna relació amb personatges que havien col·laborat amb els liberals.

[edita] Altres aspectes a destacar

Agermanada de la Plaça Garibaldí (Mèxic D.F.)
Agermanada de la Plaça Garibaldí (Mèxic D.F.)

A la plaça existeix una font central de ferro anomenada “Tres Gràcies” i els seus dos fanals amb forma d’arbre són obra d’Antoni Gaudí. Al seu voltant es poden contemplar la decoració amb palmeres reials i els edificis que l’envolten són uniformes, porticats, decorats amb motiu de terra cuita hel·lenitzants, bustos de navegants i d’exploradors americans i escuts aguantats per infants indis. La plaça va ser renovada totalment l’any 1982.

També cal destacar que l’any 1988 va ser considerada agermanada de la Plaça Garibaldí (Mèxic D.F.) i és per això que del 10 al 16 de setembre d’aquest any s’ha celebrat la setmana de Mèxic a Barcelona, i com no, a la Plaça Reial.

[edita] Literatura

  • Bonet, Llorenç / Casas, Roger: Guía de Arquitectura de Barcelona, Barcelona 2004, p. 60ss. ISBN 8-49624-164-5
  • Estanislau Roca i Blanch, Estanislau Roca, Dani Mòdol i Deltell: El Projecte de L'espai Viari, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona 2004, p. 34s., ISBN 8-48301-747-4

[edita] Enllaços externs

Coordenades: 41° 22′ 48.451″ N 2° 10′ 31.055″ E