Francesc de Paula Villar i Lozano

De Viquipèdia

Francesc de Paula del Villar i Lozano (Murcia, 1828 - Barcelona, 1901) va ser un arquitecte espanyol.

Va estudiar i va obtenir el títol d'arquitecte a Madrid, per l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, l'any 1852. A l'any següent va guanyar per oposició la càtedra d'Arquitectura Legal de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona a la seva secció d'Ensenyament de Mestres d'Obres, i va ser elegit membre numerari de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1854 va projectar una sèrie d'hospitals d'urgència per a atendre als malalts de l'epidèmia de còlera. Va ser bibliotecari de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, corresponent de la de San Fernando, numerari de la Real de Ciències i Arts de Barcelona, vocal de la Comissió Provincial de Monuments, president de l'Associació d'Arquitectes i director de l'Escola Superior d'Arquitectura.

Com arquitecte diocesà, càrrec que va ocupar entre 1874 i 1892 i en que el va succeir el seu fill Francesc de Paula del Villar i Carmona, va restaurar l'església de Santa Maria del Pi, Basílica de Santa Maria de Vilafranca i la Casa de Misericòrdia; així mateix va ser autor de nombroses esglésies parroquials i va projectar l'absis del Monestir de Montserrat, contant com delineant amb Antoni Gaudí. L'any 1877 va rebre l'encàrrec per part de l'Associació de Devots de Sant Josep de construir el temple de la Sagrada Família. Villar va concebre un projecte neogòtic, del que no obstant això només es va construir la cripta. Va abandonar el projecte el 1883 per desacords amb Joan Martorell, arquitecte assessor de Josep Maria Bocabella, president de l'Associació de Devots de Sant Josep i promotor del projecte. Ofert l'encàrrec a Martorell, va refusar la seva realització, recomanant en canvi Antoni Gaudí, qui es va fer càrrec del projecte i el va convertir en la seva obra magna.