Josep Torras i Bages
De Viquip??dia
Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Pened??s, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesi??stic i bisbe catal??, m??xim representant al seu temps del nacionalisme catal?? conservador i cat??lic.
Va fer els primers estudis a Vilafranca i el 1859 pass?? a Barcelona, on obtingu?? el grau de batxiller en arts amb el treball ???Dios y el alma humana???. Estudi?? la carrera de dret a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del vilafranqu?? Manuel Mil?? i Fontanals, alhora que rebia lli??ons de filosofia de Francesc Xavier Llorens i Barba, de grec d'Antoni Bergnes de las Casas, i de ret??rica de Josep Coll i Veh??. L'any 1868 i durant els fets de l'anomenada ???Revoluci?? de Setembre??? fug?? a Fran??a amb la seva fam??lia. Retorn?? a Barcelona l'any seg??ent per a llicenciar-se i immediatament doctorar-se en dret civil i can??nic amb la tesi El matrimonio cristiano.
Tamb?? aquell 1869 ingress?? al Seminari Conciliar de Barcelona i l'any seg??ent pass?? al de Vic, on aprofund?? en la filosofia tomista de la m?? del canonge Andreu Duran. El 1873 hagu?? de tornar a fugir, aquest cop al Conflent, com a conseq????ncia dels avalots de la Primera Rep??blica. Durant aquest breu exili tingu?? l'oportunitat de viatjar a Roma amb el seu amic el canonge Jaume Collell, i all?? foren rebuts personalment pel papa beat Pius IX. El 1876 es llicenci?? en teologia al Seminari Conciliar de Val??ncia i l'any seg??ent fou successivament ordenat diaca, a Vic, i sacerdot, a Girona.
Es trasllad?? a Barcelona i hi exerc?? una intensa labor tant pastoral com intel??lectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, fou consiliari del Cercle Art??stic de Sant Lluc i de la Uni?? Catalanista i fund?? la Lliga Espiritual de la Mare de D??u de Montserrat. An?? bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d???esdevenir el m??xim exponent d???aquest corrent. L'any 1882 l'elegiren president de la comissi?? encarregada de redactar les Bases de Manresa. Fou elegit membre numerari de la Reial Acad??mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1896) i de la Reial Acad??mia de Bones Lletres de Barcelona (1898).
Public?? una gran quantitat de llibres i opuscles en catal?? i encoratj?? altres clergues perqu?? tamb?? ho fessin. En espanyol public?? El clero en la vida social moderna (1888), obra que tingu?? una gran difusi?? a tota la pen??nsula i que el mostr?? com a capdavanter del moviment per a l???adaptaci?? de l???Esgl??sia a les noves realitats pol??tiques i socials enfront de l???integrisme imperant. El 1892 public?? la seva obra cabdal La tradici?? catalana, llibre de cap??alera de diverses generacions del catalanisme moderat d???arrel cristiana. El presumpte lema d???aquest llibre, Catalunya ser?? cristiana o no ser??, fou immediatament assumit per la milit??ncia catalanista conservadora i anys despr??s fou gravat a la fa??ana del monestir de Montserrat.
El 8 d'octubre de 1899 i a inst??ncies de Manuel Duran i Bas, aleshores ministre de Gr??cia i Just??cia, fou consagrat bisbe de Vic per trasllat el seu antecessor, Josep Morgades i Gili, al bisbat de Barcelona. Amb aquestes maniobres hom aconsegu?? que per primera vegada totes les seus episcopals catalanes estiguessin en mans de gent fidel al pa??s. El 1906 Torras i Bages refus?? la promoci?? a arquebisbe de Burgos pel fet que aix?? comportava el seu allunyament de la terra.
L'any 1931 fou incoada la seva causa de beatificaci?? que fins ara no ha prosperat.
Les seves Obres completes han estat sovint reeditades, per b?? que la seva correspond??ncia, cabdal per a la hist??ria del catalanisme pol??tic, continua in??dita.
