Cercle Artístic de Sant Lluc
De Viquipèdia
Cercle Artístic de Sant Lluc és una associació artística fundada a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages, com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol. Es caracteritzaven per la seva moral rígidament catòlica (que fins i tot prohibia el nu artístic), pel culte a les virtuts familiars i pel desig d'entroncar amb la humilitat dels gremis medievals.
El seu president era Lluís Serrahima, i entre els seus membres hi podem comptar Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells i Vieta, Joaquim Renart i Garcia, Ramon Sunyer i Clarà, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan, Feliu Elias, Darius Vilàs, Francesc d'Assís Galí, Eugeni d'Ors i altres artistes aconfessionals que assistien a les seves aules de dibuix. Hom considera que van marcar moltes de les característiques del noucentisme.
Després de la guerra civil espanyola es reorganitzà i protegí les activitats de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i va emparar les primeres actuacions dels Setze Jutges i d'Els Joglars, i fundà el Premi de Dibuix Joan Miró. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.
