Lluís Bonet i Garí
De Viquipèdia
Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte català, pare del compositor Narcís Bonet i Armengol i de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1918, es va formar al costat de Josep Puig i Cadafalch i fou deixeble d'Antoni Gaudí, l'estil del qual seguí en la capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona (1929).
Col·laborà en l'Obra de la Masia Catalana fins l'esclat de la guerra civil espanyola. Després de la guerra fou un dels arquitectes (juntament amb Domènec Sugrañes i Gras, Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal) que continuaren les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme, com es veu al disseny de l'Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona (1949). Lluís Maria Pascual i Roca fou un dels seus deixebles.
Fou protector de la cultura catalana després del la guerra, i del 1941 al 1959 va mantenir a casa seva les sessions de l'Institut d'Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d'altres. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi
[edita] Obres
- Les masies del Maresme (1983)
