Jordi Bonet i Armengol

De Viquipèdia

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona 1925) és un arquitecte i dirigent de l'escoltisme català, fill del també arquitecte Lluís Bonet i Garí. El 1949 es llicencià en arquitectura per la Universitat de Barcelona, i començà a treballar actualitzant les teories arquitectòniques del que considerava el seu mestre, Antoni Gaudí en algunes obres seves com l'església de Vinyoles d'Orís, a Osona (1955); a l'església de Sant Medir, Barcelona (1960); i l'església de la Fortesa, a l'Anoia (1962). Posteriorment realitzà l'edifici Aiscondel i l'escola Sant Gregori, a Barcelona, i l'auditori Pau Casals, al Vendrell el 1981. El 1962 fou membre de l'equip La Cantonada i d'Ars Sacra.

Alhora, es va formar en l'escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle. El 1957 fou el primer president de la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Barcelona i del 1977 al 1981 secretari general de la Conferència Internacional de l'Escoltisme Catòlic. El 1981 fou nomenat comanador de l'orde de Sant Gregori el Magne i el 1985 consultor del Consell Pontifical per als laics.

Del 1981 al 1984 també ha estat Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Des del 1987 forma part de l'equip que dirigeix les obres de la Sagrada Família i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1998 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Es casà amb Mariona Agustí i Badia (1952), filla de Conxita Badia, i tingueren 6 fills: Mercè, Montserrat, Jordi, Mariona, Lluís i Núria.