Patum de Berga
De Viquipèdia
La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n'és característica la presència de foc i pirotècnia. El seu nom prové del so que produeix el Tabal, un gran timbal característic de la festa.
L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional El 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la Unesco[1]. Aquest esdeveniment i la gran quantitat de publicacions, moltes d'elles fetes per un historiador berguedà, Albert Rumbo, que ha publicat més de quatre-cents articles sobre cultura popular i sis llibres sobre la temàtica, han fet que la Patum sigui coneguda arreu del món.
Taula de continguts |
[edita] Història
La Patum era, a finals del segle XIV, una festa de caràcter religiós i popular, documentada des de l'any 1525. Llavors s'anomenava Bulla. Probablement fou el resultat de la sacralització de festes ancestrals.
Tots els anys, per a les festes de Corpus Christi, a Berga se celebra La Patum. El dimecres anterior al dijous de Corpus, al migdia, el tabal i els gegants recorren totes els carrers de la ciutat anunciant el començament de les festes, que es porten a terme des del dijous de Corpus fins al diumenge següent.
La majoria d'actes consisteix en uns drames mímics que representen les lluites dels cristians contra els musulmans, de l'arcàngel Sant Miquel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables, les burles contra Abul-Afer o Bullafer[2], cabdill àrab que va envair aquest país. En canvi l'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei.
L'endemà de Corpus, es realitza una Patum infantil, per a implicar en la festa a tots els berguedans des de nens en la seva tradició més preuada. És una còpia exacta de la festa dels adults feta a la seva escala.
[edita] Les comparses
Les comparses que trobem a la Patum són:
- El Tabal
- Turcs i Cavallets
- Les Maces
- Les Guites
- L'Àliga
- Els Nans Vells
- Els Gegants
- Els Nans Nous
- Els Plens
- El Tirabol
Anotacions:
- Les maces i els plens formaven part de la mateixa comparsa, ara tenen actuacions diferents.
- El Tirabol no és una comparsa, és una actuació en què participen les comparses del Tabal, Guites i Gegants
[edita] Durada
La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i comença sempre en dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge. Els principals actes de cada dia son:
- Dimecres: passacarrers al migdia i passacarrers al vespre
- Dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre
- Divendres: Patum infantil de lluïment al migdia i Patum infantil completa al vespre
- Dissabte: passacarrers al vespre
- Diumenge: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre
[edita] El sentiment patumaire
Per als patumaires, la festa és única i incomparable (aquesta va ser una raó per ser declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la Unesco). Cap Patumaire accepta comparar el passacarrers amb un correfoc (tot i les similituds que pugui tenir), ni tampoc un salt de gegants amb qualsevol trobada gegantera. Per als berguedans la Patum és un sentiment cultural propi, viuen la festa com una expressió cultural que han rebut "de pares a fills", també un forani pot aprendre a ser Patumaire, de fet només cal viure-la, la resta s'esdevé sola com per art de magia, per això, és evident el sentiment de propietat que tots els Patumaires tenen respecte la festa.
[edita] Indumentària patumaire
- Roba vella
- Un bon calçat
- Un mocador
- Un barret
I moltes ganes de saltar i passar-s'ho bé tot respectant la festa.
[edita] Beguda típica
La barreja és la beguda típica de la festa, és un dolç empalagós a base d'anís i moscatell que puja de seguida al cap.
[edita] Actes relacionats
Cal remarcar que el conjunt de la festa inclou actes, molts d'ells no oficials, que en major o menor mesura han col·laborat a donar a conèixer la festa entre els propis berguedans i foranis. A tall d'exemple cal destacar els següents:
- El Cap d'Any Patumaire
- Els Quatre Fuets
- El concert de la Patum
- La patum dels pobres (també anomenada Patum dels borratxos)
[edita] Els Quatre Fuets
Els quatre fuets és un simple salt de maces que es realitza el diumenge anterior a la setmana de corpus al vespre. Aquest acte, d'origen inexacte, era antigament una prova dels fuets que s'utilitzarien a la Patum, de manera que hom podia valorar si "petaven bé", ja que antigament els fuets eren elaborats a mà per artesans i, lògicament, podien tenir variacions respecte d'altres fuets d'altres anys o d'altres elaboradors. Avui en dia, els fuets són fabricats de forma mecànica i el resultat sol ser òptim. No obstant això, s'ha conservat aquest acte ja que representa una trobada prèvia per als patumaires.
[edita] Vegeu també
[edita] Notes
- ↑ En una comissió formada per 16 personalitats i presidit per la princesa jordana Basma Bint Talal.
- ↑ d'aquí l'antic nom de La Patum: bulla
[edita] Enllaços externs
- Web oficial de La Patum
- La Patum vista des de l'Ajuntament
- La Patum des de Berguedà.com
- La Patum infantil
- [1]
[edita] Bibliografia
- RUMBO I SOLER, Albert-Patum-2001 Berga- Amalgama edicions ISBN 84-89988-39-0
- FARRAS, Jaume, La Patum de Berga-Barcelona 1992
- NOGUERA I CANAL, Jaume. La Patum de Berga. Barcelona 1992.
- FELIPÓ, Ramon. Bibliografia i discografía de la Patum, L'EROL, suplement 2, Berga, 2003
- FELIPÓ, Ramon. La Patum, el Corpus Christi de Berga, Tarragona, 2005
- FELIPÓ, Ramon. Antigues imatges de La Patum, Barcelona, 2006
- NOYES, Dorothy, Fire in the plaça: catalan festival after Franco, Filadelfia, 2003.
- AMADES I GELATS, Joan-La Patum de Berga -1932 Barcelona- Junta de Museus. Butlletí dels Museus d' Art.
