[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Calafell - Viquipèdia

Calafell

De Viquipèdia

Calafell
Escut de Calafell
(En detall)
Localització

Localització del Baix Penedès a Catalunya Localització de Calafell respecte del Baix Penedès


Municipi del Baix Penedès
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Penedès
Gentilici Calafellenc, calafellenc
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 m
Població (2005)
  • Densitat
18.905 hab.
927,63 hab/km²
Coordenades 41° 12′ 8″ N 1° 34′ 12″ ECoordenades: 41° 12′ 8″ N 1° 34′ 12″ E
Sistema polític
Entitats de població

5

Calafell és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523

Taula de continguts

[edita] Historia

Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Una cova prehistòrica, la Balma de la Graiera, va acollir una petita comunitat humana que caçava i pescava al torrent de la Cobertera.

Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important és la Ciutadella Ibèrica, una fortalesa del segle VI abans de Crist, que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers. La Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del Vilarenc.

Tal com avui el coneixem, Calafell s'origina a l'Edat Mitjana, al turó on s'aixeca el Castell. La fortalesa apareix documentada per primer cop al segle XI. El primitiu nucli habitat es va expandir sota el turó fins a formar l'actual nucli del Poble. A finals del segle XVIII, de la seva banda, van començar a assentar-se vora mar alguns perscadors, tot donant origen al nucli de la Platja. La pesca va ser-hi substituïda pel turisme arran del "boom" dels anys seixanta del segle XX.

L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell. A l'enorme finca coneguda com Quinta de Sant Miquel de Segur es va començar a bastir una gran urbanització de vacances. La creació d'una estació de tren va donar l'empenta a aquest projecte, en una època en què no tothom tenia cotxe. Mig segle i escaig després, Segur de Calafell té un perfil molt més residencial, en haver-s'hi arrelat molts propietaris de segones residències i en haver absorbit bona part del creixement demogràfic experimentat pel municipi en els darrers anys.

En l'actualitat, Segur de Calafell és el nucli més poblat dels tres, amb aproximadament el 50% de la població total del municipi.

La demanda de segones residències, primer, i el fort augment de població, després, no han fet créixer únicament aquests tres nuclis, sinó que han fet aparèixer una trentena d'urbanitzacions escampades per tot el terme municipal.


[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
17 22 21 138 523 883 1.016 1.169 1.257
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.594 1.601 1.818 1.915 1.932 2.170 3.359 4.646 7.396
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
7.499 9.004 9.772 10.576 12.219 14.637 17.277 20.521 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] El poble i la població

Calafell, amb un terme municipal de 20 Km2, forma part de la comarca del Baix Penedès, la qual pertany a la província de Tarragona. Tot i formar part de Tarragona, la comarca es frontera amb la província de Barcelona.

El municipi de Calafell es divideix, actualment, en tres nuclis i 28 urbanitzacions. Aquesta divisió territorial ha evolucionat amb el temps, però s’ha convertit en un cleavage molt important en la política del municipi. Abans que Segur de Calafell nasqués com la urbanització més gran d’Europa (actualment ja desbancada), el municipi de Calafell es dividia entre: poble i platja. La gent del poble eren anomenats terrosos i els de la platja pops; però al voltant dels anys quaranta aparegué el tercer nucli: Segur de Calafell. A mesura que aquest creixia, els pseudònims desapareixeren i la divisió s’ha convertit entre: gent de Segur, gent del poble o gent de la platja. A més, en els darrers anys la proliferació d’urbanitzacions i els seves reclamacions de millores en quan infrastructures han convertit les urbanitzacions en el, que podríem anomenar, quart nucli.

La població de Calafell, l’any 2006, era de 20.521 segons estadístiques de l’Idescat. En la franja d’edat d’entre 15 i 64 anys, és on es concentra més població, el 72’2 %

[edita] Economia

El principal motor econòmic de Calafell és el turisme, la temporada estival s’allarga des de Setmana Santa fins a principis d’octubre. A més, les urbanitzacions i Segur de Calafell són els nuclis on es troben la majoria de segones residència, en canvi, els hotels es troben al nucli de la Platja. Abans de les eleccions d’enguany, Calafell va adquirir la marca de Turisme Familiar i per això el 25 d’abril va presentar la nova imatge corporativa del Patronat de Turisme. El fet de ser un destinació de Turisme Familiar proporciona a Calafell un turisme menys estacional, reforçant així el turisme com a principal motor econòmic. A més, a Calafell s’ha posat en marxa la construcció d’un Parc Empresarial i s’ha acabat la remodelació del Port de Segur de Calafell, on a part de la vessant turística també s’intenta retornar la flota arraconada a Vilanova i la Geltrú i recuperar l’activitat comercial al voltant de la pesca.

[edita] Infraestructures

Si tenim en compte la divisió en nuclis, no es d’estranyar que les diferents infrastructures municipals estiguin distribuïdes segons la divisió territorial. Així mateix Calafell gaudeix d’un CAP (Centre d’Atenció Primària) des de 1996 i el 2003 la Cosultoria Muncipal de Segur de Calafell es va ampliar per tal de convertir-se en el CAP de Segur. Pel que fa les infrastructures educatives, l’any 2005 es van edificar dues Escoles-Bressol, una al Poble i l’altre a Segur. A Calafell només hi ha un institut, situat entre la platja i el poble, però en canvi hi ha quatre escoles d’educació primària, una a cada nucli. Referent a les infrastructures esportives, Calafell gaudeix de dos pavellons polisportius, una Calafell (entre el poble i la platja) i l’altre a Segur de Calafell. A la zona del poble hi ha una pista polisportiva que va ser renovada l’any 2000. La tradició social marca la gent del poble a dedicar-se més a l’hoquei patins i la gent de la platja al futbol. Així doncs, des del 1980 Calafell té dos Camps de futbol, un entre la platja i el poble i l’altre a Segur de Calafell.

[edita] Festes

Calafell celebra les festes autonòmiques i que dicta l’Estat Espanyol, però a més té tres festes locals: La Candalera (Festa major petita del Calafell), Sant Pere (Festa Major de la platja de Calafell), Santa Carme (Festa Major del poble de Calafell) i Sant Miquel (Festa Major de Segur de Calafell). A més de les festes institucionals a Calafell té lloc un cop a l’any un Mercat Medieval (a principis de setembre), un Mercat de Mar (a finals de maig), una trobada internacional de Harley’s, Cantada d’havaneres (a principis d’agost), el cicle de concerts Un bany de música, l’arrossejat popular, la sardinada i butifarrada popular i el Carnaval Xurigué, entre d’altres.

[edita] Comunicació

Calafell es troba a la confluència de tres autopistes, la C-32, l’AP-2 i l’AP-7 i connectada per dues vies principals com són la N-340 i la C-31. Aquestes facilitats fan que hi hagi autobusos des de i cap a Barcelona i Tarragona, els quals passen pels municipis més importants en el seu recorregut. A més, als estius també s’obre una línia amb Saragossa. La companyia operadora és Hife i Mon-Bus. Referent al transport ferroviària, Calafell forma part de rodalies RENFE i connecta amb Barcelona a través de la L2.



[edita] Enllaços externs


editar Municipis del Baix Penedès

Albinyana | l'Arboç | Banyeres del Penedès | Bellvei | la Bisbal del Penedès | Bonastre | Calafell | Cunit | Llorenç del Penedès | Masllorenç | el Montmell | Sant Jaume dels Domenys | Santa Oliva | el Vendrell