El Pinell de Brai

De Viquipèdia

El Pinell de Brai és un municipi de la comarca de la Terra Alta.

Taula de continguts 1 Demografia 2 Geografia 3 Nucli urbà 4 Història 5 Economia 6 Personatges 7 Llocs de interès 8 Paratges d’interès 9 Festes locals 10 Enllaços externs

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 62 82 83 219 - 1.293 1.523 1.646 1.891

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 2.007 1.931 1.861 1.474 1.518 1.388 1.307 1.265 1.206

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.166 1.159 1.125 1.081 1.074 1.077 1.083 1.112 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Geografia

El terme municipal té una forma rectangular amb base paral·lela a la direcció del riu Ebre. Forma una submeseta prèvia a la resta de la comarca de la Terra Alta. El costat sud-est el tanquen les serres de Vallplana i la Talaia; aquestes serres drenen directament a l’Ebre. El costat nord-oest està conformat per les serres de Pàndols i Cavalls. Aquestes dues serres separen el terme de la resta de la comarca. Paral·lel al costat sud-oest flueix el riu Canaletes creuant la serra de Pàndols, la vall dels Prats i la serra de Vallplana. El costat nord-est queda obert i limita amb el terme municipal de Miravet (comarca de la Ribera d’Ebre).

[edita] Nucli urbà

El nucli originari es troba ubicat en un cim rocallós i formava part de l’antic castell del Pinell, del qual es troben vestigis en algunes cases. Posteriorment, i sense que es pugui precisar cap datació, es va efectuar una ampliació en què s’inclou l’actual església parroquial. Actualment les edificacions noves es construeixen en direcció nord.

[edita] Història

La primera referència al lloc del Pinell es remunta a l’acta de donació de Ramon Berenguer IV a l' orde dels Templers, on es nomena el castell dl Pinell, dita acta està datada en 1150.

Posteriorment, es concedeixen sengles cartes de població els anys 1198 i 207. Les característiques lingüístiques dels habitants del Pinell i altres pobles de la comarca de la Terra Alta són molt semblants a la parla de les comarques centrals de Lleida i això fa pensar que les repoblacions foren efectuades, majoritàriament per habitants d’aquelles terres.

Per trobar una altra fita històrica hem de saltar en el temps fins la Guerra de Successió espanyola. La vil·la del Pinell es va alinear amb la causa Borbònica, en contra de l’opció majoritària de tota Catalunya. En reconeixement, el rei Carlos III va estendre el títol de “Fidelísima Villa”.

En el passat segle, la Guerra Civil va tenir el darrer episodi bèlic a la batalla de l’Ebre. Com en molts pobles d’Espanya, cal lamentar moltes víctimes per motius polítics, de soldats que lluitaren en ambdós bàndols i malalties derivades de les condicions de vida. Les serres de Pàndols i Cavalls varen marcar la línia del front, i quan les forces franquistes varen rompre les defenses de Cavalls es va desmoronar l’exercit republicà. El nucli urbà del Pinell va ser castigat pel foc artiller i de l’aviació franquista, resultat de la qual cosa varen quedar destruïdes 72 cases el poble.

[edita] Economia

Fins principis del segle XX l’economia estava basada en el cultiu de l’olivera, l’ametller i els cereals. Posteriorment es varen realitzar extenses plantacions de vinya. Paral·lelament es va començar l’explotació de mines d’argila a la depressió del riu Canaletes. Aquestes mines es van esgotar gradualment però han continuat fins l’actualitat les bóviles de maons i materials refractaris. Fins la dècada dels 70 les dones ajudaven en les tasques agrícoles i, algunes d’elles, es dedicaven a l’artesania de treballs de palma, com sàrries i cabassos. Al voltant d’aquests anys es va produir una important emigració estacional a la Costa Brava i Costa Daurada en el sector hoteler. A la dècada dels 80 es varen obrir tallers de confecció de roba, conseqüència de la deslocalització de les fàbriques tèxtils dels voltants de Barcelona. Actualment hi ha molt veïns que es desplacen diàriament a treballar a les localitats dels voltants (Tortosa, Móra, Gandesa...)

[edita] Personatges

• Arnal Llop, David. Monjo teòleg i erudit que es va nomenar Pare Llorenç.
• Martínez Montagut, Daniel. Estudiós de la història del Pinell.
• Serres Llop, Francisco. Artesà picapedrer que realitzà, d’entre altres obres, la pila baptismal de l’Església.

[edita] Llocs de interès

• Celler cooperatiu de Pinell de Brai. Insigne obra modernista de César Martinell i Brunet. Amb fris de Xavier Nogués.
• Escalinata iy façana de l’Església Parroquial de Sant Llorenç.
• Casa pairal a la plaça de l’Església, amb un porxo al carrer de la Font.
• Altres dos perxes: el del Llop i el de Vallés
• Mirador al barranc del Pinell, des de les “cases penjades”. La vista millor és la inversa: el penya-segat en el qual es fonamentes les “cases penjades” vist des de la carretera que ve de Tortosa-Gandesa.

[edita] Paratges d’interès

• Monòlit commemoratiu de la Batalla de l’Ebre. Situat a la cota 705 de Pàndols amb un mirador amb vista panoràmica des de la serra dl Montsant fins la comarca aragonesa del Matarranya passant per la Ribera d’Ebre i pel Baix Ebre. S’hi accedeix des de la carretera Pinell-Gandesa per un desviament a 2 kms de Gandesa.
• Ermita de Santa Maria Magdalena, molt a prop de l’anterior paratge.
• Via Verda sobre l’antiga via del ferrocarril de la Val de Zafan que corre paral·lela al riu Canaletes.
• Casa del Broi, a 4 kms per camí veïnal.
• Talaia, en runes. L’accés requereix algú que conegui la seva ubicació..

[edita] Festes locals

• Sant Llorenç, festes majors. El 10 d’agost.
• Sant Antoni Abat. Es sol celebrar el dissabte més proper al 18 de gener.
• Romeria a l’ermita de S. Mª Magdalena. Segon dissabte després de Setmana Santa.
• Durant el mes de juliol se sol celebrar S. Cristòfol, Sª Àgata i els “quintos” en dissabtes que es determinen prèviament.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Associació Cultural Pi del Broi

editar	Municipis de la Terra Alta
Arnes | Batea | Bot | Caseres | Corbera d'Ebre | la Fatarella | Gandesa | Horta de Sant Joan | el Pinell de Brai | la Pobla de Massaluca | Prat de Comte | Vilalba dels Arcs

Aquest article sobre la Terra Alta és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.