L'Estany
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Bages | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
||
| Gentilici | Estanyenc, estanyenca | ||
| Superfície | 10,25 km² | ||
| Altitud | 870 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
379 hab. 36,98 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 52′ 9″ N 2° 6′ 43″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
2 |
||
L'Estany és un municipi de la comarca del Bages, pertanyent a la comarca natural del Moianès.
| Entitat de població | Habitants (2005) |
|---|---|
| Estany, l' | 370 |
| Raval del Prat, el | 23 |
| Font: Municat | |
[edita] Història
La història del municipi va associada al monestir de Santa Maria de l'Estany. La primera referència de l'existència de l'Estany és a un document de l'any 927. El 990 el noble Sendred de Gurb dóna l'església de l'Estany a la seu de Vic però és el 1080 quan s'hi fundà la congregació de clergues o canonges de Sant Agustí. El 3 de novembre de 1133 consagra l'església l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer acompanyat del bisbe de Vic, Ramon Gaufred, i el de Girona, Berenguer de Dalmau. El 1264 el monestir és erigit abadia i en va ser el primer abat Ferrer de Calaf. El 1375 la comunitat constava de dotze canonges i dotze beneficiats. Com en molts llocs de Catalunya, l'Estany també fou sacsejat pel terratrèmol de Catalunya de 1448 que enderrocà les voltes de l'església i el campanar. El 1451 en feren les obres de restauració.
El 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir la Mina per tal de dessecar l'estany, ja que si era bo per a la caça, l'aigua estancada feia que els insectes escampessin el paludisme. El 1595, per ordre de Felip II, el papa Climent VIII extingeix les canòniques agustinianes a Espanya i el 1603 la comunitat torna a l'Estany amb caràcter de col·legiata. El 1775 es produeix l'extinció de la comunitat i l'església passa a ser parròquia, tot i que fins ben modernament ha conservat un caràcter especial, amb el títol d'arxiprestat.
El poble nasqué prop del monestir i, encara que la seva gent seguia de prop els afers del monestir, feia vida a part, tenint la capella de Santa Cecília pel seu servei religiós. La seva dedicació fou l'agricultura i la ramaderia fins que a principis del segle XX començaren a arribar petites indústries tèxtils.
A l'Estany van néixer Josep Tresserras i Molera i Joan Codina Puigsaulens, ambdós historiadors locals. També Felip Graugés i Camprodon (1889-1973), insigne poeta mestre en Gai Saber, i Josep Roig i Ginestós (1898-1993), notable ceramista.
El 3 de juny de 1931 el monestir és declarat Monument Nacional i el 1966 comencen les obres de restauració, que s'inauguren el 9 i el 12 d'abril de 1970.
[edita] Enllaços
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
| editar | Municipis del Bages | |
|---|---|---|
|
Aguilar de Segarra | Artés | Avinyó | Balsareny | Calders | Callús | Cardona | Castellbell i el Vilar | Castellfollit del Boix | Castellgalí | Castellnou de Bages | l'Estany | Fonollosa | Gaià | Manresa | Marganell | Moià | Monistrol de Calders | Monistrol de Montserrat | Mura | Navarcles | Navàs | el Pont de Vilomara i Rocafort | Rajadell | Sallent | Sant Feliu Sasserra | Sant Fruitós de Bages | Sant Joan de Vilatorrada | Sant Mateu de Bages | Sant Salvador de Guardiola | Sant Vicenç de Castellet | Santa Maria d'Oló | Santpedor | Súria | Talamanca |
||
