Santa Maria de l'Estany
De Viquipèdia
El monestir de Santa Maria de l'Estany situat al nucli de la població de l'Estany, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080 i el seu claustre és una de les joies del romànic Català.
L'església és austera i tota de pedra nua conservant l'estil del segle XII. De planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transsepte i acabada amb tres absis, el més gran dels quals és el central. En el lloc on es creuen la nau i el transsepte hi ha un cimbori del segle XV que fa de base del campanar.
[edita] El claustre
El claustre, ubicat a la part meridional del monestir, es va construir des de mitjan segle XII fins a finals del segle XIII o inicis del XIV. És l'element més atractiu del monestir i en destaquen les columnes dobles amb els seus magnífics i ben conservats 72 capitells esculpits amb iconografia de temàtica vegetal, animal, heràldica i d'escenes bíbliques i costums profanes. Per les diferències en estil i època, sembla que van ser esculpits per diferents tallers.
A la galeria septentrional, els capitells ensenyen escenes del Antic i Nou Testament, les figures denoten una certa rigidesa i falta de moviment. En aquestes escenes, l'artista destaca per la minuciositat dels detalls.
En el costat occidental, els capitells apareixen amb motius decoratius com fulles i palmetes estriades amb caps humans o bèsties, estant gairebé totes les escenes realitzades en alt relleu.
A la resta de les galeries es troben els capitells més tardans, decorats amb escenes de tipus profà, reflectint la societat del moment.
Així, trobem una sèrie de capitells en els quals destaca la seva talla volumètrica i les diferents temàtiques pròpies del romànic, com poden ser, els motius ornamentals fitomòrfics, zoomòrfics i antropomòrfics.
Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. Cal destacar-ne la figura de la Verge, una obra notable esculpida en un sol bloc d'alabastre.
En les antigues dependències abacials hi ha el museu on es mostra un conjunt d'objectes, alguns pertanyents al monestir i d'altres que els veïns del poble hi han aportat. En una de les sales es guarda l'arxiu amb documentació des del segle XI del monestir que són testimoni de la seva llarga història.
[edita] Bibliografia
- G.Gaillard, Les chapiteaux du cloître de Sainte-Marie de l'Estany, Gazette des Beaux-Arts, 1933
- J. Junyent, El monestir i el claustre de Santa Maria de l'Estany, Ausa num. 34, 1960, vol. I pàgs. 397-403
- Joan Ainaud de Lasarte, Les chapiteaux du cloître de Sainte-Marie de l'Estany en Catalogne, Archeologia, num. 14, 1967
- A.Pou i R. Vinyeta, L'Estany. Guía turística, Barcelona, 1974
- A. Pladevall i J. Vigué, El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, nº 6, Barcelona, 1978
- Mons. Edouard Junyent, La España Románica, Cataluña Románica /2, Ediciones Encuentro, 1980, pàgs. 183-205
- Joan Sureda i Pons, Catalunya Romanica (Enciclopèdia Catalana, volumen XI El Bages, pàgs. 206-236)
- Pere Beseran i Ramon, Revisions i propostes per a l'escultura del claustre de l'Estany, en Lambard, Estudis d'art medieval, vol. XII, 1999-2000, Amics de l'Arts Romànic, Barcelona 2000, pàgs. 65-80
- Estrella Massons i Rabassa, La iconografia del diable al claustre de Santa Maria de l'Estany, Lambard, Estudis d'art medieval, vol. XV, 2002-2003, Amics de l'Arts Romànic, Barcelona 2003, pags. 11-37
- Jaime Cobreros, Guía del Románico en España. De la A a la Z, Anaya Touring Group, 2005, pàgs. 380-383
[edita] Enllaços externs
