Josep Margarit i de Biure
De Viquipèdia
Josep de Margarit i de Biure (La Bisbal d'Empordà, 1602 - Perpinyà, 1685) fou un militar, cap de les milícies de la Generalitat i polític català.
El 1640, en esclatar la Guerra dels Segadors va encarregar-se de la defensa del Camp de Tarragona comandant els miquelets, amb els que va entrar a Valls l'abril de 1641 i més tard va derrotar l'exèrcit castellà a la batalla de Constantí el mes de maig. El juny ho tornà fer en la batalla del Catllar durant el Setge de Tarragona. Participà també en les batalles de Montmeló i la Granada, així com en la reconquesta de la Vall d'Aran el 1643.
Partidari de la unió amb França, fou anomenat governador de Catalunya per Lluís XIII (1641-1659) i, després de rebutjar les tropes castellanes a la batalla d'Hostalric, mariscal de l'exèrcit. Després de la rendició de Barcelona el 1652, va fugir a Perpinyà des d'on va intentar envair Catalunya diverses vegades entre el 1652 i el 1656. La firma del Tractat dels Pirineus (1659) el va fer abandonar definitivament els seus projectes.
[edita] Bibliografia
- Àngela Serrano, Josep Margarit, un patriota català a la revolta dels Segadors [1]
