Setge de Barcelona (1652)
De Viquipèdia
| Setge de Barcelona | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerra dels Segadors | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Arribada de les tropes de Joan d'Austria a Barcelona el 1652 amb la situació de les tropes al voltant de la ciutat | |||||||||||||||||
| Data | octubre de 1651 al 13 d'octubre de 1652 | ||||||||||||||||
| Localitat | Barcelona | ||||||||||||||||
| Resultat | victòria castellana | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Batalles de la Guerra dels Segadors (1640-1659) |
|---|
| Illa - Coll de Balaguer - Cambrils - Martorell - Montjuïc Constantí - El Catllar - Naval de Tarragona 2a Naval de Tarragona - Almenar - Montmeló - La Granada Lleida 1642 - Cotlliure - Montsó 1642 - Tortosa 1642 Barcelona 1642 - Perpinyà - Salses - Cartagena Montsó 1643 - Lleida 1644 - Tarragona 1644 - Roses Sant Llorenç de Montgai - Balaguer - Lleida 1646 Santa Cecília - Lleida 1647 - Tortosa 1648 - Vilafranca Montblanc - Tortosa 1650 - Barcelona 1652 - Girona Castellfollit - Camprodon - Ter |
[edita] Antecedents
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat per l'autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu càrrec, les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig, possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i el posaren en llibertat.
El 7 de juny de 1640 en el Corpus de Sang, grups de segadors entren a la ciutat originant un motí en el que fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt, que marca l'inici del conflicte que es converteix de seguida en una autèntica revolta social. El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. L'ocupació fou seguida d'una duríssima repressió contra el poble revoltat.
El 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana, amb l'adhesió de la burgesia urbana descontenta per la pressió fiscal, acordant una aliança politicomilitar amb el Regne de França. Catalunya es posava sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, i ja amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc (26 de gener del 1641). Poc més tard moria Pau Claris, i la difícil situació local i internacional, dugué a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobirà de Catalunya al rei Lluís XIII, fins a la seva mort el 1643. El succeí Lluís XIV, el rei sol, fins el 1652.
França aconsegueix, durant l’estiu del 1642, l’ocupació de Perpinyà i de Salses i amb això el control dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el seu objectiu immediat, el 1643 Montsó i Lleida. Per la seva part, després de dominar Tortosa, Felip IV aconseguia recuperar Tarragona i Lleida el 1644. Tortosa es mantingué sota sobirania castellana fins al 1648, en què fou conquerida pels francesos, que s’hi mantingueren fins al 1650. A partir de 1645 els francesos ocupen Roses, envaeixen l'Empordà, assetgen Girona, escometen el Vallès, i ocupen temporalment Cadaqués, Castelló d'Empúries, Solsona i Berga.
A França, però, la guerra de la Fronda del 1651, afeblia les possibilitats militars franceses a Catalunya, quan el mariscal Jean-Gaspard-Ferdinand de Marsin, amb la major part de la cavalleria francesa i molta infanteria van abandonar la defensa de Barcelona per acudir a ajuntar-se amb els partidaris de posar Enric de Borbó en el tro de França.
[edita] El setge
L'exèrcit castellà va arribar al riu Llobregat el mes d'agost i va seguir avançant fins les Corts de Sarrià continuant fins a Sant Martí de Provençals. La construcció dels forts de Marina i de Sant Felip contribuïren al bloqueig de Barcelona. Abans de l'atac definitiu, les tropes de Joan Josep d'Àustria es van dedicar a completar la línia fortificada als voltants de la ciutat, des del Besòs fins a Montjuïc, mentre que la defensa de la ciutat va ser organitzada per la Coronela de Barcelona i encapçalada pel Consell de Cent
L'entrada a Barcelona, el dia de Sant Jordi de 1652, del nou virrei francès, el mariscal de la Motte, amb uns 500 homes, travessant les forces espanyoles, va donar esperança a la resistència barcelonina. Tot i això, durant la primavera d'aquell any la situació de la ciutat es va anar fent insostenible, agreujada per l'extensió de la pesta, que es va cobrar 16.000 víctimes, i finalment amb l'arribada de Joan Josep d'Àustria al port de Barcelona es va posar punt i final a la guerra entre la monarquia hispànica i Catalunya.
[edita] Conseqüències
Amb la caiguda de Barcelona, que queia en mans de l'exèrcit de Felip IV d'Espanya comandat per Joan Josep d'Àustria es posava punt final al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obediència del rei castellà. El 1654 finalitzà la Guerra dels Segadors, però les tropes franceses encara es mantingueren a Catalunya durant set anys fins la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.
