Setge de Lleida (1647)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Lleida de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades fins que els espanyols van bastir un estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló.
El 1642, després de fracassar en els intents d'enviar-hi reforços, donen per perdut el Rosselló, i retiren els terços que estaven a Roses amb un estol de 78 naus[1], de manera que el Rosselló va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Lluís XIII de França de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i es van donar per acabades les operacions principals.
A més, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Lluís XIII, a qui va succeïr el seu fill Lluís XIV, començant una època de molta agitació a França que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.
Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost de 1644, sent rebutjats pels espanyols que capturaven a més Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Això va provocar la substitució de de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena després del seu fracàs en intentar recuperar Tarragona. Harcourt de Lorena va atacar les terres de ponent, sorpenent a Andrea Cantelmo[2] i recuperant Camarasa i Balaguer.
[edita] La batalla
El 8 de maig, les tropes concentrades a Barcelona, 8.200 infants, 5.400 genets i 37 canons, entre els que es trobaven les del Batalló del Principat van partir cap a Lleida, on van arribar el 12 de maig, refent les línies del setge de 1646, per enfrontar-se a uns defensors molt experimentats, i directament a la ciutadella de la Seu Vella
Després de diversos atacs d'aproximació i diverses sortides dels defensors que van castigar molt els enginyers i sapadors, aquests no van poder continuar avançant i el setge es va aixecar el 18 de juny, per evitar l'exèrcit espanyol de socors que s'acostava.
[edita] Conseqüències
Lluís II de Borbó-Condé, l'heroi de la batalla de Rocroi fou destituït i el cardenal Mazzarino va posar en el seu lloc al seu germà Miquel Mazarino. La frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
