[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Setge de Balaguer (1645) - Viquipèdia

Setge de Balaguer (1645)

De Viquipèdia

Setge de Balaguer (1645)
Guerra dels Segadors
Data 22 de juny al 18 d'octubre de 1645
Localitat Balaguer
Resultat victòria francesa
Setge de Balaguer (1645) (Catalunya)
Setge de Balaguer (1645)
Setge de Balaguer (1645)
Bàndols
Regne de França
Catalunya
Espanyes
Comandants
Henri de Lorena Simón de Mascareñas
Forces
Baixes
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Sant Llorenç de Montgai Setge de Lleida (1646)
Batalles de la Guerra dels Segadors (1640-1659)
Illa - Coll de Balaguer - Cambrils - Martorell - Montjuïc
Constantí - El Catllar - Naval de Tarragona
2a Naval de Tarragona - Almenar - Montmeló - La Granada
Lleida 1642 - Cotlliure - Montsó 1642 - Tortosa 1642
Barcelona 1642 - Perpinyà - Salses - Cartagena
Montsó 1643 - Lleida 1644 - Tarragona 1644 - Roses
Sant Llorenç de Montgai - Balaguer - Lleida 1646
Santa Cecília - Lleida 1647 - Tortosa 1648 - Vilafranca
Montblanc - Tortosa 1650 - Barcelona 1652 - Girona
Castellfollit - Camprodon - Ter

El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Taula de continguts

[edita] Antecedents

Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades fins que els espanyols van bastir un estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló.

El 1642, després de fracassar en els intents d'enviar-hi reforços, donen per perdut el Rosselló, i retiren els terços que estaven a Roses amb un estol de 78 naus[1], de manera que el Rosselló va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Lluís XIII de França de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i es van donar per acabades les operacions principals.

A més, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Lluís XIII, a qui va succeïr el seu fill Lluís XIV, començant una època de molta agitació a França que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost de 1644, sent rebutjats pels espanyols que capturaven a més Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Això va provocar la substitució de de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena després del seu fracàs en intentar recuperar Tarragona. Harcourt de Lorena va atacar les terres de ponent, a sorpendre a Andrea Cantelmo[2] a Sant Llorenç de Montgai el 22 de juny de 1645, capturant a Francisco de Orozco amb cinc terços d'infanteria, mentre el virrei de Catalunya es retirava fins a Balaguer, on deixaria Simón de Mascarenhas.

[edita] La batalla

Envoltat per l'exèrcit de Philippe de La Mothe-Houdancourt, finalment Simón de Mascarenhas es va rendir el 18 d'octubre.

[edita] Conseqüències

Aconseguits els seus objectius de conquerir Camarasa i Balaguer, Henri Harcourt de Lorena va tornar a Barcelona per preparar un nou atac a Lleida. Tret de la conquesta de Roses, la frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.

[edita] Referències

  1. ingenierosdelrey.com [1]
  2. tercios.org Andrea Cantelmo [2]

[edita] Bibliografia

  • manuscrit anònim, Sitio de Balaguer y alrededores, 1645 Lleida, 1645
  • F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6