Setge de Lleida (1644)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades per l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis i les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt fins que els espanyols van bastir un estol comandat per García Álvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló.
Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de març de 1642 per socòrrer el Rosselló, que havia quedat aïllat al nord, però foren derrotades a mig camí i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els terços que estaven a Roses amb un estol de 78 naus[1], de manera que el Rosselló va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Lluís XIII de França de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i pertant es van donar per acabades les operacions principals. A més, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Lluís XIII, a qui va succeïr el seu fill Lluís XIV, conegut com el rei sol, fins el 1652, començant una època de molta agitació a França que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.
1.200 soldats irlandesos[2] van arribar al nord d'espanya comandats per James Preston van participar en el setge de Lleida.
[edita] El setge
El 5 de maig van sortir de Barbastre les tropes del general Felipe da Silva, uns 15.000 homes que van fracassar en intentar pendre Balaguer gràcies als 3.000 homes de reforç que Philippe de La Mothe-Houdancourt hi va fer arribar, de manera que els espanyols es van dirigir a Lleida, ocupant el Cappont i el Pla de Vilanoveta[3] amb la cavalleria, i fent construir un nou pont a l'alçada del convent del Carme.
Els francesos i catalans disposaven de 9.000 infants, 2.000 cavallers i 12 canons, per enfrontar-se als 6.000 infants i 3.000 cavallers espanyols. Els espanyols van atacar l'ala esquerra francesa, que va ser dispersada provocant la rendició de part de les tropes que estaven fora de la ciutat, que 1.500 homes entressin a la ciutat i que la resta arribés a les Borges Blanques.
Amb bona part dels defensors fugits o capturats, da Silva va iniciar el setge capturant la fortalesa de Cappont i bombardejant la ciutat, fracassant en l'intent de captura de Gardeny el 16 de juny. La Mothe va llençar brulots contra el pont de fusta per atacar als assetjants però no va reixir, i la d'Argenson, governador de la ciutat finalment va rendir la plaça el 30 de juliol de 1644.
[edita] Conseqüències
La caiguda de Lleida va provocar la substitució de Philippe de La Mothe-Houdancourt per Henri de Lorraine-Harcourt després del seu fracàs en intentar recuperar Tarragona, i la captura castellana de Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Tret de la conquesta de Roses, la frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.
