Terç
De Viquipèdia
.
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre l'any 1534 al 1704. Estaven agrupats en tres mil infants professionals, durament entrenats i disciplinats. Aquesta unitat militar va ser repectada i temuda i gairebé invencibe fins la "batalla de Rocroi". Els terços van ser famosos per la seva resistència al camp de batalla i formaren l'elit de les unitats militars disponibles per a els reis de la monarquia hispànica de l'època.
A partir de 1920 també reben aquest nom les formacions de mida regimental de la Legió Espanyola, unitat professional creada per a combatre a les guerres colonials del nord d'Àfrica, i que s'inspira en les gestes militars dels terços històrics.
Taula de continguts |
[edita] Història
Sembla que, finalitzada l'edat mitjana, en la qual els senyors feudals eren els qui realment formaven els exèrcits per a les batalles sense cap organització i amb un desordre prou notable, i a conseqüència de la guerra de Granada, els Reis Catòlics varen prendre la decisió de modernitzar i crear un exèrcit estable. Per començar, s'adoptà el model de piquer suís, per a poc després repartir-ho en tres classes : piquers, escudats (espadatxíns), ballesters barrejats amb les primeres armes de foc portàtils (espimgarders i escopeters). No trigaren molt en desapareixer els escuders de les formacions, per a cedir pas als homes amb armes de foc convertir-se en un suport essencial per a les tropes.
Una vegada aconseguit el Regne de Granada i la unificació de la península, aquest tipus d'exercit de caràcter permanent va ser millorat amb motiu de les guerres amb França a Itàlia iniciades per Ferran el Catòlic a finals del segle XV, qui organitzà la infanteria en companyies formades per 500 homes. Ja que aquestes unitats no tenien una força de xoc massa gran, es va crear una unitat superior, les quals es varen dir coronelies, aquestes constaven de vint companyies, a més d'elements de cavalleria i artilleria. Temps mes tard a l'any 1534, es va produir un reforma per la qual es van crear els Terços.
Aquestes unitats militars constaven d'uns 6.000 soldats, els cuals es varen dividir en 12 capitanies. Dins d'aquesta agrupació hi havia infants armats amb pica, espasa curta, i rodela, aquests estaven protegits per els arcabussers, que oferien una potència de foc contundent.
Durant les primeres guerres a Itàlia, Gonzalo Fernández de Córdoba (El Gran Capitán), va utilitzar per primera vegada els terços (encara que estos no varen ser creats fins a l'any 1534, Fernández de Córdoba va ser el primer en disposar d'aquest tipus de formació militar per a les seves campanyes) als quals va atorgar una major iniciativa indivual al camp de batalla oferint així una millor mobilitat i velocitat per a l'atac. Després d'una sèrie de victòries sobre els francesos, les afortunades campanyes en Àfrica i la presa del tron per Carles V, converteix a Espanya en la potencia més forta de tota Europa. Els primers Terços varen ser creats a Itàlia pel Duc d'Alba i varen ser el Tercio viejo de Lombardia, Tercio viejo de Sicilia i Tercio viejo de Nápoles. Un poc més endavant es formaren el Tercio viejo de Cerdeña i el de Tercio de Galeras, aquest últim va ser la primera unitat de marina de la història. Tots els terços posteriors es van coneixer com tercios nuevos.
En aquest període la monarquia espanyola augmentà sorprenentment les seves capacitats de movilització de recursos humans, com es pot veure a la següent taula (aquesta font està extreta segons estimacions de Geoffrey Parker):
| Any | Monarquia Espanyola | Monarquia Francesa | Monarquia Anglesa |
|---|---|---|---|
| 1470 | 20.000 soldats | 40.000 soldats | 25.000 soldats |
| 1550 | 150.000 soldats | 50.000 soldats | 20.000 soldats |
Aquest tipus d'unitat militar estaba inspirat en les legions romanes que varen estar assentades a Hispania. En aquestes predomimava la infanteria sobre la cavalleria, aço va ser possible gràcies a la influència de l'edat antiga que va recorrer Europa en finalitzar l'edat mitjana, però que va ser mes palès durant els primers anys a la península ibèrica. Les cavalleries a cada cop es trobaven mes indefenses davant els piquers, per això es van reforçar les armadures, i aplegaren a ser tan pesades que en cas de caiguda estaven a la mercè dels enemics sense cap possibilitat d'exida.
L'oritge del terme terç es un mica confós. Mentre uns creuen que es perque una tercera part del total de l'exèrcit estava a Itàlia, uns altres diuen que es perque aquestes formacions constaven de tres unitats ditintes(piquers, arcabucers y mosqueters). També hi ha qui diu que és possible que sigui degut a que les primeres formacions constaven de 3.000 homes. Sembla ser que aquesta última es la mes encertada de totes les teories, de fet el maestre de camp Sancho Londoño, en un informe dirigit al Duc d'Alba, escriu al següent:
“Los tercios, aunque fueron instituidos a imitación de las legiones (romanas), en pocas cosas se pueden comparar a ellas, que el número es la mitad, y aunque antiguamente eran tres mil soldados, por lo cual se llamaban tercios y no legiones, ya se dice así aunque no tengan más de mil hombres”.
[edita] Organització interna
Els terços varen ser creats oficialment el 1534 per Carles I de Espanya, per a poder operar independentment al camp de batalla, guanyant en mobilitat i força. Abans de la creació oficial dels terços es varen crear les coronelies, sent aquesta formació l'antecessor als mateixos.
En un primer moment els primers terços italians constaven de 10 companyies, d'aquestes 8 eren de piquers i 2 d'arcabussers, cadascuna estava formada per 300 homes. El rang d'oficials per companyia era de:
- 1 capità
- 1 alferes
- 1 sergent
- 10 caps (cadascú manava de 30 soldats). A banda dels oficials també hi havia capellans, músics, metges, furriels, etc.
Mes endavant els terços de Flandes comptaven amb un total de 3.000 homes, dividits en 3 coronelies les quals estaven formades per 4 companyies. Hi havien un total de 12 companyies al terç, de les quals 10 pertanyien a piquers i les altres 2 als arcabussers formada cadascuna per 250 homes. Una companyia estava manada per un capità, la coronelia per un coronel, i el terç estava regit per un Maestre de camp, aquest rang militar va ser creat a la mateixa època que els terços.
Les companyies de vegades eren mixtes barrejant piquers i arcabussers, encara que tot açò depèn del tipus de situació en el qual es vegi immers el terç, també hi podien hi haure ballesters encara que a mida que milloraven les armes de foc aquests van desaparèixer del tot.
[edita] Reclutament
Quan el terç necessitava reclutar, el rei donava un permís especial firmat per ell mateix, per als capitans designats a la tasca de allistament. Els capitans tenien un districte de reclutament asignat, una vegada aplgaven al lloc desplegaven la bandera on els voluntaris acudien en tropel, gracies a la fama dels terçs.
Els voluntaris no podien ser menors de vint anys, ni ancians, estant prohibit el reclutar-hi clergues i frares i encara menys als malalts. Però en el primer cas sempre solien enganyar amb l'edat, entrant sent uns xiquets, i perfectemanet a l'edat de divuit anys, podien ser soldats veterans. Acabats de ser reclutats els soldats eren sotmesos a una sèrie de proves per a comprovar el seu estat físic, sent expulsats en cas de no superar-les.
El contracte començava al moment de l'allitasment fins que el rei establia un contracte tácit entre la corona i el soldat, també podien llicenciar els capitans generals. Només inciat el contracte rebien un paga a la bestreta per a equipar-se, i en cas de tenir l'equipament era com una ajuda per la seua nova incorporació.
Els soldats novells i escuders eren formats segons la marxa i l'ensinistrament corria a càrrec dels sergents i caps de l'esquadra. Una forma d'aprenentatge era repartir als soldats novells per tota la companyia per a que així aprengueran del soldats veterans.
Per a ascendir calia tenir antiguitat i una elevada posició social, com ara algun títol nobiliari, encara que a banda d'aquestes raons també era necessaria la aptitut i el mèrits al camp de batalla. Es solia trigar uns 5 anys per ascendir de soldat a cap, 1 any de cap a sergent, 2 anys de sergent a alferes i 3 anys d'alferes a capità.
La majoria dels terçs eren reclutats als dominis dels Ausburg espanyols i alemanys, però ja que la corona sempre estava àvida de soldats també s'acceptava gent de tots llocs com anlgesos, italians, valons, flamencs, suïssos, irlandesos...
De tot l'imperi espanyol les majors zones de reclutament varen ser a Castella, Aragó, Andalusia, Navarra i el llevant espanyol.
[edita] Lliteratura
- El Sol de Breda, Arturo Pérez Reverte, Alfaguara (2002).
