Batalla de Rocroi
De Viquipèdia
| Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) |
|---|
| Plzeň – Záblati – Dolní Věstonice – Muntanya Blanca – Wiesloch – Wimpfen – Höchst – Fleurus – Stadtlohn – Pont de Dessau – Lutter am Barenberge – Stralsund – Wolgast – Frankfurt – Magdeburg – Werben – 1a Breitenfeld – Rain – Fürth – Alte Veste – Lützen – Oldendorf – Nördlingen – Wittstock – Rheinfelden – Breisach – Chemnitz – Honnecourt – 2a Breitenfeld – Rocroi – Cartagena – Tuttlingen – Freiburg – Jüterbog – Jankov – Mergentheim – 2a Nördlingen – Zusmarshausen – Orbetello– Lens – Praga |
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria del exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
[edita] Antecedents
El exèrcit imperial espanyol avançava des de Flandes cap a França travessant les Ardenes, intentava reduir la pressió francessa sobre el Franc Comtat i Catalunya. Les tropes espanyoles van assetjar Rocroi que és a la ruta de la vall de l'Oise.
[edita] Ordre de batalla
Els francesos sota el comandament de Lluís II de Borbó-Condé, reacionen ràpidament i forcen la batalla abans de que arribin els reforços espanyols. Els espanyols van quedar entre la ciutat i l'exèrcit francès. L'exèrcit francès es va arrenglerar en dues línies d'infanteria al centre, darrera d'unes poques peces d'artilleria, amb esquadrons de cavalleria als flancs.
Els espanyols, sota el comandament de Francisco de Melo es van desplegar d'una forma similar però disposant la seva infanteria en els tradicionals "tercios" o quadres. Els dos exèrcits van mantenir les posicions durant la nit.
[edita] La batalla
La batalla va començar al alba. L'exèrcit francès va atacar però la infanteria francesa va ser aturada per l'espanyola. La cavalleria de l'ala esquerra francesa, que va carregar contra les ordres de Lluís II de Borbó-Condé, també va ser refusada. Però la cavalleria de la dreta francesa va derrotar a la cavalleria espanyola que se li va oposar. Ara els francesos podien continuar atacant el flanc esquerra de la infanteria espanyola que havia quedat al descobert. Un contra-atac de la cavalleria espanyola va ser aturat per l'avanç de les reserves franceses.
En aquest moment Condé va procedir a vorejar tot l'exèrcit espanyol amb la seva cavalleria, pasant per darrera seu i va atacar a la cavalleria espanyola que encara lluitava amb les seves reserves. El resultat va ser la fugida de la cavalleria espanyola que va deixar sola a la seva infanteria. Els francesos van ser refusats dos cops pels quadres espanyols. Llavors va procedir a castigar-los amb la seva artilleria i la que havia pres als espanyols.
Els espanyols, envoltats i sense posibilitats de trencar les línies franceses van decidir rendir-se. Van disparar sobre els oficials francesos que venien a negociar la rendició, pensant que era un altre atac francès. Indignat per aquest fet Condé va ordenar un nou atac i les restes dels quadres espanyols es van trencar.
Les pèrdues dels espanyols van ser de 7.500 i les dels francesos de 4.000.
