Ermengol Amill
De Viquipèdia
Ermengol Amill (Bonestarre 1665 - Nàpols d.1718) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Després de l'Aixecament Militar Austriacista esdevingué Coronel d'un regiment de Fusellers Voluntaris Miquelets, batejat després com Regiment de Fusellers Voluntaris "Sant Raimon de Penyafort". Fou un dels tres caps militars del Front Exterior.
Home dotat d'una gran capacitat d'organització i lideratge, es destacà en la guerra irregular i les tasques d'espionatge i contraespiontage. Alguns l'acusaren de ser extremadament despietat i sanguinari amb el castellans i els col·laboradors botiflers. Quan al 1713 els Regàs, Antoni de Cortada i d'altres vigatans ja havien abandonat la lluita, ell prosseguí en la guerra per, tal com queda testimoniat, la Llibertat de la Pàtria
Després de la capitulació de Barcelona, pogué escapar a l'Arxiducat d'Àustria on va continuar al servei Carles III lluitant contra els turcs.
