Infanteria lleugera
De Viquipèdia
La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
A tal fi, va equipada amb mitjans lleugers per tal de tenir gran mobilitat i desenvolupar eficaçment les missions d'exploració, emboscada i assalt. Donada la complicació i el risc que comporten les seves missions, són unitats formades per tropes d'elit.
Taula de continguts |
[edita] Història de la Infanteria lleugera
[edita] Antiguitat
El concepte de la infanteria lleugera ja estava present en les civilitzacions de l'Antiguitat Clàssica. Tropes com el peltastes grecs o els velites romans podrien encaixar en la denominació de la infanteria lleugera, no tant per la lleugeresa del seu equipament (que progressivament es feu més pesat en el cas dels pelastes), sinó pel fet de lluitar en ordre obert en una època marcada on el combat determinat per la falange i la legió és exclusivament d'ordre tancat (en formació tancada).
[edita] Edat Medieval
L'hegemonia en el món medieval vingué marcada per la que ha estat qualificada com la millor infanteria lleugera de la Història: la Gran Companyia Catalana d'almogàvers. En el període de conquesta cristiana dels territoris islàmics peninsulars, començaren a aparèixer en tots els regnes cristians peninsulars cossos especialitzats en la incursió i el saqueig sobre les terres musulmanes. En el cas de la Corona d'Aragó, aquestes cossos reberen el nom d'almogàvers i constituïren un tropa auxiliar abastament utilitzada en la conquesta de la Taifa islàmica de Balensiya.
Però un cop finalitzat el període de conquesta, aquest cos es convertí en un problema per els monarques, incapaços de tant de reintegrar-los en la vida civil com de donar-los un lloc en un exèrcit format essencialment per l'aristocràcia de la terra. La sol·lució que es trobà fou la de crear un cos expedicionari per lluitar contra els turcs que atacaven l'Imperi Bizantí: era el naixement de la Gran Companyia Catalana d'almogàvers. La fita més important d'aquest cos fou la victòria sobre la cavalleria francesa a la Batalla del riu Cefís. En una època on l'hegemonia del camp de batalla pertanyia a la cavalleria pesada, la victòria de la infanteria lleugera catalana fou quelcom inconcebible pel seu temps.
[edita] Edat Moderna
L'edat moderna bé determinada per l'augment de la població i la reaparició de les formacions tancades que imitaven la falange grega i la legió romana; tal és el cas dels Terços hispànics. Però en un món que altre volta tornava a estar dominat per les grans formacions i la disciplina, la infanteria lleugera es rebel·là novament com un cos auxiliar imprescindible per els exèrcits regulars.
Tal és el cas dels miquelets, unitats irregulars alçades a Catalunya amb la idèntica finalitat amb la que havien estat llevats els cossos d'almogàvers dos-cents anys enrere. El cos de miquelets catalans fou emprat abastament tant a la Monarquia Hispànica com al Regne de França en les guerres del segle XVI i XVIII.
Unitats equivalents als miquelets foren creades a la resta d'Europa a finals del segle XVIII i en especial durant el segle XIX, però en aquest cas ja no es tractava d'unitats irregulars, sinó de tropes regulars integrades dins l'estructura dels exèrcits permanents de l'època. A aquestes unitats se'ls proporcionaren fusells i en alguns països, com ara Catalunya o Anglaterra, foren també coneguts pel nom de fusellers. A França, aquestes tropes foren anomenades voltigeurs i Alemanya, foren anomenats caçadors, Jägers, denominació imitada després per França chasseurs i també a l'Espanya del segle XIX, cazadores, per bé que també se'ls anomenà tiradores. En el món anglosaxó, la infanteria lleugera prengué la denominació de rangers.
[edita] Edat Contemporània
Al llarg del segle XIX, les diferències entre la infanteria lleugera i la pesada s'anaren dil·luint. Els exèrcits francès i britànic alçaren regiments d'elit d'infanteria lleugera amb tasques cada volta més especialitzades.
Aquest tipus d'unitats acostumen a actuar a nivell de regiment o companyies, sense arribar a formar normalment divisions completes com la infanteria convencional.
