Laurent Gouvion Saint-Cyr

De Viquip??dia

Laurent Gouvion Saint-Cyr, Mariscal de l'Imperi

Laurent Gouvion Saint-Cyr, marqu??s de Gouvion-Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Hy??res, 17 de mar?? de 1830, fou un pol??tic i militar franc??s.

Casat el 1795 amb la seva cosina, Anne de Gouvion, de qui va tenir un ??nic fill, Laurent (1815-1904). El van fer marqu??s en 1817. El nom de Gouvion Saint-Cyr est?? gravat a l'arc de Triomf de Par??s.

[edita] Durant la Revoluci??

Despr??s el provar el teatre i el dibuix, Laurent Gouvion tria la carrera militar i entra en 1789 al personal del protector nacional de Par??s, gr??cies al seu parent, l'important general de brigada Jean-Baptiste Gouvion.

S'ofereix voluntari l'1 de setembre de 1792 amb el 1r batall?? de ca??adors republicans, on afegeix al seu nom el de la mare per distingir-se dels altres de l'escola militar de Sant-Cyr. Ell ??s capit??, el 1 de novembre, ajudant del general L??onard Honor?? Gay de Vernon el febrer de 1793, comandant i cap d'estat major del general Claude-Fran??ois Ferey el setembre de 1793. En l'ex??rcit del Rin durant la guerra de la Primera Coalici??, fa una carrera fulgurant: general de la brigada el 5 de juny de 1794 i de divisi?? l'11.

En el bloqueig de Mag??ncia (1795) sota les ordres de Jean-Charles Pichegru i de Jean-Baptiste Kl??ber, organitza la retirada i experimenta una derrota a Pfrimm al novembre de 1794, per?? pren Zweibr??cken, el 5 de desembre de 1794. Comandar?? l'ala esquerra de l'ex??rcit del Rin-i-Mosel??la, i m??s tard el centre.

[edita] Durant el Directori

En 1796, batalla a Rastadt, Ettlingen, i pren Stuttgart el 18 de juliol, llavors defensa Kehl a finals d'any. Substituint Lazare Hoche, difunt, com a cap de l'ex??rcit del Rin-i-Mosel??la, enva??x Basilea a finals de 1797. Llavors substitueix Andr?? Mass??na per ab??s de poder, torna a Alemanya i demana l'esquerr?? a l'ex??rcit del Danubi, que est?? a Stockach (el 25 de mar?? de 1799), llavors passa a l'ex??rcit d'It??lia, controla G??nova i torna a l'ex??rcit del Rin com ajudant de Jean Victor Marie Moreau, guanyant a Biberach el 9 de maig de 1800.

[edita] Durant el Consulat i el Primer Imperi

No es va entendre amb Jean Victor Marie Moreau i demana una llic??ncia a Napole?? Bonaparte, que el designa conseller d'estat i l'envia a comandar els ex??rcits Franco-Espanyols durant la Guerra de les Taronges (1801). Ambaixador a Madrid (1801) al costat de Lucien Bonaparte, Gouvion demana llavors l'ex??rcit de N??pols. No havent expressat la seva adher??ncia a l'imperi, se l'elimina de la llista dels mariscals. El 1805, a It??lia segueix sent el cap de l'ex??rcit de N??pols. De finals de 1806 a l'agost de 1808, es queda al comandament dels camps de Boulogne-sur-Mer.

El maig de 1808, s'adhereix a l'Imperi i ??s enviat durant l'agost a Catalunya per combatre en la Guerra del Franc??s. Notable t??ctic, Gouvion obt?? diverses vict??ries i trenca el Bloqueig de Barcelona. Rebutjant realitzar l'ordre d'assetjar simult??niament Girona, Tarragona i Tortosa, ??s substitu??t per Charles Pierre Fran??ois Augereau.

Empresonat fins el 1811, quan ??s rehabilitat. Demana el 6?? cos d'ex??rcit a la campanya de R??ssia, on surt victori??s, per?? ferit seriosament a la batalla de Polotsk, el 18 d'agost de 1812, i finalment ascendit a mariscal de l'Imperi, que la seva rudesa i manca de sociabilitat havien evitat que obtingu??s abans. L'agost de 1813, defensa Dresden fins que cau a mans dels austr??acs, amb la capitulaci?? de la ciutat.

[edita] Durant la Restauraci??

Ministre de la marina i despr??s de guerra de 1817 a 1819, reorganitzar?? a ex??rcit d'una manera notable i deixar?? el seu nom a la llei del reclutament.

Setges napole??nics de Girona

Els tres setges

Primer setge de 1808 | Segon setge de 1808 | Setge de 1809

Protagonistes

Escenaris

Castell de Montju??c | Torre Gironella

Cossos armats

Companyia de Santa B??rbara | Cruzada Gerundense | Regiment Ult??nia | Ter?? de Miquelets