Batalla del Roure
De Viquipèdia
| Batalla del Roure | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Guerra Gran | |||||||||||||||||
| Data | 17 al 20 de novembre de 1794 | ||||||||||||||||
| Localitat | Pont de Molins | ||||||||||||||||
| Resultat | Victòria francesa | ||||||||||||||||
  Batalla del Roure
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
| Guerra Gran (1793-1795) |
|---|
| Ceret - Mas Deu - Parestortes - Trullars - El Voló El Roure - Roses - Pontós |
La batalla del Roure va ser lluitat del 17 al 20 de novembre de 1794, i va donar la victòria francesa al generals Jacques François Dugommier, que va morir en la batalla i fou substituït per Catherine-Dominique de Pérignon, contra l'exèrcit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, Comte de La Unión, que també morí en la batalla.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França i Maria Antonieta. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Pertús i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) i es retirava a les posicions inicials després de la derrota a la batalla de Parestortes, uns dies abans.
Després de la retirada de l'exercit espanyol del Rosselló i el Vallespir, arrel de la derrotes l'1 de maig en la batalla d'el Voló, s'establí una línia defensiva que anava de Sant Llorenç de la Muga fins al cap de Creus. Al bell mig d'aquesta línia hi ha el pla del Roure, amb el monestir de la Mare de Deu del Roure abandonat, al municipi de Pont de Molins.
La reial foneria de Sant Sebastià, destinada a la fabricació de munició d'artilleria convertí Sant Llorenç de la Muga en un centre d'alt interès estratègic, i per això havia estat punt d'entrada de l'exèrcit francès en iniciar-se la Guerra Gran però com estava defensat per poques tropes va ser un repte per al general espanyol el Comte de La Unión.
[edita] Ordre de Batalla
L'exercit francès tenia disposava de 36.000 soldats[1], dividits en tres línies i una reraguarda: 24.000 homes eren a primera línia amb l'ala esquerra de 4.300 soldats, l'ala dreta de 9.000 soldats i el centre de 8.700 soldats, 7.500 soldats a la segona, 4.500 a tercera i 8.000 a la reraguarda.
L'exercit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, Comte de La Unión es composava per mes de 45.000 soldats en dies línies, 35.000 a la primera i 10.000 a la segona. L'ala esquerra es composava de 10.000 soldats i estava comandada pel tinent general Courten, defensaven la zona de Sant Llorenç de la Muga, la muntanya de la Magdalena i Terrades, l'ala dreta tenia 12.000 soldats i estava manada pel general Juan Miguel Vives, defensant de Pont de Molins fins al mar, i finalment el centre, manat pel marquès de Las Amarillas tenia 23.000 soldats i defensava el Roure.
[edita] La Batalla
Jacques François Dugommier ordenà atacar la nit del 16 al 17 de novembre l'ala esquerra espanyola simultàniament al pont de Sant Sebastià, al costat de la foneria i a la muntanya de la Magdalena, avançant cap a Terrades i per aillar els soldats de Sant Llorenç de la Muga, de manera que el general Courten ordenà la retirada de les tropes a Llers.L'atac es combinà amb una doble ofensiva a l'ala dreta, en direcció a Espolla una, i una altra al Pont de Molins, a partir del pont de Capmany. L'atac francès fracassà per inferioritat numèrica, i l'artilleria espanyola bombardejà durament des de Capmany. La cavalleria, i una brigada espanyoles, dirigida pel comte de Gant, un reialista francès, arribaren al campament francès de Cantallops, però els reforços, arribats des del coll de Banyuls els feren recular fins a les seves posicions inicials.
Mentre el general Dugommier supervisava els atacs finals sobre l'ala dreta espanyola des de la muntanya de Montroig, una bomba espanyola esclatà a sobre seu, morint instantàniament. El general Catherine-Dominique de Pérignon que va prendre el relleu, ordenà aturar l'ofensiva, tot i que els espanyols havien perdut l'ala esquerra, perquè mantenien intactes el centre i la dreta.
El 18 i 19 de novembre el nou comandant francès feu el seu consell de guerra a La Jonquera i els front es mantingueren calmats, fins que es va decidir a atacar directament el Roure avançant des de Montroig i a través del coll de la Marcera, al banda nord-oest dels espanyols. L'artilleria avançà seguint la vall del riu Ricardell per la carretera i, a l'arribar a Biure, s'enfilaren pel camí de la carena.
El 20 de novembre a trenc d'alba s'inicià l'atac amb una descàrrega de fuselleria que apuntava al coll de la Marcera. Els francesos es llançaren damunt dels soldats espanyols, que es varen retirar cap a la reraguarda, mentre l'artilleria francesa disparava contra els soldats espanyols. Una cop caiguda la primera línia defensiva, s'atacà la segona, a l'altre costat del camí de Biure a Pont de Molins. La tercera línia, al voltant del monestir aprofitava els murs i marges de la propietat, i al final el mateix monestir, on lluitava el Comte de La Unión. Els espanyols fugiren pel camí a Pont de Molins, mentre que del castell de Sant Ferran de Figueres no arribà cap auxili. A les tres de la tarda, els francesos iniciaren la maniobra d'encerclament del monestir, que fou abandonat pels espanyols. En la fugida, després d'intentar defensar un reducte amb una trentena de soldats a uns 300 metres del monestir, el comte de La Unión rebé un tret que li provocà la mort.
[edita] Conseqüències
Dominique Catherine de Pérignon capturà la ciutat de Figueres incruentament el 28 de novembre.
